,

Daniel Sol parla de com la urbanització fa davallar les poblacions d’ocells a ‘Muy Interesante’

30 de novembre 2017

L’investigador del CSIC al CREAF explica a la revista mensual aquest conflicte entre els ocells i la urbanització de zones naturals. També detalla els beneficis que aquests animals ens aporten.

Las poblaciones de gorrión común (Passer domesticus), como este macho posado en un tejado, están disminuyendo rápidamente en todas partes. Autor: verito (CC BY-NC 3.0)

Les poblacions de pardal comú (Passer domesticus), com aquest mascle posat en una teulada, estan disminuint ràpidament a tot arreu. Autor: verito (CC BY-NC 3.0)

En el reportatge Las aves urbanas, amenazadas. La ciudad les corta las alas, de Laura Chaparro, l’investigador del CSIC al CREAF Daniel Sol parla sobre l’impacte que tenen les ciutats i la urbanització de zones naturals sobre les poblacions d’ocells. Els quatre problemes principals que es troben aquests animals alats a les metròpolis són l’escassetat d’aliment, la dificultat de trobar llocs aptes per construir el niu, la contaminació i l’excés de soroll.

“La majoria d'ocells no estan preparats per fer front als canvis bruscos de la urbanització, i toleren malament la vida a les ciutats”

La urbanització de zones naturals comporta un canvi d’hàbitat sobtat. “La majoria no estan preparats per fer front a aquests canvis tan bruscos, i toleren malament la vida a les ciutats” concreta Daniel Sol en el reportatge. El problema és més greu del que sembla quan es constata que les poblacions d’ocells típicament urbans, com el pardal comú (Passer domesticus), disminueixen ràpidament a tot arreu. Sol posa l’exemple d’Holanda i Londres, on la població d’aquesta espècie ha caigut a la meitat des dels anys 80 en l’esmentat país i ha disminuït un 60% entre 1994 i 2014 a la capital britànica.

Però no tots els ocells surten perjudicats a les jungles d’asfalt i ciment. Segons Daniel Sol “hi ha unes quantes espècies, com coloms, estornells, merles i gavines, que aguanten bé aquests canvis”, i posa com a exemple les últimes: “la colonització de les ciutats per gavines es relaciona amb el creixement de les poblacions arran de la protecció de les seves colònies i la proliferació d’abocadors “, detalla.

Els ocells ens ajuden

Finalment, l’investigador parla sobre els beneficis que ens aporten els ocells. “Contribueixen als quatre tipus de serveis ecosistèmics –els beneficis que ens aporta la natura– reconeguts per Nacions Unides”, destaca Sol. Els ocells són una font d’aliment per a nosaltres (servei d’aprovisionament), ens ajuden a regular les plagues d’insectes i també a eliminar residus (regulació), influeixen en certs aspectes de l’art i de la ciència i proporcionen activitats com l’observació d’ocells (cultural) i, finalment, dispersen llavors i pol·linitzen plantes (servei de suport).

Podeu trobar aquest reportatge en format paper (número 436 de la revista Muy Interesante) i una versió online al web de la revista.

, , , , , ,

Pau Guzmán
Tècnic de Comunicació del CREAF. | Fascinat pel funcionament de la Natura i de l’Univers i per com els ésser humans som capaços de comprendre'l (en algunes coses), m’entusiasma transmetre aquests coneixements a les persones, especialment a través d’audiovisuals. | Sóc Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (UPF-BSM, 2017), Graduat en Biologia Ambiental amb menció en Biologia Vegetal (UAB, 2016) i Tècnic Superior en Gestió i Organització de Recursos Naturals i Paisatgístics (Institut Rubió i Tudurí, 2011).
Articles relacionats
En Josep Peñuelas explica el moviment en massa dels bacteris, a ‘La Contra’
31 d'octubre 2017Albert Naya i Díaz
, , ,
“Encara costa que s’insereixi l’educació ambiental a les escoles” Jaume Terradas a la Betevé.
21 de setembre 2017Verónica Couto Antelo
,
El saltamartí més gran d’Europa es pot trobar a Catalunya
28 de juliol 2017Verónica Couto Antelo
,
Anselm Rodrigo explica el problema dels neonicotinoides i les abelles a la Betevé
12 de juliol 2017Verónica Couto Antelo
Nous incendis i canvi climàtic al ‘Big Vang’
28 de juny 2017Albert Naya i Díaz

Follow CREAF on: