,

Catherine Preece: “Ser dona i dedicar-se a la ciència és possible, però encara hi ha barreres”

25 d'abril 2016

Entrevistem Catherine Preece, doctora en Ciències Biològiques amb els seus estudis sobre vegetació subàrtica. Va fer el seu primer Postdoctorat a Sheffield, d’agricultura, i ara s’ha focalitzat en un altre a Catalunya, gràcies a la beca Marie Curie. Aquesta vegada els seus estudis aprofundeixen en l’efecte de la sequera al bosc mediterrani. Quin paper juga el canvi climàtic? Quin futur espera als nostres boscos? Com podem contribuir a la seva conservació?

Catherine a l'hivernacle del CREAF

Catherine a l’hivernacle del CREAF

Abans de res, ¿en què estàs treballant ara?

Grosso modo, estic interessada en saber més sobre l’efecte de la sequera a les plantes i sòls de la Mediterrània. Per estudiar-ho, estic duent a terme des de l’any passat un experiment amb alzines. En part també és un experiment relacionat amb el canvi climàtic, perquè manipulem l’aigua que reben les plantes per crear diferents nivells de sequera. D’aquesta manera podem veure com responen les plantes i la comunitat bacteriana i microanimal del sòl.

Per què és important exposar les plantes a diferents nivells de sequera?

Aquest tipus d’experiment és molt útil per dos motius. D’una banda, ens permet veure més específicament com afecta la falta d’aigua (estrès hídric) a les plantes. Per altra banda, podem detectar el punt exacte en què la falta d’aigua és massa forta perquè les plantes recuperin el seu estat inicial.

Com reconeixem una planta afectada per la manca d’aigua?

Hi ha moltes maneres. Una d’elles a través de la coloració de les fulles, perquè en situació de sequera es van tornant marrons. De manera més científica, es pot quantificar la proporció de clorofil·la de les fulles, els nivells de fotosíntesi o l’activitat del sistema terra-planta. Si el sistema d’arrels està actiu vol dir que la planta tindrà més oportunitat de recuperació quan l’aigua torni.

Com creus que aquest projecte pot aplicar-se a la societat?

En general les espècies d’arbre que estudiem són molt comunes a la Mediterrània, i a Catalunya en particular. És útil entendre com les creixents sequeres afecten aquestes espècies, perquè està previst que els propers anys es converteixin en un gran problema. Conèixer els efectes de la sequera en espècies comunes ens ajuda a predir les possibles complicacions a tot el bosc.

I quines mesures podem prendre nosaltres per mitigar els efectes de la sequera a la Mediterrània?

Els propietaris de terrenys o boscos haurien de cuidar més el sòl, perquè de vegades sense adonar-se’n el danyen físicament, posen animals on no hi haurien de ser, reguen massa (o molt poc)…

Pel que fa a la gent en general, la majoria de mesures que podem prendre estan relacionades amb el canvi climàtic. Per exemple, és important gestionar l’aigua de manera sostenible perquè, com deia, es preveu que la sequera augmenti més i més. És normal que a l’estiu aparegui certa sequera però no en els nivells que s’esperen.

Aquest projecte és útil per predir alguna cosa sobre el futur?

Afortunadament, amb els resultats d’aquest experiment podrem establir quins nivells de sequera són perillosos per a les espècies dels nostres boscos. Per tant, ens ajudarà a estar més preparats i animar-nos a conservar l’ecosistema Mediterrani.

A nivell més personal, sabem que tens la beca Marie Curie, prestigiosa a tot Europa. ¿Perquè vas triar aquesta opció i quins eren els requisits?

Estava interessada en viure i treballar en un altre país i aquesta beca era l’oportunitat perfecta per fer-ho. Tenia ganes de venir al CREAF. Els requisits (riu al recordar-ho) eren una llarga petició, més de trenta pàgines. Havia de pensar acuradament quin tipus d’experiment volia dur a terme, les preguntes a les que respondria i per què aquest era el millor lloc per fer-ho.

Per què vas escollir el CREAF?

Estic treballant amb en Josep Peñuelas, un investigador del qual ja havia sentit parlar, perquè és molt bo en tot el relacionat amb canvi climàtic i en particular en sòls. Jo era ecòloga vegetal a la Universitat de Sheffield, volia saber més sobre la relació entre les plantes i els sòls i un grup del CREAF treballava precisament en aquest tema. A més volia viure a Catalunya, havia visitat abans Barcelona i em va encantar el lloc.

Finalment, com a dona, he de preguntar això. Què penses sobre la relació entre dones i ciència? Perquè el teu referent era el Dr. Peñuelas, un home.

Aquest tema és una cosa en el que jo també he estat interessada perquè en el meu anterior postdoctorat no hi havia moltes professores i, de fet, poques doctorandes. Pensava, per què passa això? És realment impossible ser dona en el món científic? No ho crec. Però sí que considero que hi ha certes barreres. L’investigador ha d’estar constantment publicant articles, viatjar a esdeveniments, moure’s pels seus estudis … Això és difícil quan tens una família. Es creia, tradicionalment, que la dona havia de seguir l’home on ell fóra. Això ha de canviar.

A més, quan tens un fill necessites parar el teu període laboral un o dos anys i és difícil tornar-se a incorporar a l’acadèmia. Afortunadament, cada vegada hi ha més prestacions que permeten fer una pausa temporal i tornar posteriorment a la investigació. S’està sent més flexible. Tenir en compte el paper de la dona és important.

, , , , , , ,

Verónica Couto Antelo
Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).
Articles relacionats
,
Desafiaments actuals europeus per a una contribució global a l’observació de la Terra: La nova iniciativa regional d’EuroGEOSS
10 de gener 2018Joan Masó
El ‘Lego’ de les plantes
26 de desembre 2017Francisco Lloret
Activitats del CREAF per a La Setmana de la Ciència 2017
11 de desembre 2017Albert Naya i Díaz
Com és que hi ha tantes plantes?
1 de desembre 2017Jaume Terradas
El cas del declivi de la megafauna global
23 de novembre 2017CREAF

Follow CREAF on: