,

Diplomàcia Científica: digues “ciència” i entra

11 de novembre 2021

La Diplomàcia Científica és una nova disciplina que combina la ciència, la tecnologia i les relacions internacionals per abordar els objectius comuns del món, contribuir al desenvolupament econòmic i promoure l’entesa entre països, regions i societats.

Base científica “Concòrdia” de l’Antàrtida (ESA/IPEV/PNRA). Font: Carmen Possnig

Base científica “Concòrdia” de l’Antàrtida (ESA/IPEV/PNRA). Font: Carmen Possnig

Concòrdia, l’antiga deessa romana de l’enteniment, va inspirar la instal·lació italo-francesa de recerca de l’Antàrtida, l’única base compartida d’aquest continent aïllat. No va ser una elecció atzarosa: el concepte de “concòrdia” representa el valor fonamental de la diplomàcia i la ciència.

Al llarg de la història, la ciència i la tecnologia han anat de la mà de les relacions internacionals. Un exemple representatiu el trobem en l’antiga Ruta de la Seda, on el continu flux de persones, béns i idees va afavorir la disseminació de cultures i tecnologies, com ara els sistemes innovadors d’irrigació de cultius o la tècnica secreta de la Xina per fabricar paper. Més recentment, la missió Apol·lo-Soyuz de 1975 —coneguda per la famosa encaixada de mans a l’espai entre Rússia i els Estats Units durant la Guerra Freda— va ser una fita en el camí de la pau gràcies a la ciència.

No obstant això, al segle XXI, la globalització ha fet necessari que la ciència estigui al centre i respongui els problemes de les polítiques mundials: la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat, les malalties transmeses per animals, la contaminació, les deixalles, l’escassetat d’aliments i aigua… Aquests reptes compartits no sols no poden abordar-se per una única nació, sinó que requereixen un punt de vista científic, racional i contrastat, que permeti que la humanitat avanci. En aquest escenari neix la Diplomàcia Científica, una disciplina que combina la ciència, la tecnologia i les relacions internacionals per abordar els reptes mundials, contribuir al desenvolupament econòmic i promoure l’entesa entre països, regions i societats.

Alicia Pérez Porro

La Diplomàcia Científica és fonamental per a abordar alguns dels reptes mundials més urgents. Nosaltres, al CREAF, veiem el valor de la cooperació entre les diverses parts interessades —diplomàtics, legisladors, científics i el sector privat— i volem contribuir a comprendre el paper de la ciència en el món actual més enllà de la recerca. ALICIA PÉREZ-PORRO, coordinadora científica del CREAF

Des d’una perspectiva global, el CREAF treballa per trobar solucions científiques i pràctiques als reptes que tenen a veure amb el medi natural, l’ús de la terra, la biodiversitat, els recursos o els cicles dels nutrients, per posar alguns exemples. Tots són urgents i a gran escala, així que també des de la recerca, el diàleg i la cooperació el CREAF vol aportar valor a la Diplomàcia Científica i Ambiental.

Relacionada, en part, amb la Diplomàcia Científica, la Diplomàcia Ambiental s’ocupa —en el seu sentit primari i teòric— únicament de qüestions ambientals. No obstant això, en realitat, els fonaments d’aquesta especialitat s’estenen molt més enllà dels seus límits més evidents. La propietat de la terra, la disponibilitat segura d’aliments i aigua, el creixement de la població, etc. Totes aquestes qüestions cauen en el rang d’acció de la diplomàcia ambiental, ja que la meitat dels conflictes internacionals estan relacionats amb els recursos naturals i el medi ambient. Per tant, “l’agenda diplomàtica ambiental més àmplia no hauria de veure’s exclusivament a través de l’òptica del canvi climàtic” (Lawrence E. Susskind y Saleem H. Ali).

Les quatre vessants de la Diplomàcia Científica

En la intersecció de la ciència i les relacions internacionals, la diplomàcia científica pren el millor d’aquests dos mons per a treballar des de quatre perspectives:

  • Diplomàcia per a la ciència
  • Ciència per a la diplomàcia
  • Ciència en la diplomàcia
  • Diplomàcia científica anticipatòria

“Per negociar acords de cooperació sobre la gestió dels recursos pesquers o el control de les malalties infeccioses, les nacions necessiten coneixement científic. Per desenvolupar projectes multinacionals complexos d’astronomia o física, els científics necessiten que les nacions arribin a acords diplomàtics sobre la gestió i finançament d’aquests projectes. I quan les relacions polítiques entre dues nacions es tiben o es trenquen, els esforços conjunts en recerca ofereixen una via per mantenir el diàleg (i la confiança)” (UN-TWAS, l’acadèmia mundial de ciències per al progrés de la ciència als països en desenvolupament)

Diplomàcia per a la ciència

La diplomàcia és qualsevol interacció que afecti les relacions entre les nacions i societats i requereix, per tant, habilitats interculturals, interpersonals i de negociació. Aquestes capacitats, si es posen al servei de la ciència, poden facilitar l’accés al finançament, el personal, les infraestructures o els recursos que necessiti. La diplomàcia fins i tot pot ser la via per aconseguir empreses científiques monumentals que una única nació mai podria permetre’s.

