Search

En record de Maria Rosa Miracle

Maria Rosa Miracle fou biòloga, professora emèrita d’Ecologia a la Universitat de València i doctora per la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Ramon Margalef.

img_8959

La Rosa Miracle va ser la primera dona que accedí a una càtedra d’Ecologia, a la Universitat de València i, per tant, una de les pioneres en l’expansió de la nostra disciplina a la Universitat, a l’Estat espanyol. Va ser el 1981, en el mateix concurs de mèrits en que jo vaig treure la plaça de l’Autònoma (on ja era agregat des de 1973, com ella ho era a València des de 1979). Havia estudiat a la UB i va fer la tesi amb Ramon Margalef després d’una estada a Davis, sobre Distribución en el espacio y el tiempo del zooplancton del lago de Banyoles (publicada en un volum d’ICONA). Va dirigir el departament d’Ecologia de València entre 1981 i 1987 i el de Microbiologia i Ecologia entre 2003 i 2009. Fou Presidenta de l’Associació Ibèrica de Limnologia entre 1993 i 2002. Es va moure força fent estades de llarga durada a vuit centres dels cinc continents.

La Rosa era una naturalista vocacional, interessada per temes de biogeografia, biodiversitat i conservació, que també va adaptar-se a l’ús de tècniques moleculars. Va publicar prop de 200 articles en revistes de prestigi. Un article derivat de la tesi i publicat a Ecology el 1974 en el que emprava l’anàlisi de components principals li va donar un ràpid reconeixement internacional. La seva tasca inclou la direcció de 19 tesis doctorals.

Va morir als 70 anys el proppassat 28 de maig, després d’una llarga malaltia. Els seus deixebles i amics li han retut un sentit homenatge. Els seus col·legues guardem el seu record.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Bosc singular a Catalunya Foto: Lluís Comas.
Notícies
Galdric Mossoll

Què és la resiliència forestal?

El canvi de paradigma climàtic, sumat a un cúmul de pertorbacions posa a prova la resiliència dels boscos d’arreu del món. La capacitat de les espècies per adaptar-se a aquestes condicions definirà els boscos del futur. Però, són prou resilients els boscos mediterranis?   

Foto: Pablo García (Unsplash)
Notícies
Jaume Terradas

Creixement o decreixement: de què parlem?

Les discussions sobre l’actitud a prendre en front del canvi global sovint es redueixen a la confrontació entre els partidaris del creixement (econòmic, se suposa) i els del decreixement. Anem pas a pas.

Notícies
Jaume Terradas

Cal desaccelerar

Els temps actuals son de gran acceleració en els canvis a escala global i local. ¿Podrem continuar amb aquest ritme o ens caldrà desaccelerar? Reflexió d’en Jaume Terrades.

El botànic, gravat de Marià Fortuny. Font: Museu Nacional d'Art de Catalunya (https://www.museunacional.cat/es).
Notícies
Jaume Terradas

Els naturalistes també s’extingeixen

Vivim la sisena gran extinció d’espècies. És un procés molt ràpid de disminució de la biodiversitat. Juntament amb aquests processos d’extinció accelerada hi ha un altre procés d’extinció que resulta paradoxal: la dels naturalistes.

La mina de Bayan Obo a la Mongòlia Interior (Xina) conté una gran quantitat de minerals de terres rares. Font: REUTERS (2011).
Notícies
Anna Ramon

La humanitat esprem la taula periòdica d’esquena als riscos

La natura fa milions d’anys que se les arregla amb uns quants elements de la taula periòdica. En canvi, per construir el món dels humans en necessitem moltíssims més. Un nou article analitza les raons i conseqüències d’aquesta divergència.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia