Search

Reflexions sobre la plaga que afecta les oliveres del sud d’Itàlia

Oliveres by Víctor Fernández Salinas (CC-BY-20)
Oliveres by Víctor Fernández Salinas (CC-BY-20)

Notícies alarmants sobre la plaga d’oliveres d’Itàlia. A la Puglia, al sud d’Itàlia, les oliveres de milers d’hectàrees es moren i el fenomen s’expandeix des de fa un parell d’anys cap el nord.

Oliveres  by Víctor Fernández Salinas (CC-BY-20)
Oliveres by Víctor Fernández Salinas (CC-BY-20)

Les fulles es tornen grogues, marrons i finalment cauen, després ho fan les branques. La causa podria ser el bacteri Xylella fastidiosa, que és transmet per insectes que s’alimenten de fluids o masteguen les fulles i que pot afectar a altres espècies d’arbres (Quercus, Citrus, ametllers, presseguers, vinya, etc.), la Puglia produeix el 40% de l’oli italià. Xylella és endémica a Costa Rica, Brasil i Califòrnia. Hauria arribat amb plantes ornamentals de Costa Rica. Fins ara, no s’ha fet gran cosa, tot i que al març es parlava de tallar un milió d’oliveres per fer una barrera a l’expansió. Hi ha molta resistència per part dels pagesos a que s’arrenquin oliveres i apareixen teories de que la plaga va ser introduïda pels investigadors de diversos instituts de Bari i fins i tot hi ha demandes en curs, sembla que amb escàs fonament. Alguns experts creuen que el bacteri és només una infecció secundària, després d’una de fúngica que seria fàcil de curar. Tot plegat, semblen ser més aviat fruït d’intents de retardar les doloroses mesures profilàctiques que caldrien.L’Institut Agronòmic Mediterrani de Bari és el principal centre sobre el que recauen les acusacions, i també el que disposa ara d’un finançament de 2 milions d’euros per l’estudi del problema.

Fins ara sembla que només sorgeixen teories com a intents de retardar les doloroses mesures profilàctiques que caldrien

La notícia és dolenta doncs per dues raons: que la plaga segueix avançant i és un perill considerable per l’agricultura europea (les vinyes podrien ser-ne també víctimes) i que quan es busquen culpables, perquè no s’ha deixat fer el què calia, la caça de bruixes pot fàcilment ser dirigida contra un element relativament feble del sistema, els investigadors. Cal que en prenguem nota. I vull fer constar que la situació recorda prou la que descriu Alessandro Manzoni en la novel·la que “crea” l’italià modern, I promesi sposi: Amb motiu d’una plaga de pesta prop de Milà, es demana tancar les portes de la ciutat, però els comerciants s’hi oposen per no veure minvar el negoci. La plaga arriba i mata tres quartes parts de la població. Llavors, algú diu que ha vist uns tipus que pintaven les parets amb una substància estranya. Pengen uns quants desgraciats i els veritables responsables (els que queden vius) es lliuren de la ira del poble. Res de nou, per tant.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Foto: Pablo García (Unsplash)
Notícies
Jaume Terradas

Creixement o decreixement: de què parlem?

Les discussions sobre l’actitud a prendre en front del canvi global sovint es redueixen a la confrontació entre els partidaris del creixement (econòmic, se suposa) i els del decreixement. Anem pas a pas.

Notícies
Jaume Terradas

Cal desaccelerar

Els temps actuals son de gran acceleració en els canvis a escala global i local. ¿Podrem continuar amb aquest ritme o ens caldrà desaccelerar? Reflexió d’en Jaume Terrades.

El botànic, gravat de Marià Fortuny. Font: Museu Nacional d'Art de Catalunya (https://www.museunacional.cat/es).
Notícies
Jaume Terradas

Els naturalistes també s’extingeixen

Vivim la sisena gran extinció d’espècies. És un procés molt ràpid de disminució de la biodiversitat. Juntament amb aquests processos d’extinció accelerada hi ha un altre procés d’extinció que resulta paradoxal: la dels naturalistes.

La mina de Bayan Obo a la Mongòlia Interior (Xina) conté una gran quantitat de minerals de terres rares. Font: REUTERS (2011).
Notícies
Anna Ramon

La humanitat esprem la taula periòdica d’esquena als riscos

La natura fa milions d’anys que se les arregla amb uns quants elements de la taula periòdica. En canvi, per construir el món dels humans en necessitem moltíssims més. Un nou article analitza les raons i conseqüències d’aquesta divergència.

Coneixement
Jaume Terradas

Dos llibres i un article

Aquest article està dedicat a la memòria del nostre estimat Marc Estiarte i Garrofé, mort el 22 de setembre de 2022 als 55 anys, després

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia