,

Les polítiques de dades obertes en temps de la Covid-19

28 de juliol 2020

La pandèmia de la Covid-19 ens ha arribat en un moment en què les administracions estaven ja raonablement convençudes de la necessitat d’exposar les seves dades en portals de dades obertes. Aquestes necessitat és un fenomen relativament nou i es justifica per motius tècnics, però també estratègics i econòmics.

Dades obertes i Covid-19

Visualització de tendències: s’aprecia una tendència a l’alça en alguns sectors sanitaris de la connurbació de Barcelona. Captura de pantalla del navegador.

Les administracions necessiten compartir més àgilment les seves dades, i la millor manera d’eliminar el major nombre de traves és oferir aquestes dades a qui vulgui fer-les servir. De fet, tenint en compte que han estat produïdes amb els impostos que paguem tots, sembla fins i tot natural que així sigui. Al mateix temps també hi ha l’esperança que les empreses puguin construir serveis sobre les dades que generin nous usos i nova activitat econòmica.

Els científics també han entès la necessitat de les dades obertes. En aquest cas, la motivació més important és la reproductibilitat de resultats científics, un dels pilars bàsics en què se sustenta el mètode científic. Darrerament, però, ha emergit una nova manera de fer ciència basada en l’anàlisi de grans conjunts de dades, que ens porta tant a descobrir noves interaccions entre les variables que descriuen el nostre món, com a alimentar misteriosos algorismes d’intel·ligència artificial on, saltant-nos la necessitat de conèixer les lleis que governen els sistemes, podem obtenir igualment resultats i prediccions.

Les dues iniciatives de dades obertes potser usen infraestructures diferents i tenen origens i motivacions diferents, però no estan pas separades. Els governs esperen dels científics models que els ajudin a predir el comportament futurs del planeta i les conseqüències de determinades decisions. Només garantint un flux bidireccional i transparent entre els dos col·lectius podrem aconseguir aquesta col·laboració de manera àgil. Per exemple, quan el govern català posa dades a disposició al portal de dades obertes, els científics catalans les poden fer servir de manera immediata i produir resultats i prediccions que després es poden posar a l’abast del govern, com ja passa amb la informació sobre patrimoni natural i biodiversitat que ofereix l’observatori Prismàtic.

Però hi ha un aspecte que sovint oblidem: en una societat democràtica els ciutadans han de poder exercir la seva sobirania i per això han de poder supervisar el govern. Mai no m’ha agradat la separació que es fa entre els experts i els ciutadans. És com si els experts no fossin ciutadans o que la majoria dels ciutadans no fossin experts en res. Sembla com si només haguessin de ser consultats cada quatre anys i que el seu vot s’hagués de regir per un misteriós sistema intuïtiu que els farà visualitzar la veritat i no pel coneixement. Personalment considero que és molt important alimentar la curiositat dels ciutadans amb dades interpretables, especialment a les noves generacions que, a través de la tecnologies digitals, poden arribar a les dades i a les eines necessàries per interpretar-les per ells mateixos. El creixent interès per les iniciatives de ciència ciutadana  i el llargament  practicat associacionisme català permeten que els aficionats esdevinguin experts i que puguin supervisar i influir coordinadament en les polítiques.

I això em porta al paper dels ciutadans com a supervisors de les polítiques que s’han aplicat i s’apliquen per controlar i mitigar els efectes de la pandèmia de la Covid-19. M’entristeix veure les acusacions d’incompetència dels uns i dels altres sobre una gestió feta des de les centralitats de Madrid o des de l’autonomia del govern català, sense que moltes vegades en vegem cap demostració concreta. Però no tot està perdut perquè, mentre la política de titular ens intenta distreure, els polítics també han fet possible la transparència de les dades obertes que tots podem analitzar en calma mentre abaixem el volum de la cridòria.

Així, l’administració catalana ha posat a disposició visualitzacions actualitzades del dia a dia de la Covid-19 i també disposem de dades del govern de l’estat i de la Johns Hopkins University, entre moltes d’altres. Moderns i atractius portals reflecteixen l’evolució de la situació actual. Això està bé, però no ens aporta una visió de l’evolució de la pandèmia, sinó només la foto final. Per entendre l’estat actual hem de veure l’evolució de la malaltia i només així podem intuir també què pot passar els propers dies. Per recordar el que ha passat, hem d’anar als portals de dades obertes que ens ofereixen llistes de casos detectats, classificats per criteris i en forma de llargues taules de dades. El govern català i la Johns Hopkins University les ofereixen i actualitza cada dia, mentre que el govern de l’estat, a través de l’Institut de Salud Carlos III, les actualitza irregularment cada 7 i 10 dies aproximadament.

