,

L’efecte margarida i la natura estereotipada

14 de juny 2021

Sempre hi ha fulles seques a la tardor? Tots els racons del planeta tenen quatre estacions? La margarida s’ha transformat en una flor universal? Avui el tren de l’ecologia de la Sandra Saura Mas ens ensenya com la natura tampoc s’escapa dels estereotips.

CC0 - Public Domain.

CC0 – Public Domain.

Aquesta vegada el trajecte serà entre flors i primaveres i comença, convidant-te a dibuixar una flor. I si t’atreveixes, també pots compartir-la a les xarxes socials. Aquest exercici el faig servir sovint a classes, xerrades o cursos per a introduir dos conceptes clau que es necessiten per la investigació, la ciència i el naturalisme: l’observació (primera fase del mètode científic) i la creativitat (fase clau en la cerca de solucions als problemes). Normalment, el resultat d’aquest exercici és que el 80% de les flors dibuixades són com ara aquesta:

margarida_Estereotip

El 80% de les flors del planeta són margarides com aquesta? No! Llavors, per què tothom sol dibuixar la mateixa flor? Parlem del que jo he definit com efecte margarida.

L’efecte margarida pot ser degut a diversos motius, però principalment perquè durant molt temps l’educació artística i la científica s’han basat en la repetició i memorització de formes i conceptes, enlloc de basar-se en la capacitat d’observació i la creativitat. Algú ens va ensenyar a dibuixar-la així i se’ns va valorar positivament que fossin totes ben iguals. En particular, l’efecte margarida succeeix sobretot perquè no la dibuixem a partir de la capacitat de descobriment i observació i fixant-nos amb la natura i la seva diversitat. No busquem la flor més propera a on estem i la dibuixem, sinó que dibuixem el que tenim en l’imaginari classificat com a flor. Aquest imaginari ens limita i el que és més greu: limita la realitat, que es increïblement diversa. A Catalunya tenim unes 3.158 espècies de plantes vasculars (Bolós et al. 1993), de famílies molt diferents i amb flors increïblement diverses!!!

Flors dels Països Catalans, que com podem observar son molt diverses pel que fa a formes, colors i mides. Font: Muntatge a partir de fotografies de l’Associació Flora Catalana Si cliqueu damunt la figura, trobareu els noms de les espècies i l’autor/a de la fotografia.

Flors dels Països Catalans, que com podem observar son molt diverses pel que fa a formes, colors i mides. Font: Muntatge a partir de fotografies de l’Associació Flora Catalana. Si cliqueu damunt aquest enllaç, trobareu els noms de les espècies i l’autor/a de la fotografia. El qui és qui de les flors dels Països Catalans!

De les flors a les papallones: la papallona de l’Austin

Coneixeu la història de la papallona de l’Austin? L’Austin, un nen de primària, ha de dibuixar una papallona. Es tracta d’un procés educatiu al qual enlloc d’ensenyar-li a dibuixar una papallona copiant-la de la pissarra, se li dona l’oportunitat d’observar diferents tipus de papallones per poder triar quina vol dibuixar, observar-la, descobrir-la i finalment dibuixar-la i pintar-la. El resultat no té pèrdua. Què passaria si barregéssim art, observació, investigació, auto i co-avaluació? Com dibuixarien les flors i les papallones les noves generacions? I el que és més important, com es relacionarien amb el medi ambient?

Avancem amb el nostre tren de l’ecologia i, mentre dibuixem flors i papallones fem parada en una classe de primària de Caldes de Malavella on avui s’expliquen les parts d’una flor. Segur que a totes ens ve al cap la foto del típic esquema de les parts d’una flor que ens van ensenyar per aprendre-les de memòria. I ara us plantejo el següent exercici, en la línia dels que hem vingut comentant: observa la flor més propera que tinguis i determina les seves parts. Et pots ajudar d’una lupa i d’un tros de paper per a dibuixar-les i identificar-les. Trobes totes les parts de l’esquema del llibre que recordes o que has trobat a Google? No, oi? Dependrà de la flor que hagis agafat, però probablement no hi siguin totes les parts! Perquè la natura és diversitat i no totes les flors són com les de l’esquema memoritzat del nostre llibre. Així que vam aprendre unes parts que en la majoria dels casos no sabem observar en la realitat!

Parts d’una flor. Font: Enciclopèdia Catalana. Josep Lluís Ferrer La margarida i les seves inflorescències i flors, Bellis perennis. Wikimedia.

Esquerra: Parts d’una flor. Font: Enciclopèdia Catalana. Josep Lluís Ferrer. Dreta: La margarida i les seves inflorescències i flors, Bellis perennis. Wikimedia.