Aquest és el cas del centre astronòmic internacional ALMA, a Xile, o l’organització de recerca nuclear pan-europea CERN, on grans blocs de nacions es van unir per construir i gestionar aquests colossos.

Ciència per a la diplomàcia

La ciència és un compendi de coneixement i, alhora, un procés de descobriment universal, racional, transparent i imparcial que respon a les solucions que el món necessita. Com a tal, és una aliada natural de la diplomàcia, ja que la ciència no emet judicis i ofereix un escenari no ideològic perquè fins i tot els enemics puguin treballar junts. A més, la cooperació entre societats enfrontades pot alleujar la tensió i obrir-les a la possibilitat de parlar sobre temes no científics.

El Centre Transnacional del Mar Roig és un exemple de com la ciència exerceix el seu poder tou per a unir als països del Mar Roig per assolir un objectiu comú: salvar l’últim refugi de coral de la Terra. Malgrat els seus històrics conflictes geopolítics, la ciència els proporciona un espai segur per dialogar en pau.

Ciència en la diplomàcia

Les polítiques exteriors i els acords internacionals es beneficien de les contribucions científiques, amb coneixements i evidències que li donen suport. Per exemple, el Cinquè Informe d’Avaluació elaborat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès) va ser la gran aportació científica sobre el canvi climàtic antròpic que va derivar en l’Acord de París de 2015.

La ciència en la diplomàcia també ajuda a gestionar els recursos transfronterers (ex.: els animals migratoris) i els béns globals comuns (ex.: l’Antàrtida) i a governar els espais internacionals compartits  (ex.: l’Àrtic).

Diplomàcia científica anticipatòria

Davant un desenvolupament cada vegada més vertiginós de tecnologies d’avantguarda —com la intel·ligència artificial o les tècniques que manipulen el clima—, la comunitat internacional ha de ser proactiva. Preveient els possibles beneficis i riscos dels avenços científics i tecnològics, les nacions poden elaborar un pla per al desenvolupament de marcs legals que els regulin i que ajudin a gestionar les seves implicacions geopolítiques, ètiques i socials abans que arribin al mercat.

Per entendre un cas icònic de què és capaç la Diplomàcia Científica, retornem a inici del text, a Concòrdia, a l’Antàrtida. Un dels racons més inhòspits de la Terra, freda i seca, aïllada i pràcticament deshabitada. No obstant això, és un dels pocs terra nullius —terra de ningú— del món on oneja la bandera blanca més gran.

Sorprenentment, la singularitat radical de l’Antàrtida la converteix en l’epítom de la cooperació científica internacional i la protecció del medi ambient. En virtut del Tractat Antàrtic (1957), els signataris es comprometen a la recerca científica pacífica i a la conservació del territori i els recursos naturals de l’Antàrtida, reconeixent que no es convertirà en escenari o objecte de discòrdia internacional.

Durant seixanta anys, la Diplomàcia Científica ha estat la clau daurada que permet mantenir oberta la cambra cuirassada de la recerca internacional i la pau, sabent tractar amb cura l’espinós tema de la propietat territorial d’aquest remot continent.

Marga Gual Soler

La interconnexió dels ecosistemes i la necessitat d’una cooperació transfronterera informada en matèria de ciència fa que l’intercanvi de coneixements, la xarxa de relacions i la creació de confiança siguin essencials per reforçar les associacions i promoure la integració regional a través del llenguatge compartit de la ciència. MARGA GUAL SOLER, assessora experta en Diplomàcia Científica del CREAF

Com hem anat esmentant, l’idioma universal de la ciència és capaç d’alleujar tensions, descongelar relacions i, fins i tot, propulsar el desenvolupament social. Tot i que, històricament, la ciència i les relacions internacionals s’han anat entrecreuant, el moment actual requereix que la diplomàcia agafi el timó de la ciència per navegar per les turbulentes aigües del món contemporani.

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Ecléctica por naturaleza, estudié traducción de inglés y conservación-restauración de bienes arqueológicos. Y mi pasión por el patrimonio de historia natural y el medio ambiente me llevó a adentrarme en el maravilloso universo de la comunicación científica.
Articles relacionats
,
El canvi obligat
25 d'octubre 2021Jaume Terradas
, , ,
De la impotència a l’acció: i després d’un incendi forestal, què?
19 de juliol 2021Sandra Saura Mas
, ,
Una pàtria d’aigües
13 de juliol 2021Jaume Terradas
, ,
“L’ecologia evolutiva dona sentit a la biodiversitat, perquè els processos eco-evolutius expliquen perquè existeixen innumerables espècies al planeta”
7 de juliol 2021Verónica Couto Antelo
,
I tot això, com ho expliquem?
27 de juny 2021Carles Castell Puig

Follow CREAF on: