Els avantatges econòmics d’una gestió forestal sostenible a la regió mediterrània

22 de juliol 2014

Els boscos mediterranis subministren a la població d’aquesta àmplia regió una gamma molt diversa de productes, com fusta, farratge per a bestiar i altres plantes, així com carn de caça, la qual cosa contribueix a la seguretat alimentària ia mitigar la pobresa en regions rurals. Lamentablement, aquests boscos estaran entre els ecosistemes més afectats a curt termini a mesura que s’incrementen les temperatures i disminueixen les precipitacions. Per tal d’evitar que la regió mediterrània es converteixi en un desert, es necessita una gestió forestal molt especialitzada.

Gestió forestal

Gestió forestal

Aquest és l’objectiu de la xarxa «Mediterranean Network of Forestry Research and Innovation» (MENFRI), projecte finançat amb fons europeus que va iniciar el seu camí al desembre de 2013 amb la comesa d’establir un espai de diàleg i actuació destinat a millorar les pràctiques forestals a tota la Mediterrània. És indubtable que aquesta regió, descrita com un triangle que comunica l’Europa mediterrània amb el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient, precisa més investigació, educació i innovació per poder generar, de forma sostenible, productes i serveis que contribueixin a les economies locals.

A més, els 73 milions d’hectàrees de patrimoni natural excepcional que constitueixen els boscos mediterranis acullen nombroses espècies de plantes i animals.

El canvi climàtic suposa una amenaça per a bon nombre d'espècies rares i en perill d'extinció.

Projecte de cooperació entre el nord i el sud de la mediterrània

Per poder abordar amb efectivitat el tema del canvi climàtic, i per identificar possibles recursos amb valor econòmic desaprofitat, l’equip del projecte va començar per definir patrons i tendències clau en tota aquesta regió. Va observar que, a la zona nord, un tema fonamental és l’abandonament pel que fa a gestió i manteniment forestal. A la zona sud, es va determinar que les principals amenaces provenen del pasturatge excessiu i de la desertització.

El proper repte consisteix a escurçar la distància que hi ha entre les troballes científiques i l’aplicació de plans i polítiques concretes que propiciïn millores duradores tant en el medi ambient com en l’economia local. Certament, la creació d’ocupació és un altre aspecte fonamental d’aquest projecte de tres anys de durada.

Cal difondre en major mesura els avantatges econòmics d'una bona gestió forestal, amb vista a promoure pràctiques sostenibles que generin beneficis mediambientals a llarg termini.

Això implica demostrar el valor afegit dels boscos mediterranis, aprofitar el seu potencial econòmic i oferir oportunitats perquè les comunitats locals puguin treure partit als seus recursos naturals.

No obstant això, per fer realitat aquests canvis, aquestes poblacions han de tenir accés a coneixements i experts externs. Per aquesta raó, el maig d’aquest any, MENFRI convidar a especialistes de diferents països i camps a una trobada al Marroc per tal de tractar sobre l’organització dels sectors forestals, intercanviar millors pràctiques i definir noves oportunitats pràctiques possibles de creació d’ocupació . Amb l’establiment d’un espai de debat i l’organització de trobades com l’esmentat, l’equip de MENFRI confia animar diferents països a compartir les seves experiències davant d’un repte mundial comú.

La gestió forestal sostenible és una altra qüestió que s’ha d’abordar a nivell de la Unió Europea. Sense una estratègia política coherent, tota millora aconseguida a escala local es diluirà davant d’un repte mundial colossal com és el canvi climàtic. Així doncs, la coordinació de les actuacions en tota la regió mediterrània és un altre aspecte important de MENFRI, un aspecte que tindrà una repercussió duradora. El projecte finalitzarà al novembre de 2016.

Llegir la notícia a CORDIS:

http://cordis.europa.eu/news/rcn/36652_en.html

, , , , ,

Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
,
Els estudis d’aus innovadores del ‘Sol Lab’ s’expliquen a The New York Times
5 de maig 2020Verónica Couto Antelo
El CREAF posa el seu granet de sorra per combatre el coronavirus
30 de març 2020Verónica Couto Antelo
En Josep Peñuelas escriu sobre la seva trajectòria científica a La Vanguardia
19 de febrer 2020Verónica Couto Antelo
,
Annelies Broekman parla sobre la relació entre el temporal Gloria i el canvi climàtic al ‘Tot es mou’ de TV3
28 de gener 2020Verónica Couto Antelo
En Josep Peñuelas respon dubtes de nens i nenes sobre el canvi climàtic a l’InfoK
16 de gener 2020Pau Guzmán

Follow CREAF on: