Search

Joan Pino analitza les principals espècies invasores de Collserola a la Betevé

Joan Pino al Pantà de Vallvidrera (Collserola) durant la seva aparició al programa.
Joan Pino al Pantà de Vallvidrera (Collserola) durant la seva aparició al programa.

El programa Deuwatts del canal barceloní dedica un capítol al futur de Collserola i compta amb la participació del sotsdirector del CREAF i professor de la UAB, Joan Pino.

Joan Pino al Pantà de Vallvidrera (Collserola) durant la seva aparició al programa.
Joan Pino al Pantà de Vallvidrera (Collserola) durant la seva aparició al programa.

El parc natural de Collserola està sotmès a grans pressions per la seva ubicació, molt pròxima a la ciutat de Barcelona, i l’especulació immobiliària. Actualment s’està elaborant un nou Pla de protecció, però serà suficient? Aquesta qüestió enceta l’episodi El futur de Collserola del programa DeuWatts el passat 11 d’abril.

Al llarg de la seva intervenció, Joan Pino destaca la presència de la gambúsia (Gambusia affinis), el peix sol (Lepomis gibbosus) i el cranc de riu americà (Procambarus clarkii) al medi aquàtic del parc, espècies invasores que tenen un impacte important sobre la població d’amfibis. També parla de l’ailant (Ailanthus altissima), un arbre introduït intencionadament per ornamentació, que ara requereix d’un costós pla de control i eradicació; així com de les tortugues exòtiques que poblen la major part de les masses d’aigua de Collserola.

Per què s’adapten tan bé? Perquè tota l’àrea metropolitana de Barcelona compta amb un bon clima, una gran densitat de població ─les persones transporten els animals i plantes a noves localitzacions─ i una important transformació del territori, que afavoreix que les espècies invasores apareguin en les zones alterades on no hi ha tanta competència d’espècies natives.

El CREAF participa en la base de dades de les espècies exòtiques de Catalunya, l’EXOCAT. Un projecte que anualment presenta quines noves introduccions de plantes i animals hi ha a Catalunya i si podrien ser una amenaça. L’informe del 2016 destacava que el 10% de les espècies exòtiques catalogades al territori català són invasores.

Podeu veure l’episodi al següent enllaç o al vídeo que hi ha a continuació:

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Ós rentador (Procyon lotor) amb una persona donant-li menjar, un fet que per norma general no s'ha de fer mai amb la fauna salvatge. En cas que trobem un individu d'ós rentador en llibertat cal trucar als Agents Rurals 93 114 68 87. Imatge: Domini Públic
Notícies
Anna Ramon

Catalunya presenta la llista de les espècies exòtiques invasores més buscades

L’informe, dirigit als més de 140 governs que integren la l’IPBES, descriu gairebé 300 espècies que requereixen d’actuacions de control i erradicació, en el cas de les 172 espècies de llista negra, i de seguiment i vigilància en el cas de les 125 de la llista d’alerta.

Psittacula krameri (cotorra de Kramer): per posar una cotorra diferent de la cada cop més omnipresent Myiopsitta. Està augmentant molt i es consolida com la segona cotorra invasora de Catalunya. Foto: Raju Kasambe, via Wikimedia Commons.
Notícies
Anna Ramon

Exocat crida a la ciutadania a buscar espècies invasores arreu de Catalunya

Ens ajudes a localitzar les espècies invasores més comunes o preocupants que tenim a Catalunya? El CREAF i el Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació obren a la participació per segona vegada el projecte de seguiment Exocat del 24 al 26 de maig. T’hi atreveixes?

Cotorreta de pit gris a la ciutat de Barcelona. Imatge: Vicente Zambrano.
Notícies
Anna Ramon

Portar una vida urbanita, el secret de les cotorres invasores per expandir-se i establir-se per la Península Ibèrica

Un article publicat recentment liderat per la investigadora del CREAF Laura Cardador demostra que els hàbitats humans, les nostres ciutats i les connexions o infraestructures viàries, han estat un trampolí que han permès que la cotorreta de pit gris i la cotorra de Kramer colonitzessin la Península i que s’hi hagin establert de forma permanent.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia