Lluís Brotons i Francisco Lloret col·laboren en el reportatge interactiu ‘Per què Catalunya crema’ del diari Ara

13 de juliol 2016

El diari català ara.cat publica un reportatge sobre incendis forestals en el què col·laboren un grup d’experts. Entre ells es troben els investigadors del CREAF Francisco Lloret i Lluís Brotons, qui fa unes declaracions sobre la conscienciació mediambiental i la vulnerabilitat dels boscos. Segons els experts, cal un acord comú entre tots els actors implicats.

Pinya supervivent a l'incendi d'Òdena al 2015. Autor: Marina Torres.

Pinya supervivent a l’incendi d’Òdena al 2015. Autora: Marina Torres.

El reportatge interactiu, d’Isaac Salvatierra i Francina Bosch publicat l’11 de juliol, enumera les causes principals dels incendis a Catalunya. Parla des de temes on el CREAF hi està plenament implicat, com la gestió forestal sostenible, fins al context polític que envolta la situació. Tot plegat, recolzat amb informació destaca i material gràfic molt visual. El missatge és clar: necessitem acord comú. Acord entre el públic general, que necessita conscienciar-se dels beneficis dels boscos; acord entre els propietaris forestals, que posseeixen gran part del terreny arborat; i, acord entre els polítics, que controlen la gestió i prevenció.

Els autors destaquen des de l’inici del text l’enorme quantitat d’incendis produïts a Catalunya, un total de 14.878 en només 20 anys. Però també el que és més important: amb només 40 d’aquests focs ja es representen tres quartes parts de la superfície cremada. Què està passant? Per què Catalunya crema?

“Tenim uns boscos desequilibrats i vulnerables a les pertorbacions” sentencia Lluís Brotons. Els temps han canviat, la quantitat de conreus i camps de pastura ha disminuït enormement i actualment un 64% del territori correspon a terrenys forestals. Sembla contradictori, però la realitat és que a més bosc, més combustible. S’ha de controlar aquest creixement dels boscos. Aquí apareix el paper de la gestió forestal sostenible. Encara ara s’està començant a potenciar l’extracció de biomassa, la creació d’un mosaic de paisatges que dificulti la propagació del foc, i les cremes controlades. Està demostrat l’efecte positiu d’aquestes accions, i considerant que només el 5% dels incendis són per causes naturals, cal posar-s’hi.

Part cremada de l'incendi d'Òdena al 2015. Pot apreciar-se la diferència amb la zona que no ha estat devastada pel foc. Autora: Marina Torres

Part cremada de l’incendi d’Òdena al 2015. Pot apreciar-se la diferència entre la zona afectada i la zona que no ha estat devastada pel foc. Autora: Marina Torres

D’altra banda, cal remarcar que el clima canviant és un fet, la sequera pròpia de l’estiu ara pot aparèixer en altres èpoques. Així que, tenint en compte que les onades de calor propicien que els incendis augmentin, el risc d’incendi és inevitable. Cal, doncs, preparar-se per aquests focs que cada cop són més difícils de controlar. Hem arribat al que s’anomenen incendis de cinquena generació, aquells tant virulents que tenen diversos focus secundaris i poden fins i tot saltar carreteres. L’incendi de cinquena generació que més hectàrees ha cremat va ser el 1994 al Bages-Berguedà (46.000 ha). Arrel d’aquest es va admetre que no hi havia una bona coordinació per a l’extinció dels incendis potents i es va aprovar el pla Infocat de lluita contra els incendis.

Tot això no es pot complir sense un marc de conscienciació. El 73% de la superfície forestal de Catalunya és a mans de particulars, i aquests no sempre estan d’acord amb la gestió forestal, perquè no veuen beneficis immediats. Es necessita que els propietaris forestals també tinguin aquesta sensibilitat pel medi que els envolta. Però no només ells, també els veïns de zones arborades i els ciutadans en general. “Tenim una societat que no sap per què vol els boscos” insisteix Lluís Brotons. Sense oblidar el recolzament polític. A dia d’avui la prevenció i gestió d’incendis encara depèn de dues conselleries diferents. La prevenció s’aplica a Agricultura i la gestió a Interior. S’ha d’equilibrar aquesta atenció, si no ens trobem amb dades com la despesa en extinció el 2015 de 94.361.888 € en comparació amb els 7.627.162 € invertits en prevenció

, , , , , , , , , ,

Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).
Articles relacionats
,
Els estudis d’aus innovadores del ‘Sol Lab’ s’expliquen a The New York Times
5 de maig 2020Verónica Couto Antelo
El CREAF posa el seu granet de sorra per combatre el coronavirus
30 de març 2020Verónica Couto Antelo
En Josep Peñuelas escriu sobre la seva trajectòria científica a La Vanguardia
19 de febrer 2020Verónica Couto Antelo
,
Annelies Broekman parla sobre la relació entre el temporal Gloria i el canvi climàtic al ‘Tot es mou’ de TV3
28 de gener 2020Verónica Couto Antelo
En Josep Peñuelas respon dubtes de nens i nenes sobre el canvi climàtic a l’InfoK
16 de gener 2020Pau Guzmán

Follow CREAF on: