,

L’EXOCAT busca registres d’un paràsit de la figuera de moro

15 de juny 2017

Les taques blanques que hi ha sobre algunes penques de la figuera de moro, una planta invasora, corresponen a colònies d’un insecte també exòtic que ha seguit el cactus des d’Amèrica.

Autor: Federico López Barrachina (CC BY-SA 3.0)

Aspecte de l’afectació que provoca la caparreta del carmí sobre la figuera de moro. Autor: Federico López Barrachina (CC BY-SA 3.0)

La caparreta del carmí (Dactylopius opuntiae) és un insecte exòtic que parasita una planta invasora, la figuera de moro (Opuntia ficus-indica), que ja porta segles amb nosaltres. Aquest cactus és originari de Mèxic on rep el nom de ‘nopal’, i va ser importat a partir de la colonització del Nou Continent.

Allà és habitual veure unes taques blanques d’aspecte cotonós sobre les penques de la figuera de moro, que corresponen a colònies de milers de femelles de l’insecte. El paràsit pot des d’arribar a debilitar lleugerament l’Opuntia, fins a fer perdre la collita de figues, o inclús en casos extrems arribar a matar la planta. De fet, a l’Amèrica Central es cultiva aquest insecte, ja que és a partir del que s’extreu el pigment per fer-ne carmí, d’aquí ve el seu nom.

Detall d'una colònia de caparreta del carmí sobre la figuera de moro, a la Palma, illes Canàries. Autor: Frank Vincentz (CC BY-SA 3.0)

Detall d’una colònia de caparreta del carmí sobre la figuera de moro, a la Palma, illes Canàries. Autor: Frank Vincentz (CC BY-SA 3.0)

Aprofitant que, tot i ser un insecte molt petit, les colònies que forma són molt fàcils de veure i identificar, els gestors del projecte EXOCAT volen recollir els primers registres sobre aquesta espècie exòtica per conèixer la seva localització sobre el territori català. Fins ara, no s’ha actuat per aturar la cotxinilla del carmí, no sembla que hagi de ser un problema, donat que afecta una espècie invasora com la figuera de moro, o eventualment altres cactus, tots ells també exòtics.

Es creu que a Catalunya la caparreta va arribar en primera instància pel Maresme o Collserola, i es desconeix com d’estesa està, tot i que sí se sap que ja està instal·lada. De moment sí que es poden observar exemplars d’Opuntia ficus-indica bastant afectats a la serra de Collserola, i al Parc dels Tres Turons de Barcelona, entre altres llocs. Per altra banda, l’Associació Galanthus va posar en marxa durant el 2015-2016 un projecte a les illes Medes per estudiar la viabilitat de l’ús de la cotxinilla com a agent de control biològic de la figuera de moro.

Si voleu ajudar a recollir dades sobre aquesta o d’altres espècies exòtiques i invasores, podeu omplir aquest formulari amb les vostres observacions, o entrar-les al projecte dins la plataforma Natusfera.

, , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
, ,
“Invertim molt més temps en les publicacions científiques que en fer la ciència accessible”
31 d'octubre 2017Verónica Couto Antelo
Pastors d’arbres
14 d'octubre 2017Francisco Lloret
L’Ecologia Profunda
2 d'octubre 2017Jaume Terradas
Incendis forestals: aprenent de la bèstia
11 d'agost 2017Francisco Lloret
,
Pensament sostenibilista
31 de juliol 2017Jaume Terradas

Follow CREAF on: