Adriana Clivillé

Periodista amb interès en la comunicació i el màrqueting digital, fils conductors de la meva experiència en estratègies de comunicació corporativa, creació de continguts, gestió de xarxes socials i campanyes, gabinet de premsa, formació de portaveu, comunicació de crisi i reputació i marca. M'he involucrat en iniciatives de divulgació sobre el medi natural, les energies renovables, la tecnologia, el territori i la seva gestió amb criteris ambientals per a empreses, univeristats, administració pública i consultoria.
Notícies

Els serveis ecosistèmics dels boscos mediterranis, en perill si la temperatura global puja més de 2 graus

Per primera vegada, es revisen les evidències científiques sobre com el risc d'incendi i els serveis ecosistèmics als boscos mediterranis es veuen afectats per un augment o disminució de la temperatura global per sobre dels 2 °C.

Notícies

Maurizio Mencuccini, el científic nòmada

El gust per la itinerància constant li va despertar a Maurizio Mencucini un professor de la Universitat de Florència, que empenyia constantment els seus estudiants a sortir d’Itàlia. Avui reconeix que per fer-ho “cal un cert atreviment, si bé amb el temps un s’adona de les oportunitats que s’obren”. I afegeix, “els ho dic als meus fills cada dia”. El que va fer d’aquest reputat científic italià establert al CREAF un nòmada també va ser la seva empenta, curiositat i gran predisposició per conèixer.

Notícies

Es fa públic l’informe sobre el potencial dels nous boscos espontanis, adreçat a la Unió Europea

Els resultats científics del projecte SPONFOREST són la base de l'informe polític (policy brief, en anglès) How natural forest expansion in Europe can offer cost-effective benefits to people publicat recentment, amb recomanacions polítiques sobre actuació forestal i el potencial dels nous boscos espontanis.

Notícies

Àngela Ribas i la mística del coneixement

Quan de petita a l’Àngela Ribas li demanaven què faria quan fos gran, contestava que volia anar a la universitat. Una atracció que ella qualifica gairebé de mística, que connecta amb l’atracció pel coneixement i la descoberta, i que actualment manté intacta. 

Notícies

La colonització humana provoca canvis en la vegetació d’illes d’arreu del món 11 vegades més intensos que el clima

Islàndia va ser colonitzada fa uns 1.000 anys per víkings, un poble navegant i negociant que li va capgirar l'economia. Però els nouvinguts també van deixar una empremta en l'entorn natural que mai més s’esborraria, igual com molts d’altres pobles que establerts a illes d'arreu del món.

Follow CREAF on: