, ,

El lloc de l’home en els ecosistemes

1 d'octubre 2015

Els ecòlegs hem parlat molt de com l’activitat humana altera els ecosistemes o les condicions de vida a nivell local o planetari. També acostumem a tenir clar que la persistent separació entre societat humana i natura s’hauria de superar, ja que els humans som part de la natura. Tanmateix, curiosament, no hem treballat tant en aclarir quin lloc hi ocupem. 

Bath In The Light. Martin Gommel

Bath In The Light. Martin Gommel (CC BY-NC-ND 2.0)

On ens situem dins l’entrellat de fluxos materials i energètics dels ecosistemes? He criticat en altres publicacions que les representacions clàssiques de les piràmides tròfiques per explicar els fluxos energètics donessin la imatge d’un sistema “dominat” per un super-depredador, com ara una àliga, un lleó o una orca, ignorant els organismes o grups que s’alimenten de diversos nivells tròfics, com seria el cas de conjunts d’espècies de formigues o de la nostra espècie (Terradas 2006, Terradas i Peñuelas 2012). La sociabilitat i la intel·ligència tenen molta relació amb l’adaptació a emprar molts tipus diferents d’aliments. I són també característiques que ajuden a esdevenir dominants en els ecosistemes: les formigues (grup d’espècies) poden representar la meitat de la biomassa animal en una selva plujosa i els humans som l’espècie que més transforma el seu entorn i mira d’estructurar-lo en funció de les seves necessitats (certament, de vegades depassant els llindars de risc de col·lapse del sistema). Avui, les piràmides tròfiques romanen en llibres de text de batxillerat passats de moda i es parla més de xarxes tròfiques, però poques vegades s’estudien xarxes tròfiques que incloguin l’home. Això té molt a veure amb la complexitat afegida que representa la nostra organització social en la quantificació de fluxos que es deriven cap a nosaltres.

Avui, les piràmides tròfiques romanen en llibres de text de batxillerat passats de moda i es parla més de xarxes tròfiques, però poques vegades s’estudien xarxes tròfiques que incloguin l’home.

Ve aquesta reflexió a compte de la publicació a Science d’un article de Darimont i altres sobre el comportament únic de l’home com a depredador. Els autors diuen explícitament que “els paradigmes de l’explotació sostenible posen el focus en la dinàmica de poblacions de les preses i en els rendiments per a la humanitat, però ignoren el comportament dels humans com a depredadors. La idea essencial és que, a diferència dels altres depredadors, els humans maten preses adultes (i sanes, jo hi afegiria) en proporcions molt més elevades que qualsevol altre depredador (uns 14 cops més), i la conclusió és que som super-depredadors insostenibles que seguiran alterant els processos ecològics i evolutius globalment a menys que hi hagi una feina de gestió que constrenyeixi aquest comportament en aspectes culturals, econòmics i institucionals. Els autors es pronuncien en una línia que darrerament es comença a veure com molt digna d’explorar. L’explotació sostenible no s’ha de focalitzar en els rendiments pels humans sinó en emular el comportament d’altres depredadors. Es tracta del mateix que hem defensat en una revisió recent (Basnou et al 2015) i que s’està mirant de desenvolupar des de l’European Environmental Agency (2015) en alguns tipus de gestió del territori: substituir l’aproximació via serveis ecosistèmics (un concepte antropocèntric “per explicar als economistes”, que mira de quantificar el “valor” econòmic per nosaltres dels sistemes de suport de vida) per la noció de la gestió basada en el funcionament dels ecosistemes (el concepte d’infrastructura verda pot arribar als economistes amb menys risc que el de serveis ecosistèmics), gestió que demana una elevada comprensió d’aquest funcionament i, per descomptat, del lloc i el comportament que hi tenen els humans.

Basnou C, J Pino, J Terradas. 2015. Ecosystem services provided by green infrastructure in the urban environment. CAB Reviews Perspectives in Agriculture Veterinary Science Nutrition and Natural Resources 10(0004). DOI:10.1079/PAVSNNR201510004

Darimont CT, CH Fox, HM Bryan, TE Reimchen. T 2015. The unique ecology of human predatos. Science 349: 858-860.

EEA, ETC/ULS (2015). Exploring nature-based solutions: The role of green infrastructure in mitigating the impacts of weather- and climate change-related natural hazards. ESA Technical Report 12/2015,Publications Office of the European Union, Luxemburg, 61 pp.

Terradas J. 2006. Biografia del Món. Ed. Columna, Barcelona, 499 pp.

Terradas, J, J Peñuelas. 2012. Misleading ideas about top-down and bottom-up control in communities and the role of omnivores. Polish J. Ecol. 59, 4: 849-850.

, , , ,

Professor emèrit d’Ecologia de la UAB. Investigador del CREAF en temes d’ecologia de la vegetació. També ha treballat en educació ambiental. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Articles relacionats
, ,
“Sabadell té una gran riquesa d’arbres, però hi predominen poques espècies autòctones”, segons la Mariona Ferrandiz
15 de novembre 2020CREAF
,
Parlem dels impactes del lleure sobre el medi natural
22 d'octubre 2020Carles Castell Puig
La reverència per la Natura: unes reflexions sobre Spinoza, alguns místics i Margalef
16 d'octubre 2020Jaume Terradas
El repte
24 de setembre 2020J.Luis Ordóñez
CENTRE: Un estiu diferent
10 de setembre 2020Enrique Doblas Miranda

Follow CREAF on: