,

“Observar la Terra és com prendre-li el pols a un malalt”

24 d'octubre 2016

La Ivette Serral és llicenciada en Ciències Ambientals per la UAB i des del 2002 treballa al CREAF com a tècnica en Teledetecció i SIG. Actualment forma part del grup de recerca GRUMETS, i participa en els projectes ConnectinGEO i Ecopotential. La diversitat de tasques de la seva feina estimula el seu dia a dia, tot i que també dificulta poder aprofundir més en l’anàlisi de les dades i els resultats.

La investigadora del CREAF Ivette Serral a Costa Rica. Autora: Ivette Serral

La investigadora del CREAF Ivette Serral a Mèxic. Autora: Ivette Serral

En què consisteix l’Observació de la Terra i els SIG?

L’Observació de la Terra (OT) és aquell conjunt de dades encara sense tractar obtingudes a través dels satèl·lits o sensors directament sobre el terreny. I els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i Teledetecció són mètodes i eines que permeten tractar les dades i obtenir-ne resultats fiables.

Com animaries la gent a dedicar-se en aquest camp?

Aquest món té una part misteriosa, oculta. Veus coses de la Terra que no són evidents, que normalment no són visibles. En una imatge de satèl·lit hi ha molta més informació que la que es veu a simple vista, has d’extreure aquesta informació. I la manera com ho fas per arribar a la veritat que hi ha dins la imatge per mi té una certa màgia i misteri. Per altra banda també m’agrada perquè tracta sobre el territori en el que vivim, sobre la vegetació, sobre la geologia… A les persones que ens agrada el contacte amb l’entorn ens permet gaudir d’això.

La manera que té la Terra de parlar-nos és a través d’aquests senyals que recollim.

És una branca amb més presència masculina?

Ho semblaria, però per exemple al nostre grup som més o menys tants homes com dones.  Potser en la part informàtica sí que hi trobes més homes, però quan es tracta de treballar aplicant la informació per al món forestal o de la biodiversitat hi ha tants homes com dones, o fins i tot més dones.

Pot ser que els investigadors més reconeguts siguin sovint homes? A què creus que es deu?

Sí, crec que en la societat que vivim encara no hi ha una igualtat real en el camp de la conciliació familiar i professional i, en molts casos, acostumen a ser les dones les que sacrifiquen la vida professional per ocupar-se de la vida familiar. A la inversa rarament es dóna.

Consideres que has tingut més dificultats a la teva carrera professional pel fet de ser dona?

Personalment, no he percebut mai cap discriminació laboral pel fet de ser dona i crec que sempre se m’ha tractat i valorat amb total justícia i objectivitat, tant pels meus superiors com pels meus companys. En aquest sentit, em sento afortunada.

La Ivette al seu despatx del CREAF. Autor: CREAF

La Ivette al seu despatx del CREAF. Autor: CREAF

Quin camí has seguit fins a treballar al CREAF?

Les pràctiques de la carrera les vaig fer al CREAF, amb en Josep Maria Espelta. Gràcies a que durant la carrera les meves assignatures preferides havien estat les de SIG i Teledetecció, vaig poder seguir aquí després quan ell buscava algú que sabés corregir fotografies aèries per a un estudi de canvis d’usos del sòl. Més endavant he treballat amb altres projectes amb l’Arnald Marcer, en Xavier Pons i ara amb en Joan Masó.

I com defineixes la teva feina al CREAF?

Sóc tècnica en SIG i Teledetecció, i la meva feina és diferent cada dia. Per una banda hi ha la redacció de documents per als projectes europeus i, per l’altra, hem de realitzar allò que havíem posat que faríem en aquests documents, hem d’obtenir uns resultats. També em dedico a buscar nous projectes de cara al futur, i sóc la tester del MiraMon, un programari que permet la visualització, edició i anàlisi de mapes, fotos i models digitals del terreny. En provo les noves versions.

Aquest món té una part misteriosa, oculta. Veus coses de la Terra que no són evidents, que normalment no són visibles.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada és que és molt variada, faig moltes coses diferents. I el pitjor segurament també sigui això. Haver de fer moltes tasques diferents no permet que em pugui centrar en cap en concret. Sempre hem d’estar apagant focs, ara aquí i ara allà. A mi m’agradaria dedicar molt més temps al treball d’anàlisi de dades.

Per què els SIG i la Teledetecció són importants per a la societat?

Observar la Terra és un valor segur que necessitem els humans, és com prendre-li el pols a un malalt. La manera que té la Terra de parlar-nos és a través d’aquests senyals que recollim. L’OT et permet tenir una visió bastant real i sobretot continuada de l’estat de la Terra, que alhora ha de servir als polítics per a prendre les decisions adequades.

La Ivette Serral treballant un dels mapes sobre sequera. Autor: CREAF

La Ivette Serral treballant amb una imatge sobre sequera a la Península Ibèrica. Autor: CREAF

Com ha evolucionat des que t’hi dediques?

El canvi més important ha estat l’aparició de plataformes com Google Maps i altres. Això és bo perquè fa que la informació geogràfica s’acosti molt a la gent. Però potser també ha fet que s’hagi banalitzat. Ara algú es pot preguntar per què hem de destinar diners a sistemes d’informació més complexos, com el MiraMon si ja existeix Google Maps.

En la societat que vivim encara no hi ha una igualtat real en el camp de la conciliació familiar i professional.

I com es pot solucionar aquest problema?

Els mitjans haurien de poder utilitzar més aquesta informació que nosaltres generem, perquè la tenen perfectament a l’abast. Per exemple, els meteoròlegs de TV3 han ajudat bastant en aquest sentit. Molt sovint ensenyen imatges de satèl·lit: quan hi ha hagut un incendi, t’expliquen una mica quin satèl·lit és i quines característiques té.

Finalment, com veus la vida d’algú que es dedica com tu a la recerca?

Crec que en general tots hem d’estar buscant contínuament finançament, portem molts projectes alhora, i moltes vegades no donem l’abast. Però si tinguéssim un sol projecte al que dedicar-nos íntegrament tindríem més temps per a tot i en gaudiríem més. Penso que el que tens entre mans en un moment determinat es mereix tot el teu temps i dedicació. La Ciència avui en dia crec que és així a tot arreu, és una sensació bastant generalitzada a tota Europa pel que he pogut anar parlant amb altres centres. Falta finançament de base, diners que s’inverteixin sense un projecte concret, només investigar per investigar.

, , , , , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
Com és que hi ha tantes plantes?
1 de desembre 2017Jaume Terradas
El cas del declivi de la megafauna global
23 de novembre 2017CREAF
, ,
“Invertim molt més temps en les publicacions científiques que en fer la ciència accessible”
31 d'octubre 2017Verónica Couto Antelo
Pastors d’arbres
14 d'octubre 2017Francisco Lloret
L’Ecologia Profunda
2 d'octubre 2017Jaume Terradas

Follow CREAF on: