,

“Hi ha espècies desconegudes que les tenim a la porta (arbre) del costat”

2 de novembre 2016

En Raúl Bonal (Madrid, 1974) és investigador de la Universidad de Extremadura i està associat al CREAF des de 2009. Al món occidental és ja bastant estrany el que en Raúl ha aconseguit: publicar un article on es descriu per primera vegada una nova espècie, en aquest cas d’aranya, batejada com a Cheiracanthium ilicis, o aranya de les alzines. I pot ser que no en sigui l’última.

Juvenil de l'aranya Cheiracanthium ilicis. Autor: Eduardo Morano Hernández

Juvenil de l’aranya Cheiracanthium ilicis. Autor: Eduardo Morano Hernández

Per què aquest nom?

L’aranya pertany al gènere ‘Cheiracanthium’, per tant aquest nosaltres no el podem decidir. I com a nom d’espècie li vam posar ‘ilicis’, ja que és la paraula que fa referència a l’alzina (Quercus ilex), arebre en el qual sempre la trobem. Així a partir del nom científic, podríem anomenar aquesta espècie com a ‘aranya de les alzines’.

"Tenint en compte el desconeixement d'artròpodes que hi ha a la Conca Mediterrània no descarto descobrir-ne alguna més"

On viu exactament aquest aràcnid?

Tot i que creiem que podria trobar-se en altres punts de la Península Ibèrica i en països de la Conca Mediterrània, per ara, l’hem localitzat a les províncies de Toledo, Ciudad Real i Cáceres, sempre en alzines aïllades de les deveses. Aquest és un paisatge molt típic del centre i la meitat occidental d’Espanya. Són camps de secà amb arbres aïllats, sobretot alzines que els voregen o queden aïllades enmig del cereal, testimonis dels antics boscos que una vegada van cobrir la Península Ibèrica i que s’han anat aclarint des de fa segles.

Quines característiques destacaries d’ella?

Es tracta d’una espècie d’aranya d’hàbits nocturns, durant el dia la vam veure amagar-se en petits forats com les caputxes de les glans, que cobrien amb seda per a fer un refugi. A la nit surt a caçar i persegueix activament les seves preses; és un carnívor bastant generalista, ja que s’alimenta de tot tipus de petits organismes com erugues, minadors de fulles, etc. Totes les fases del cicle vital es desenvolupen dalt de l’arbre, i la fase adulta dura molt poc temps, normalment un parell de mesos entre maig i juliol. I encara que és petita, mesura al voltant d’un centímetre, destaquen els seus quelícers —les peces bucals amb les que injecta el verí—, que són proporcionalment grossos en comparació amb altres espècies del seu gènere.

Mascle adult de Cheiracanthium ilicis. Autor: Eduardo Morano Hernández

Mascle adult de Cheiracanthium ilicis. Autor: Eduardo Morano Hernández

És la primera espècie que descobreixes?

Sí, encara que tenint en compte el desconeixement d’artròpodes que hi ha a la Conca Mediterrània no descarto descobrir-ne alguna més.

"El pitjor de la feina d'investigador és la inestabilitat laboral, que fa que un no pugui planejar la seva vida professional i personal amb un mínim de continuïtat temporal"

Hi ha encara moltes espècies per descobrir aquí?

Crec que sí. Els ecosistemes mediterranis tenen un gran potencial per a nous descobriments. Són més diversos i estan menys estudiats que els del nord d’Europa. Hi ha espècies desconegudes que les tenim a la porta (arbre) del costat.

Més raó encara per a conservar els paisatges rurals com aquests.

Sí, és clar. Des d’un punt de vista de la conservació caldria posar més interès en preservar els arbres aïllats en paisatges agrícoles; no només són un refugi per als organismes forestals comuns, sinó també per a noves espècies encara per descobrir.

És un procés molt laboriós descobrir i declarar una espècie?

Feia dos anys que sabíem que teníem una nova espècie, però la descripció, encara que laboriosa, no ha costat tant de temps. Vam començar comprovant que els òrgans de còpula de mascles i femelles eren diferents als d’altres espècies properes, i l’anàlisi genètica ho va acabar de confirmar. Un cop segurs, vam escriure l’article científic, que va ser avaluat i publicat a la revista internacional Zookeys, i que va suposar l’acceptació de Cheiracanthium ilicis com a nova espècie per a la comunitat científica.

Alzina aïllada de la zona on s'ha fet l'estudi publicat a Zookeys. Autor: Raúl Bonal Andrés

Alzina aïllada de la zona on s’ha fet l’estudi publicat a Zookeys. Autor: Raúl Bonal Andrés

I explica’ns, com vau trobar l’aranya de les alzines?