Amb l’ànim de donar una perspectiva sobre l’evolució de la malaltia, el grup de recerca Grumets del CREAF i la UAB ha preparat un navegador de mapes de la Covid-19 que permet veure no només l’estat actual, sinó també la història de confinament que hem estat vivint. El navegador s’alimenta de les dades obertes mundials (Johns Hopkins University), estatals, per província (Institut de Salud Carlos III) i de Catalunya, fins a nivell d’àrea bàsica de salut (Dades Obertes del Departament de Salut). Una de les principals característiques del navegador és que presenta primer una estimació del nombre de casos actius (que representa millor la situació en cada moment que el nombre de casos acumulats). Sobre aquesta estimació s’elabora també un mapa de la tendència dels darrers dies que ajuda, per exemple, a detectar nous brots quan la tendència és positiva. El desplegable del temps ens permet tirar enrere i veure a quin ritme la situació ha anat evolucionat des del seu origen. Per exemple, podem veure com la Covid-19 va saltar de Xina a Itàlia, d’Itàlia a Espanya, d’Europa a Amèrica del Nord i finalment a Amèrica del Sud, mentre la seva incidència s’ha anar reduint a Europa. La consulta sobre cada cercle o fletxa ens dona gràfiques sobre com s’ha comportat cada territori, tant pel que fa a casos acumulats, com a casos actius. També podem veure l’evolució de la mortalitat a cada país i comarca.

Amb aquesta eina, tots i cada un de nosaltres podem comparar l’evolució de la pandèmia amb notes de premsa i retalls de diari per tal de veure si les mesures adoptades pels governs varen ser adients o varen tenir les conseqüències esperades. Podem comparar el comportament dels nostres dos governs amb les decisions inicials del govern britànic (que va especular els primers dies sobre la possibilitat d’un control més laxe per donar immunitat a la població, que es va haver de rectificar ràpidament) i amb les conseqüències de les contradiccions i falta d’acció coordinada del govern dels Estats Units, mai no rectificades.

27/02/2020: La Xina assoleix el seu màxim.

27/02/2020: La Xina assoleix el seu màxim. Captura de pantalla del navegador.

11/03/2020. L’epidèmia arriba a Europa.

11/03/2020. L’epidèmia arriba a Europa. Captura de pantalla del navegador.

23/03/2020. L’epidèmia es generalitza a Europa.

23/03/2020. L’epidèmia es generalitza a Europa. Captura de pantalla del navegador.

31/03/2020. Els efectes de la pandèmia als EEUU superen Europa.

31/03/2020. Els efectes de la pandèmia als EEUU superen Europa. Captura de pantalla del navegador.

18/05/2020. La pandèmia es generalitza a Amèrica del Sud.

18/05/2020. La pandèmia es generalitza a Amèrica del Sud. Captura de pantalla del navegador.

18/05/2020. La pandèmia es generalitza a Amèrica del Sud.

26/07/2020. A totes les imatges, l’àrea de les rodones és proporcional al núm. de casos confirmats. Captura de pantalla del navegador.

La visualització de les tendències ens va alertar que el dia 30 de juny de 2020 alguna cosa passava al sud de Barcelona (més enllà de rebot del Segrià que apareixia als mitjans) i així varem decidir reportar-ho al Twitter.

Figura 1: Piulada del 05/07/2020 davant d'un possible rebrot a Barcelona.

Piulada del 05/07/2020 davant d’un possible rebrot a Barcelona.

En el moment d’escriure aquestes línies podem veure que aquest rebrot s’ha estès pràcticament a tota Catalunya encara que el seu creixement es modera.

Tendència a Catalunya en el moment d’escriure aquesta nota (26/07/2020)

Figura 3: Tendència a Catalunya en el moment d’escriure aquesta nota (26/07/2020). Captura de pantalla del navegador.

Però malgrat les evidències d’un segon rebrot de la malaltia a Catalunya (on el nombre de casos actius augmenta en alguns llocs per sobre dels nivells del primer pic), per sorpresa meva (i per sort) la mortalitat no mostra els efectes dramàtics del primer brot i es manté en nombres molt i molt inferiors.

Dades obertes i Covid-19

Malgrat que l’acumulació de casos s’accelera, el número de defuncions diàries a la comarca del Barcelonès es manté en xifres molt baixes, a diferència del que va passar al primer pic de principi d’abril de 2020.

Dades obertes i Covid-19

Crèdit: Joan Masó

Podeu consultar detalls sobre com s’ha elaborat el navegador de mapes de la Covid-19.

Referències aquest navegador des de portals externs:

Reutilització de les dades obertes de la Covid-19 a Catalunya de la Generalitat de Catalunya.

Blog de la infraestructura de dades d’Espanya.

També es mostra a la llista de recursos sobre el Covid-19.

Covid-19 a la pàgina de l’Open Geospatial Consortium.

, , , , , , ,

Investigador del CREAF en temes de tecnologies i estàndards d’informació geospacial. Part del grup de recerca Grumets. Membre de l’Open Geospatial Consortium. President de la divisió d’Informàtica per a les ciències de la terra i de l’espai de l’EGU.
Articles relacionats
CENTRE: Becari perdut
31 de juliol 2020Enrique Doblas Miranda
Rigor científic
16 de juliol 2020J.Luis Ordóñez
, ,
Horts urbans, la “navalla suïssa” de les ciutats sostenibles
7 de juliol 2020Verónica Couto Antelo
CENTRE: Temps “lliure”
2 de juliol 2020Enrique Doblas Miranda
Aliments, mites i ecologia humana
2 de juliol 2020Jaume Terradas

Follow CREAF on: