,

Verum ipsum factum

9 de desembre 2016

Tenim la necessitat d’entendre el funcionament de les coses, de saber com muntar-les i desmuntar-les. Però hem arribat a un punt de tanta especialització i mecanització que massa sovint se’ns escapa com funciona tot plegat i, sobretot, si serem capaços d’arreglar allò que hem trencat.

Retrat de Giambattista Vico,  al seu llibre Principi di Scienza Nuova

Retrat de Giambattista Vico, al seu llibre Principi di Scienza Nuova

Giambattista Vico (1668-1744) fou un filòsof que s’oposà al racionalisme de Descartes. Per Vico, només podem entendre allò que som capaços de fer (verum ipsum factum), és a dir, bàsicament la nostra història i les matemàtiques. La idea venia de Bacon i altres defensors de l’experimentalisme contraris a Descartes, però Vico la posà al centre de la seva filosofia. Creia que en els humans no hi ha només raó, sinó també sentiment i fantasia. S’avançava al romanticisme, a la Il·lustració,  i donava una base a les ciències socials: en la seva anàlisi històrica parlà de la lluita de classes, abans que Marx, i d’una evolució de la història parcialment cíclica, en espiral, en la que cap estadi es repeteix però hi ha seqüències similar encadenades.

Per ell, la natura no era producció humana i, per tant, encara que la podíem pensar, no la podíem entendre. La mecànica contenia més veritat que la física, i aquesta més que la ciència moral. Les idees de Vico van ser oblidades força temps, però foren recuperades, entre altres, per Samuel Coleridge i per Benedetto Croce. Sembla que James Joyce es va inspirar en La Nuova Scientia de Vico per escriure Finnegan’s Wake. Avui, Vico és molt respectat per la seva originalitat.

Els sòls són un dels elements que més aviat queden alterats per l'activitat humana. La seva restauració és sovint imprescindible. Autor: Jose Luís Ordóñez

Els sòls són un dels elements que més aviat queden alterats per l’activitat humana. La seva restauració és sovint imprescindible. Autor: Jose Luís Ordóñez

És cert que si som capaços de fer, de produir, de muntar i desmuntar, entenem més profundament. No és estrany que la biologia molecular s’interessi tant en la manipulació genètica i que, p.e., es muntin cèl·lules vives a partir de la inclusió d’un nucli nou en una cèl·lula buidada. En educació ecològica és útil la construcció de petits ecosistemes, com aquaris, o la restauració de basses degradades. Els processos de restauració d’espais molt alterats són una via de progrés de la comprensió dels ecosistemes.

Margalef deia que s’havien d’aprofitar les grans transformacions de causa humana sobre la natura per entendre millor com respon aquesta. Es pot dubtar fàcilment que la capacitat de produir sigui condició indispensable per entendre, però segur que la comprensió d’alguna cosa és molt millor si la sabem muntar i desmuntar.

Captura del vídeo 'Human Genome Editing Banned By Scientists Over Safety Concerns', sobre edició genètica. Font: Youtube

Captura del vídeo Human Genome Editing Banned By Scientists Over Safety Concerns, sobre edició genètica. Font: Youtube

Des de petit, em va fascinar la novel·la de Mark Twain Un ianqui en la cort del Rei Artur. En ella, un enginyer del segle XX es troba transportat per un estrany fenomen a l’època d’Artur. Allà, amb les seves habilitats per construir bicicletes, telèfons, telègrafs i centrals elèctriques, esdevé un mag poderós. Sempre vaig pensar que jo, si m’hi trobés, no sabria construir cap cosa útil de les que fem servir.

Avui, aquesta ignorància és general. Quan portem l’auto al taller, els mecànics no saben localitzar moltes avaries si no ho fa un ordinador. La nostra cultura ha produït objectes cada cop més complexos, però ho ha fet col·lectivament, amb la cooperació de molts especialistes. Un sol enginyer difícilment podrà construir les eines i aparells que empra cada dia.

Possibles mètodes pera a aplicar la geoenginyeria en la lluita contra el canvi climàtic. Font: IPCC / Royal Society

Possibles mètodes per a aplicar la geoenginyeria en la lluita contra el canvi climàtic. Font: IPCC / Royal Society

La immensa majoria ha renunciat a entendre el que és ja una part de les societats mixtes (que inclouen humans, altres organismes i pròtesis dels cossos individuals o eines que augmenten les nostres capacitats). Si acceptem que, si no tota, almenys part de la veritat, es relaciona amb la nostra capacitat de muntar i desmuntar, caldrà acceptar que, mentre la comprensió col·lectiva del món amb la ciència i la tecnologia augmenta molt ràpid, la comprensió individual mitjana minva igualment de pressa. I això, distancia cada cop més les creixents masses humanes de les minories que paguen a aquells que entenen i dissenyen. I aquí hi ha un risc per a la democràcia.

Hem après molt de la Natura, però hi ha molt que encara no entenem. El risc d’una crisi ambiental global existeix: el que sabem, ho hem de fer “entendre” o “creure” a les masses, el que no sabem ens pot fer cometre errors que portin a la crisi.

El riu Kissimmee, a Florida, EUA, ha estat recentment restaurat. Autor: South Florida Water Management District (CC BY-ND 2.0)

El riu Kissimmee, a Florida, EUA, ha estat recentment restaurat. Autor: South Florida Water Management District (CC BY-ND 2.0)

En ecologia, la recepta de Vico és bona per accelerar el progrés del coneixement: cal construir ecosistemes que funcionin i es mantinguin, repensant les ciutats, l’agricultura o la ramaderia; cal estudiar les desconstruccions i reconstruccions; cal deixar d’embrutar i, quan sapiguem com, haurem de restaurar l’atmosfera. I fer-ho entre tots, o perdrem la democràcia pel camí.

, , , , , , ,

Jaume Terradas
Professor emèrit d’Ecologia de la UAB. Investigador del CREAF en temes d’ecologia de la vegetació. També ha treballat en educació ambiental. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Articles relacionats
Carlos Herrera, premi Haeckel; Joan Martínez Alier, premi Leontief
7 de març 2017Jaume Terradas
El destí dels boscos: guanyar temps
6 de març 2017Francisco Lloret
Un metabolisme perillós: remeis de futur contra l’augment del CO2?
8 de febrer 2017Jaume Terradas
,
‘Big data’: el detall infinitesimal d’un número gairebé infinit de casos
11 de gener 2017Francisco Lloret
,
Cap a una teoria general de l’evolució
10 de gener 2017Jaume Terradas

Follow CREAF on: