El llibre se centra en la reserva natural compartida entre el sud d’Espanya i el nord de Marroc. En concret, es valoren els impactes del canvi climàtic relacionats amb la disponibilitat d’aigua des d’un punt de vista ecològic, socioeconòmic i polític.
Tallar fulles, recollir fang, imitar la cel·lofana. Les abelles competeixen de mil maneres per fer el millor niu i protegir-lo dels enemics. L’investigador del CREAF, Carlos Hernández-Castellano, ens introdueix en aquest món de peculiaritats.
Algunes poblacions de liró gris estan quedant aïllades arrel de la destrucció o alteració del seu hàbitat. Un estudi recent del CREAF, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la UAB, destaca que aquest fenomen està provocant la diferència de sexes, ja que són ells el sexe explorador que intenta arribar a hàbitats millors.
Un estudi constata que la colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla, és molt més ràpida del que s’esperava. Les causes principals són l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic.
La secció de ciència Big Vang de La Vanguardia proposa un contacte obert per a que tothom qui vulgui faci preguntes relacionades amb ciència. Josep Peñuelas respon a una lectora que demana quanta gent pot viure a la Terra de manera sostenible.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