Va ser a partir dels mostrejos d’un estudi més ampli. Volíem amb aquest projecte demostrar la importància per a la conservació de la biodiversitat de les alzines aïllades enmig o a les vores dels cultius… però no pensàvem trobar noves espècies!

"Els ecosistemes mediterranis tenen un gran potencial per a nous descobriments. Són més diversos i estan menys estudiats que els del nord d'Europa"

Què se sent en descobrir una nova espècie? Perquè deu ser tota una fita per a un investigador.

És una sensació estranya, perquè al principi creus que ets la primera persona que veu aquesta espècie. Però després vaig pensar que, en haver aparegut en un hàbitat altament humanitzat, és possible que algú l’hagués vist abans però no sabés que era una espècie diferent. En qualsevol cas, hem estat nosaltres els que l’hem tret de l’anonimat, i és una gran satisfacció saber que estàs augmentant el coneixement sobre la biodiversitat, en gran part encara desconeguda.

Suposo que un descobriment així pot explicar per què es vol ser investigador…

Sí, des de petit sempre he tingut interès per observar i esbrinar el perquè de les coses en general i, en particular, una fascinació per tot allò que estigués viu.

"Afortunadament he pogut viatjar molt pel món gràcies a aquesta feina... anant allà on hi havia Quercus!"

Quin és el teu camp de recerca habitual?

La meva principal línia d’investigació són les interaccions entre plantes i animals. Especialment entre espècies del gènere Quercus, com alzines i roures, amb herbívors, depredadors i dispersants de les seves glans, sobretot els coleòpters del gènere Curculio, els corcs. També, després del meu període postdoctoral en el grup de Sistemàtica Molecular del Museu d’Història Natural de Londres, vaig incorporar l’ús de les tècniques moleculars als meus estudis. I des de 2008 combino la meva línia principal amb incursions puntuals en altres camps com la genètica forestal.

I què és el millor i el pitjor de la teva feina?

El millor és que no hi ha monotonia, que sempre hi ha nous reptes per abordar i coses noves per aprendre; puc fer el que sempre m’ha agradat. El pitjor és la inestabilitat laboral, que fa que un no pugui planejar la seva vida professional i personal amb un mínim de continuïtat temporal.

L'investigador associat del CREAF Raúl Bonal. Autor: Alberto Muñoz Muñoz

L’investigador associat del CREAF Raúl Bonal. Autor: Alberto Muñoz Muñoz

Hi ha alguna zona del món que t’agradaria especialment explorar i estudiar?

Afortunadament he pogut viatjar molt pel món gràcies a aquesta feina… anant allà on hi havia Quercus! En aquesta línia probablement m’agradaria visitar els boscos de la província de Yunnan, a la Xina, un de les zones amb major biodiversitat de roures del món. Encara que, deixant de banda aquestes espècies, el lloc emblemàtic al que més m’agradaria viatjar serien les Illes Galápagos.

"Des de petit sempre he tingut interès per observar i esbrinar el perquè de les coses en general i, en particular, una fascinació per tot allò que estigués viu"

Aterrant de nou aquí, on desenvolupes principalment la teva tasca científica?

Sóc investigador de la Universitat d’Extremadura, i treballo a l’Escola d’Enginyeria Forestal i del Medi Natural, situada a Plasencia. Recentment diversos grups d’investigació d’aquesta Universitat ens hem integrat en un institut universitari de recerca de nova creació anomenat INDEHESA, que es dedica a la investigació a la devesa i altres sistemes silvopastorals d’especial interès de conservació.

I encara que des de la distància, també estàs vinculat al CREAF. Com vas arribar aquí?

Ho vaig fer a través de la col·laboració amb en Josep Maria Espelta, que té una línia d’investigació que coincideix amb la meva en alguns temes. Des de 2006 col·laboro amb diversos investigadors del centre i sóc investigador associat del CREAF des del 2009.

 

ARTICLE DE REFERÈNCIA:

Morano, E., Bonal, R. (2016). Cheiracanthium ilicis sp. n. (Araneae, Eutichuridae), a novel spider species associated with Holm Oaks (Quercus ilex)Zookeys 601: 21-39. DOI: 10.3897/zookeys.601.8241

, , , , , , , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
Al bressol de la civilització
26 de juny 2018Jaume Terradas
, ,
“Les ciutats creixeran un 56% cap al 2050 i cal que les fem més verdes si volem protegir la biodiversitat”
4 de maig 2018Verónica Couto Antelo
,
El Salton Sea
5 d'abril 2018Jaume Terradas
, ,
A quines fonts hi creixen més molses?
7 de març 2018Albert Naya i Díaz
Una ploma pel barret, madame?
26 de febrer 2018Jaume Terradas

Follow CREAF on: