Jaume Terradas escrivia fa uns dies sobre les mentides, les pseudoveritats, la seva ubiqüitat en la naturalesa, i les seves connotacions ètiques. El seu escrit és oportú, completíssim i al meu entendre precís. Amb el seu permís em permeto un parell de reflexions addicionals. El temps que vivim ens porta a traslladar a l'espai dels bits les converses que tantes vegades vam fer a la porta del despatx.
Aquest 2020 que acabem de deixar serà molt recordat, sens dubte, i de manera no gaire positiva. Més enllà de les persones que han perdut éssers estimats —com ha succeït a la nostra família— per a les quals l’any que hem deixat enrere no podrà ser mai de bon record, la qüestió és com acabarà passant a la història de la humanitat.
El mot grec pseûdos vol dir mentida, però també error, cosa inventada que no correspon a la veritat i, fins i tot, ficció. D'això tracta aquest assaig. I partiré d'una afirmació, la mentida, l'engany, és una estratègia habitual en la natura que els humans practiquem amb assiduïtat; Lévy-Strauss (1976) assegura que els humans es menteixen els uns als altres i es menteixen a ells mateixos. Encara que no ho hagués dit ell, també ho sabríem, perquè tots ho hem experimentat.
La combinació d’elements químics de cada espècie es diu elementoma i, com el genoma, varia d’una espècie a una altra segons la proximitat evolutiva i les condicions ambientals. Estudiar la composició elemental del éssers vius és un mètode tangible, senzill i universal que ens permet relacionar cada espècie amb la seva posició i funció a la natura.
Els preus dels apartaments d’algunes regions nòrdiques estan baixant en picat. El motiu? S’havien construït sobre terra glaçat que semblava que seria sòlid per sempre i ara s’està desfent. A nivell climàtic, els efectes d’aquest desglaç van molt més enllà i podrien fer fracassar la lluita contra l’escalfament global.
Compartim una entrevista que ha fet la comunicadora científica Marta Vila a la Mariona Ferrandiz, del CREAF i la UAB, i la Laia Lloch, del projecte arquitectònic col·lectiu Urbanins. Com ha de ser una ciutat sostenible? Dintre respostes!
En Carles Castell aprofita el deixant del seu darrer post sobre la moda de fer piles de pedretes als espais naturals per entrar més a fons en els impactes que genera el nostre lleure en el medi natural. Una problemàtica que s’ha incrementat exponencialment els darrers mesos, després del desconfinament, ja que s’ha produït un ús molt intens dels espais naturals, sobretot dels més propers a les àrees urbanes.
La reverència per la Natura té arrels tan antigues com les ments pensants i es troba en totes les cultures de la nostra espècie i, de ben segur, ja era present en les d’algunes espècies d’Homo desaparegudes.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
6 d'agost 2020
5 de maig 2020
30 de març 2020