Un treball amb participació del CSIC i del CREAF, i publicat a PNAS, revela que el temps de permanència del carboni en els boscos s’ha reduït cada any entre el 0,2 i el 0,3% en les últimes dècades. La major concentració de CO2 i, sobretot, els augments de temperatura i les sequeres, acceleren la mortalitat de la vegetació. És un factor rellevant en les projeccions de canvi climàtic, ja que indica la capacitat dels embornals per retenir el carboni.
El novembre de 2016 es va posar en marxa amb molta il·lusió i confiança per enfortir l'agenda comuna ciència-gestió. Ara compta ja amb la participació de catorze entitats catalanes que aporten la seva expertesa en patrimoni natural i biodiversitat. Fem un recull de les cinc fitxes més consultades.
El CREAF confia plenament en la cooperació científica i, en aquesta línia, cada cop s'internacionalitza més. Aquesta tardor l'Olga Roig i en Josep Maria Espelta han assistit a trobades sobre el sector forestal i polítiques ambientals a tot el món, des del Regne Unit fins al Líban. Us en fem un resum!
El projecte, finançat pel programa LIFE, es desenvoluparà a les zones de muntanya mitjana, entre els 500 i els 1000m d'alçada. En aquestes àrees, el consorci liderat pel CREAF vol recuperar zones de pastures, introduir vinyes i gestionar el bosc per a la prevenció d’incendis forestals, entre d'altres accions.
Un estudi liderat pel CREAF ha comprovat que els nous boscos, que creixen a les terres abandonades per l’èxode rural, són capaços de segrestar més CO2 de l’atmosfera. Aquest efecte podria ser temporal perquè la seva fusta és menys densa i això els fa més vulnerables als esdeveniments climàtics extrems.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
28 de juny 2019
23 d'agost 2019
3 de juliol 2019
5 d'octubre 2018