Si retornem a l’efecte margarida, passa el mateix, sovint, dibuixem una flor memoritzada, no observada i no ens fem conscients de quines parts de la flor estem dibuixant. I com a curiositat, sobre les margarides, des d’un punt de vista botànic, la famosa “margarida” que tan sovint dibuixem com a l’estereotip de flor, no és una flor sinó una inflorescència, es a dir, un conjunt de moltes flors.

No sempre hi ha fulles seques a la tardor

Tornem a pujar al tren i en la propera estació puja una venedora de roses tallades. Les flors més grosses i acolorides són les més apreciades normalment, igual que amb la fruita i la verdura, coses de l’estètica de la globalització. Però realment això li serveix a la flor? Com més grossa millor?

Les flors són una estructura preciosa i prova d’això és la quantitat de comerç que hi ha al voltant de les plantes de jardí i dels rams de flors. No obstant, les flors tenen un paper molt més important que fer bonic a les cases de la gent, o declarar l’amor cap a algú, és l’òrgan reproductiu de les plantes. En definitiva, és una estructura importantíssima per la vida de les plantes i, per tant, per la nostra. Hi ha flors grans i flors petites i en funció de com dispersin el pol·len, per exemple, pel vent o a través d’insectes, els serà més eficient una mida o una altra, ser més vistoses o més lleugeres. I encara més: no totes les plantes es reprodueixen amb flors, n’hi ha que ho fan per espores, com les falgueres o les molses, però aquestes les deixem per un altre dia.

Estepa borrera (Cistus salviifolius), un arbusto capaz de vivir en los sitios más increíblemente mediterráneos. Crédito: Sandra Saura Mas.

Estepa borrera (Cistus salviifolius), un arbust capaç de viure en els llocs més increïblement mediterranis. Crèdit: Sandra Saura Mas.

Ens adormim amb l’olor de les roses de la venedora de flors del tren i ens despertem a la darrera parada d’avui: Colòmbia, 2021, altre cop dins d’una aula d’una escola de primària. La professora està fent classe de ciències avui: “la rotació, la translació i les estacions” i explica el perquè de les quatre estacions. Això passa actualment. Molts nens i nenes aprenen les estacions de l’any des de la perspectiva europea o nord-americana, hi ha quatres estacions, a l’estiu fa calor, a la tardor cauen les fulles, a l’hivern fem ninots de neu i a la primavera tot floreix. Podeu trobar un exemple de materials didàctics utilitzats avui en dia a Colòmbia en aquest enllaç.

Per la seva localització prop dels tròpics, Colòmbia no té les 4 estacions de regions temperades, sinó que té dues estacions: l’estació seca (sense pluja) i l’estació humida. Tot i això, en moltes escoles encara ensenyen el discurs colonialista.

És un exemple de com encara queda molta feina a fer per a assolir la descolonització a nivell social i cultural. Per la seva localització, prop dels tròpics, Colòmbia no té les estacions de regions temperades: hivern, primavera, estiu i tardor, sinó que té dues estacions: l’estació seca (sense pluja) i l’estació humida (amb molta pluja), i estan marcades per més o menys presència de pluja.

L’època humida se sol denominar hivern a Colòmbia i es pot donar en diferents mesos de l’any, depenent de la regió climàtica en la que ens trobem. A la Costa atlàntica tindrà lloc entre abril i octubre; a les terres altes de les serralades (Vall del Cauca i Valls altes de Magdalena) serà entre març i maig i de setembre a novembre; en les regions amazòniques i pacífiques les precipitacions són abundants tot l’any. Al seu torn, les temperatures oscil·len entre els 17 i els 30 ºC al llarg de l’any. I com a resultat d’aquest clima, a Colòmbia, la planta del cafè presenta dos períodes de floració: entre el maig i l’octubre i entre el novembre i l’abril. Les orquídies salvatges en climes tropicals poden florir dues o tres vegades a l’any, tot i que fora del seu hàbitat natural sovint floreixin només un cop l’any (si qui les cuida sap trobar-los un lloc amb les condicions adequades).

Si la parada la fem a la conca mediterrània, per exemple a Montserrat, en alguna zona de matollar, pineda o alzinar mediterrani, veurem que a la primavera és l’estació en que trobem més biodiversitat de flors. D’altra banda, si la parada la fem a la tardor, també trobarem plantes florides, com el romaní o la gatosa, i no trobarem fulles seques envoltant-nos ni tampoc neu a l’hivern.

El bruc d'hivern (Erica multiflora) és una planta que floreix a l'hivern i omple de color el matollar mediterrani. Crèdit: Public Domain.

El bruc d’hivern (Erica multiflora) és una planta que floreix a l’hivern i omple de color el matollar mediterrani. Crèdit: Public Domain.

