, , , , ,

La Núria Garcia defensa la seva tesi sobre la sequera i la mortalitat de les plantes

28 de gener 2016

Barcelona, i bona part de Catalunya, van camí de patir una sequera històrica, no tant per la cruesa sinó per la quantitat de dies seguits que fa que no plou. Són aquestes coincidències de la vida les que fan que aquest divendres, 29 de gener, la Núria Garcia Forner defensi la seva tesi.

NuriaGarcia

Núria Garcia Forner. Foto: Cedida per Núria Garcia

I és que si alguna cosa diuen les prediccions sobre el canvi climàtic és que els episodis de sequera extrema poden incrementar tant en freqüència com en intensitat, tal i com ella mateixa afirma. Qui no ha vist amb els seus propis ulls com s’asseca una planta oblidada de regar? És conegut, doncs, tant pel coneixement popular com pel científic, que la falta d’aigua és el principal limitador de la producció vegetal.

Per això, els experiments que ha fet la Núria són simulacions de sequeres extremes, aquelles que, ja sigui per increments molt alts de la temperatura o per un accés d’aigua al sòl molt limitat, són capaces de matar les plantes. Gràcies a aquests experiments, ha vist que el que millor explica per què es moren les plantes davant la manca d’aigua són un estricte control dels estomes així com d’una elevada resistència a patir embolismes. Aquests avenços seran útils per avaluar el grau de vulnerabilitat dels nostres boscos als possibles episodis de falta d’aigua que vindran en un futur.

Quatre anys, des del 2011, són els que aquesta biòloga vinarossenca ha passat al CREAF amb el seu doctorat. No havia estat mai aquí, i no coneixia la gent amb qui treballaria, ni tan sols el seu director de tesi, en Jordi Martínez-Vilalta, fins que es va presentar aquí. Confessa que això l’espantava una mica al principi, perquè no saps què et trobaràs. Però la veritat és que la sensació des del minut 1 va ser molt bona i després de quatre anys confirma aquestes sensacions inicials. Treballar aquí li ha donat l’oportunitat de fer molt bona ciència però no només això, sinó que, i això és molt important, té la sensació d’haver-s’ho passat molt bé treballant.

La Núria Garcia treballant a l'hivernacle on ha fet part de la tesi. Foto: Cedida per Núria Garcia

La Núria Garcia treballant a l’hivernacle on ha fet part de la tesi. Foto: Cedida per Núria Garcia

Encara serà al CREAF durant uns mesos. No en va, una tesi genera un estol d’idees que queden per tancar durant l’inici del seu postdoctorat. Tanmateix, considera que aquesta segona fase de la formació en recerca és una molt bona oportunitat per continuar formant-seja sigui un altre centre o fins i tot un país diferent.

Divendres, la Núria defensarà una tesi que tenia ben clara des del principi i que ha donat pocs canvis de direcció, només alguns imprevistos en els experiments, assegura. Tot i la previsió, repeteix assajos des de fa una setmana, se sent nerviosa perquè sempre hi ha coses imprevisibles, moments i estats inesperats —les temudes maleïdes preguntes del final— que no saps quan sorgiran del no-res.

 

Defensa de la tesi Understanding the mechanisms of drought-induced mortality in trees de Núria Garcia Forner.

Lloc: Sala de Graus II de la Facultat de Biociències, UAB.

Hora: 11h del divendres 29 de gener de 2016

, , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
,
Desafiaments actuals europeus per a una contribució global a l’observació de la Terra: La nova iniciativa regional d’EuroGEOSS
10 de gener 2018Joan Masó
El ‘Lego’ de les plantes
26 de desembre 2017Francisco Lloret
Activitats del CREAF per a La Setmana de la Ciència 2017
11 de desembre 2017Albert Naya i Díaz
Com és que hi ha tantes plantes?
1 de desembre 2017Jaume Terradas
El cas del declivi de la megafauna global
23 de novembre 2017CREAF

Follow CREAF on: