, ,

Neix l’App “Eth Holet”, un follet que et descobreix l’ecologia de la Vall d’Aran mentre fas senderisme

22 de diciembre 2014

L’Ajuntament de Vielha e Mijaran, el CREAF i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC han presentat avui una aplicació mòbil que permet seguir itineraris de natura guiats per GPS.

Imatge de l'APP Eth Holet

Imatge de l’APP Eth Holet

Investigadors del CREAF i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC (CEAB-CSIC) han creat una aplicació multiplataforma (Android, IOS i HTML5) que permet seguir itineraris de natura de la Vall d’Aran de la mà del follet Eth Holet. El nom de l’aplicació, ‘Eth Holet’ (pronunciat com Er Ulet), s’inspira en el personatge de la mitologia aranesa que porta aquest nom. Eth Holet és un follet que viu amagat als boscos i representa l’esperit de la Natura. “Amb aquesta aplicació l’usuari deixa que el follet es connecti al GPS del telèfon mòbil i el guiï en diverses excursions en les que el patrimoni natural i aquàtic és el protagonista”, comenta elcoordinador de la iniciativa, Lluís Camarero, científic titular del CSIC al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB).

L’aplicació s’ha desenvolupat en el marc d’un projecte europeu Sud’eau2 per a l’Ajuntament de Vielha e Mijaran.  Eth Holet és una eina dirigida a excursionistes, escoles i visitants d’aquest entorn natural, que té per objectiu promoure l’educació ambiental sobre la importància de la preservació de l’aigua i els rius i estimular la participació ciutadana en els temes relacionats amb l’aigua i el medi ambient.

Eth Holet és una aplicació multiplataforma

Eth Holet és una aplicació multiplataforma

UN FOLLET QUE DIVULGA CONEIXEMENT ECOLÒGIC SOBRE LA VALL D’ARAN

Eth Holet ofereix materials divulgatius fets per l’Observatori Limnològic dels Pirineus (LOOP), que uneix científics del CEAB-CSIC i del CREAF, els quals treballen a la zona des de fa anys. L’equip ha desenvolupat l’aplicació conjuntament amb el Laboratori d’Ecologia del Moviment (MoveLab) del CEAB-CSIC i del CREAF.

Amb aquesta aplicació es pot conèixer, per exemple, l’ecosistema fluvial de La Garona. Quins usos i aprofitaments humans s’han fet des d’antic en aquest riu i com aquests han modificat i configurat el riu actual. També es pot descobrir els jardins submergits de l’Estanho d’Escunhau, o l’estany domesticat de la Bassa d’Oles, rodejada de pinedes de pi roig i amb varies illes de joncs en el seu interior.

Una de les rutes destacades és la que porta fins a l’alta muntanya, a l’Estanh Redon. Aquest estany ha estat objecte de recerca científica des de fa dècades, i a la vora té un petit laboratori de camp i una estació meteorològica.

“Les investigacions han demostrat que el Redon és un sentinella dels canvis ambientals globals del passat i el present, com ara la contaminació atmosfèrica o el canvi climàtic”, apunta Jordi Catalan, professor d’investigació del CSIC en el  CREAF, que ha participat al projecte.

Eth Holet, a més, és una aplicació interactiva que permet rastrejar i enregistrar els itineraris dels usuaris, i afegir  fotos pròpies, vídeos i notes al mapa. “D’aquesta forma es fomenta la participació ciutadana en el coneixement del medi natural i en l’observació dels éssers vius”, comenta en Frederic Bartumeus, expert en ciència ciutadana del MoveLab que ha participat  en el disseny tècnic del projecte.

Els desenvolupadors de l’app Eth Holet han estat John Palmer (Movelab) i Agustí Escobar (CREAF). La aplicació compta amb el web de suport http://holet.org/.  Està ja disponible a Google Play Store en versió Android, i properament apareixerà la versió iOS a Apple Store.

Web de la app Eth Holet http://holet.org

Ajuntament de Vielha e Mijaran http://www.vielha-mijaran.org/?p=5221

Projecte europeu Sud’eau2 http://www.sudeau.eu/ca

Observatori Limnològic dels Pirineus (LOOP), http://www.loopweb.org

Laboratorio d’Ecologia del Moviment (MoveLab) http://movelab.net

 

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicación en el CREAF. Soy licenciada en Biología por la UAB y Máster en Comunicación Científica y Ambiental por la UPF. Apasionada de la comunicación corporativa con más de 7 años de experiencia en el sector de la I + D + i en temas ambientales. Desde el año 2011 conduzco la estrategia de comunicación del CREAF.
Artículos relacionados
El CREAF pone su granito de arena para combatir el coronavirus
30 de marzo 2020Verónica Couto Antelo
El Cluster de la Bioenergía de Cataluña y el CREAF promoverán la investigación y la innovación en la gestión forestal sostenible
30 de marzo 2020CREAF
Tener un cerebro grande o criar muchas veces permite a las aves ser buenas urbanitas
26 de marzo 2020Anna Ramon Revilla
, , ,
Vídeo: El magnetismo entre la escuela Peramàs y el CREAF
24 de marzo 2020Verónica Couto Antelo
Año de tregua para los bosques de Catalunya
20 de marzo 2020Verónica Couto Antelo

Follow CREAF on: