L’informe sobre l’estat del clima 2020 l’ha presentat la secretària executiva de la Convenció Marc de las Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC), Patricia Espinosa. Es fa cada any des de 2017 i s’adreça a la comunitat científic-política internacional. L’únic representant de l’Estat espanyol és l’ecòleg Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF.
El document és es resultat de la col·laboració entre Future Earth, l’Earth League i el World Climate Research Programme (WCRP). L’impacte del canvi climàtic és l’aspecte més destacat, que amenaça amb ser tan abrupte i de gran abast els propers anys com l’actual pandèmia. El document aborda des de la millora dels models que revelen la necessitat de reduir dràsticament les emissions per complir l’Acord de París, fins al creixent ús dels litigis sobre drets humans per catalitzar l’acció climàtica. L’informe també assenyala factors de risc creixents, com ara les emissions del permafrost que actualment no es tenen en compte, la preocupació per l’afebliment de l’absorció de carboni en els ecosistemes terrestres i els impactes del canvi climàtic en l’aigua dolça i la salut mental.
“Aquesta sèrie és una part fonamental de la nostra missió de fer arribar els últims coneixements científics als responsables de la presa de decisions, per ajudar a accelerar les transicions cap a la sostenibilitat”, afirma Wendy Broadgate –directora de Future Earth, a Suècia. “L’empitjorament dels incendis forestals, la intensificació de les tempestes i fins i tot l’actual pandèmia són senyals que la nostra relació amb la natura s’està deteriorant, amb conseqüències mortals”.
Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, és l'únic representant de l'Estat espanyol d'entre els 57 científics de 21 països que han recopilat els 10 claus sobre el clima de l’any 2020. L’informe es realitza anualment des de 2017 i està adreçat a la comunitat científic política internacional.
Si bé es confirma la contínua amplificació dels principals impactes ambientals, el treball també assenyala les oportunitats que sorgeixen dels nous coneixements sobre l’economia i la governança del canvi climàtic. L’any 2021 serà crític per actuar si el món vol assolir els objectius de l’Acord de París i preservar el nínxol climàtic crític de la humanitat.
Es calcula que els costos d’inversió en 2020-2024 per complir l’Acord de París només suposen aproximadament la meitat dels paquets d’estímul post-pandèmia de Covid19 que s’han anunciat fins ara. Malgrat tot, l’informe assenyala que els governs no estan aprofitant l’oportunitat que suposen els esdeveniments actuals per a un canvi positiu. Per exemple, els governs del G20 estan destinant un 60% més a activitats basades en combustibles fòssils que a inversions sostenibles.
Detlef Stammer –president de l’Comitè Científic Conjunt de el Programa Mundial d’Investigacions Climàtiques i professor de la Universitat de Hamburg– apunta que “per fer front al futur canvi climàtic cal un coneixement detallat sobre el funcionament del sistema climàtic, disposar d’informació regional i local i conèixer els seus impactes”.
Les 10 claus sobre ciència del clima el 2020:
1. Una millor comprensió de la sensibilitat de la Terra al CO2 reforça el suport a una ambiciosa reducció de les emissions per complir amb l’Acord de París. Coneixem millor la sensibilitat del clima al diòxid de carboni (quant augmenta la temperatura amb un determinat increment de les emissions) i que la reducció d’emissions moderades té menys probabilitats de complir els objectius climàtics de París del que s’ha anticipat.
2. És probable que les emissions procedents de desglaç del permafrost siguin pitjors del previst. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle procedents del permafrost seran més rellevants que les anteriors a causa de processos de desglaç abrupte, que encara no s’inclouen en els models climàtics globals.
3. Els boscos tropicals poden haver arribat al màxim de captació de carboni. Els ecosistemes terrestres absorbeixen actualment el 30% de les emissions humanes de CO2 a causa de l’efecte de fertilització de el CO2 en les plantes. La desforestació dels boscos tropicals està fent que aquests s’estabilitzin com a embornals de carboni.
4. El canvi climàtic agreujarà greument la crisi de l’aigua. Nous estudis empírics mostren que el canvi climàtic ja està provocant fenòmens de precipitació extrema (inundacions i sequeres) i aquests escenaris extrems provoquen una crisi d’aigua. L’impacte d’aquestes crisis hídriques està molt desequilibrat, a causa de la desigualtat de gènere, d’ingressos i sociopolítica.
5. El canvi climàtic pot afectar profundament la nostra salut mental. Els riscos en cascada contribueixen a l’ansietat i l’angoixa. La promoció i conservació dels espais blaus i verds a les polítiques de planificació urbana, així com la protecció dels ecosistemes i la biodiversitat en els entorns naturals, tenen beneficis per a la salut i proporcionen resiliència.
6. Els governs no estan aprofitant l’oportunitat d’una recuperació verda en el context de la Covid19. Els governs de tot el món s’estan mobilitzant més de 12 bilions de dòlars per recuperar la societat mundial de la pandèmia de la Covid19. A mode de comparació, les inversions anuals necessàries per a una trajectòria d’emissions compatible amb París s’estimen en 1,4 bilions de dòlars.
7. La Covid19 i el canvi climàtic demostren la necessitat d’un nou contracte social. La pandèmia ha posat de manifest les deficiències dels governs i les institucions internacionals per fer front als riscos transfronterers.
8. L’estímul econòmic centrat principalment en el creixement posaria en perill l’Acord de París. Una estratègia de recuperació de la Covid19 basada primer en el creixement primer i, a continuació, en la sostenibilitat és probable que faci fracassar l’Acord de París.
9. L’electrificació de les ciutats és fonamental per a una transició justa a la sostenibilitat. L’electrificació urbana es pot entendre com una forma sostenible de reduir la pobresa. Es podria proporcionar formes modernes d’energia a més de 1.000 milions de persones, si bé tambépot ser una forma de substituir els serveis existents amb energia neta, que mitiga el canvi climàtic i la contaminació.
10. Adreçar-se als tribunals per defensar els drets humans pot ser una acció climàtica essencial. Mitjançant els litigis sobre el clima, la comprensió jurídica de qui o què és un titular de drets s’està ampliant per incloure les generacions futures i la natura, així com a qui pot representar-los en els tribunals.
La rellevància d’aquests 10 punts l’explica Peter Schlosser, vicepresident i vicerector del Laboratori de Futurs Globals Julie Ann Wrigley de la Universitat Estatal d’Arizona i copresident de la Lliga de la Terra. “És fonamental informar el procés de presa de decisions per a l’acció immediata, donada la urgència de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i d’eliminar el carboni de l’atmosfera per evitar el sobreescalfament del nostre planeta”.
“El nostre món està afectat per la crisi climàtica i cada continent, país, ciutat i poble depèn de com gestionem els embornals naturals de carboni de la Terra: això és el que demostren les aclaparadores proves científiques”, afirma Johan Rockström, copresident de la Lliga de la Terra i del Comitè Assessor de Future Earth. “De totes aquestes percepcions científiques, n’hauria de sorgir una de política: si volem tenir una oportunitat d’estabilitzar el nostre clima, pel bé de la nostra pròpia seguretat, l’última oportunitat de reduir els gasos d’efecte hivernacle és ara”.
