Abans de donar al poble sacerdots, soldats i mestres, seria oportú saber si per ventura no s’està morint de gana, L. Tolstoi. Arriba un nou apunt d'en Terradas sobre el paper dels humans en les xarxes tròfiques i la organització social.
Margalef deia que la diversitat és una variable que no mesura el grau d’organització dels sistemes però dóna una idea de l’estat en què es troben en relació a la dinàmica successional. Amb la desigualtat passa el mateix: el seu increment, com el decrement de la diversitat, no és la causa del desgavell ecològic, però sí un símptoma mesurable d’una dinàmica del socioecosistema que no va en la direcció d’una organització més complexa, rica i madura sinó en la d’una organització més jerarquitzada, que no protegeix ni els drets humans ni l’entorn ecològic.
Ja és un tòpic que no hi ha més paradisos que els perduts, però crec que respon força a la veritat, així que el títol d'aquest Apunt és reiteratiu, demano excuses.
Uns nous Apunts d'en Jaume Terradas que ens presenten els canvis en l’aviació, els avions i els aviadors en només un segle. Segons Terradas, tot i que un segle pot semblar no gaire temps, ha estat suficient per viure una enorme acceleració tecno-cultural en l'àmbit de l'aviació que ha comportat conseqüències dràstiques en termes ecològics, socials i humanitaris.
La relació entre les persones i els cetacis no ha estat gens fàcil, per culpa nostra, evidentment. De fet, aquest tema ha inspirat nombroses obres escrites, películes i llegendes. En aquesta entrega en Jaume Terradas repassa els diferents significats o metàfores que es poden treure d'algunes d'elles mentre reflexiona sobre el domini de la natura per part de la humanitat.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
