L’investigador del CREAF Francisco Lloret va ser escollit el juny de 2015 President de la Asociación Española de Ecología Terrestre (AEET), entitat integrada per 700 investigadors i professionals del camp de l’ecologia terrestre i editora de la revista Ecosistemas. Mig any després del seu nomenament, entrevistem Lloret perquè faci una primera valoració dels reptes als que s’enfronta la nova Junta Directiva.
Com veus l’estat actual de la AEET?
L’AEET és una entitat que gaudeix de bona salut en aquests moments. El nostre programa d’activitats és important i variat. Seguim editant cada quatre mesos la revista Ecosistemas, organitzem un bon nombre de cursos i tallers per als nostres socis, participem de forma activa en la iniciació a la recerca ecològica dels joves investigadors, i darrerament hem incrementat els esforços per potenciar els canals de comunicació i col·laboració entre els socis, com poden ser els grups de treball, llistes de distribució, el blog o el Facebook.
Quins canvis o millores voleu impulsar?
El CREAF és un centre molt apreciat i reconegut per la comunitat d’ecòlegs. Però crec que des de la nostra part encara tenim molt potencial per intentar incrementar aquestes relacions, tant científiques com humanes.
Qualsevol organització ha d’estar en constant adaptació a l’entorn, com prou sabem els biòlegs. Crec que estem en un moment en què la societat té molts coneixements i canals per participar en les decisions de les entitats col·lectives. M’agradaria especialment que l’AEET sigui un espai real de discussió entre els socis i que aquests participin activament en la presa de decisions de la pròpia associació, així com del seu posicionament davant de qüestions sobre ecologia que afecten tota la societat.
Un altre dels propòsits més ferms que tenim és el de fer de l’AAET una societat d’ecologia que aculli tots els ecòlegs, independentment del sistema en el que treballi. A més, amb molta il·lusió puc anunciar que el proper congrés de l’AEET se celebrarà a Sevilla conjuntament amb MEDECOS, el febrer de 2017. Això ho podrem aprofitar per dotar la reunió de l’AEET d’un caràcter internacional i que els nostres socis interactuïn amb altres ecòlegs a la vegada que podrem donar a conèixer l’alt nivell científic de l’ecologia que es realitza aquí.
Creieu que cal prioritzar la comunicació de la vostra activitat també cap a altres sectors de la societat?
Sí, prioritzar la comunicació de la nostra activitat, tant cap endins com cap enfora de l’AEET, és una línia d’acció estratègica. Ja ho era per a la junta anterior i volem agafar el relleu i seguir insistint en millorar-la. De portes endins, no es tracta únicament de transmetre informació als socis, sinó que la AEET sigui un instrument de comunicació entre els socis, com deia. I de portes enfora, cal millorar la política de difusió. Tenim la revista Ecosistemas, de continguts científics a l’abast de tothom, però creiem que l’AEET pot ser una plataforma de comunicació cap a la resta de la societat. Avui en dia, les persones que ens dediquem a la ciència necessitem mostrar a la societat què fem amb els recursos que ens proporciona, perquè és la societat qui ens finança, no ho oblidem. És una qüestió de responsabilitat social, però també de convenciment personal.
M’agradaria que l’AEET sigui un espai real de discussió entre els socis i que participin en la presa de decisions de la pròpia associació, així com del seu posicionament davant de qüestions sobre ecologia que afecten tota la societat.
En quina direcció, doncs, encamineu aquest projecte?
No és gens fàcil. S’ha de tenir en compte que no és una tasca immediata, ja que la nostra organització es basa en la col·laboració voluntària. Però estem fent petites passes endavant. La junta anterior ja va fer esforços importants, professionalitzant aquesta activitat. Darrerament hem anat augmentat el nombre de comunicats als mitjans de comunicació i a les institucions sobre l’estat de la ciència a Espanya o la defensa de la Directiva per a la Conservació de la Natura. Malgrat això, aquesta activitat suposa un augment de costos important. Representa una inversió de recursos més intensa, amb més implicació dels socis, molts dels quals veiem que n’estan desitjosos.
Què creus que pots aportar a la direcció de l’AEET com a investigador del CREAF?
Suposo que un dels valors més interessants és propiciar les múltiples connexions que els investigadors del CREAF tenim amb altres ecòlegs d’Espanya, on es fa molt bona ciència en Ecologia. El CREAF és un centre molt apreciat i reconegut per la comunitat d’ecòlegs. Però crec que des de la nostra part encara tenim molt potencial per incrementar aquestes relacions, tant científiques com humanes.
Creus que també és una bona oportunitat perquè el CREAF augmenti la seva presència a l’AEET?
Em sembla molt important. Probablement en termes relatius hi ha menys socis de la AEET al CREAF que en altres centres. Potser per manca de coneixement, però segurament certes inèrcies hi contribueixen. Tenim l’oportunitat d’incrementar la presència del CREAF com a institució i la dels seus investigadors en el panorama científic ecològic d’Espanya. Tanmateix, vull recordar que el CREAF ha donat suport l’AEET des de sempre i que és un dels pocs socis institucionals que té.
Volem fer de l’AAET una societat d’ecologia que aculli tots els ecòlegs, independentment del sistema en el que treballi.
Què et va motivar a presentar-te com a president?
Fonamentalment dues raons. Per una banda, la qualitat humana de les persones que formen la Junta i en general dels ecòlegs de l’associació, amb els que fa anys hi interactuo. I per l’altra, la qualitat científica i la motivació de la comunitat científica ecològica d’Espanya. Penso que part de la nostra feina ha d’incloure algunes tasques de servei, com pot ser la gestió. I aquesta és de les més motivadores que trobo en aquest moment.
