El col·lapse de les civilitzacions ens ha cridat sempre l’atenció: s’hi han dedicat llibres sencers, pel·lícules i milers de llegendes. Què fa que unes poblacions humanes desapareguin i d'altres no? Té relació amb crisis climàtiques i pandèmies com les actuals?
Un equip internacional –amb l'investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas– explora els factors decisius del comportament vegetal i com incloure'ls als models predictius. El resultat es publica a Nature Plants i vol millorar la comprensió del cicle global del carboni i els serveis ecosistèmics i el seu futur si els boscos canvien pel canvi climàtic.
Moltes espècies de taurons i rajades es troben en perill d’extinció en les aigües mediterrànies. Per aquest motiu, un estudi en el que ha participat la Laura Cardador del CREAF revisa el seu estat de conservació i recomana que s'ampliïn els espais protegits on viuen.
Les persones necessitem trobar vies alternatives de consum i de vida, i tenir més i millor accés al verd. Aquesta és la lliçó apresa després d’una pandèmia mundial vinculada a la globalització i la destrucció de la natura que se suma a la situació actual de crisi climàtica. Una opció interessant per donar-hi resposta des de les ciutats són els horts urbans, espais multifuncionals que proporcionen un abastiment més sostenible alhora que obren tot un ventall de vincles amb el medi ambient, la comunitat i l’aprenentatge.
El CREAF i altres nou entitats de recerca conformen la nova ‘Red Temática sobre Invasiones Biológicas’ (InvaNET). Una xarxa coordinada per la Universitat de Girona que vol recopilar i posar a punt la informació que existeix a nivell estatal sobre les espècies exòtiques actuals i potencials per tal d’incidir en la seva prevenció i control.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