Natura estereotipada

La globalització i la colonització no només han afectat a nivell econòmic, també cultural i social. I és aquest el motiu que, fins i tot a nivell educatiu, encara es continua ensenyant, arreu del mon, que a l’hivern hi ha d’haver neu i que les fulles només cauen a la tardor, quan en els climes tropicals o mediterranis, les fulles van caient paulatinament al llarg de l’any, perquè la majoria d’arbres no són de fulla caduca, com a les latituds mes fredes i temperades. Potser per això, a la tardor, la gent vol anar a veure com cauen les fulles dels arbres a la Garrotxa o al Montseny, espais més allunyats del clima mediterrani, mes propers a climes eurosiberians, i es col·lapsen els accessos a aquests parcs naturals. L’imaginari de l’ecologia globalitzada i promoguda per països de latituds temperades-fredes del nord d’Europa i nord d’Amèrica ens ho ha ensenyat així a través de pel·lícules i llibres.

Cal ser conscients que també existeixen estereotips ecològics, estereotips sobre la fauna i flora, sobre els boscos i sobre com ens relacionem amb el medi natural proper. Potser per això La Garrotxa es massifica de persones buscant les fulles caigudes a la tardor.

Un estereotip es pot definir com un conjunt d’idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o dels patrons culturals prèviament establerts. Els estereotips són sovint els causants de la discriminació i del no respecte cap a la diversitat. Cal ser conscients que també existeixen estereotips ecològics, estereotips sobre la fauna i flora, sobre els boscos i sobre com ens relacionem amb el medi natural proper. I si enlloc de deixar-nos portar pels estereotips i les narratives dominants ens centrem en educar per observar, investigar i acceptar l’entorn natural que ens envolta tal i com és, sense cercar imaginaris ecològics? I si abandonem els pensaments dominants d’altres indrets del món?

En un petit trajecte en tren podem observar el nostre entorn, sense prejudicis ni imaginaris i estereotips preconcebuts. Hem de pujar al tren de l’ecologia real i baixar del tren del ‘mainstreaming’ dominant. I a partir de l’observació i la creativitat, començar a crear les contra-narratives ecològiques basades en els ecosistemes reals del nostre entorn més proper. Un entorn mediterrani on no només hi ha flors a la primavera, un lloc de flors petites i diverses, d’hiverns plens de camps florits de ravenissa blanca, estius amb el litoral tenyit de lila pel color de les flors de les ensopegueres, i de tardors mediterrànies amb olor de flors de romaní i sense catifes de fulles seques.

 

Recomanacions:

Per a identificar, formar-se i gaudir d’imatges amb informació fiable sobre la flora dels Països Catalans: Flora Catalana: www.floracatalana.cat. També es molt recomanable la seva revista Milfulles, sobre botànica en el sentit més ampli (etnobotànica, taxonomia, tecnologia…), coordinada per l’Anna Maria Oliva Casas

Agraïments a la Carolina Londoño i a la Verónica Sandoya per ajudar-me a trobar materials i informació locals sobre educació i flora de Colòmbia i Equador.

Bibliografia citada:

  • Bolòs Oriol de et al. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993.
  • Ramírez Víctor H., Arcila Jaime, Jaramillo Álvaro et al. 2010. Floración del café en Colombia y su relación con la disponibilidad hídrica, térmica y de brillo solar. Cenicafé, 61(2):132-158. 2010
  • Batygina Tatyana, Bragina Elena, Vasilyeva Valentina. 2003. The reproductive system and germination in orchids. Acta biologica cracoviensia. Series botanica 45/2: 21–34

, , , , ,

Professora d’Ecologia de la UAB. Investigadora del CREAF en temes d’ecologia de la conservació, funcional i del canvi global. És professora a les facultats de Biociències i Ciències de l'Educació. També coordina i participa en iniciatives, grups i projectes relacionats amb l'aplicació de la perspectiva de gènere, la transdisciplinaritat i la justícia global en l'educació i la ciència.
Articles relacionats
, , ,
De la impotència a l’acció: i després d’un incendi forestal, què?
19 de juliol 2021Sandra Saura Mas
, ,
Una pàtria d’aigües
13 de juliol 2021Jaume Terradas
, ,
“L’ecologia evolutiva dona sentit a la biodiversitat, perquè els processos eco-evolutius expliquen perquè existeixen innumerables espècies al planeta”
7 de juliol 2021Verónica Couto Antelo
,
I tot això, com ho expliquem?
27 de juny 2021Carles Castell Puig
, ,
Principis evolutius per organitzar-nos i millorar la nostra adaptabilitat al canvi
15 d'abril 2021Jaume Terradas

Follow CREAF on: