Un parell de mesos abans d’acabar aquest 2020 tan singular el CREAF ha incorporat una nova persona a la seva estructura: l’Alicia Pérez-Porro arriba al CREAF per cobrir la plaça de Coordinadora Científica, una peça clau i transversal de la nova organització del centre.
Biòloga marina de formació, combina l’ecologia, la igualtat de gènere, la política i la diplomàcia científica en un sol perfil. Després de 12 anys vivint als Estats Units, comença aquesta nova etapa amb la il·lusió de tornar a casa per un doble motiu: tornar a Catalunya i tornar a l’àmbit de la recerca en biodiversitat i canvi climàtic.
La seva figura neix per impulsar una nova estratègia, tan de recerca com d’internacionalització, que ha de dur el centre a una nova etapa, un nou CREAF que, com ella mateix ens explica, s’ha de construir entre tots i totes i ha de permetre que la ciència que s’hi genera tingui un impacte real en la nostra societat.
Benvinguda al CREAF Alicia i felicitats per aquesta nova etapa. Després d’un mes de feina, com resumiries la teva missió al centre?
Gràcies! La meva missió al centre està desdoblada i té un punt de full en blanc. És a dir, per una banda m’uneixo a l’equip responsable del Severo Ochoa com una peça clau en el seu desplegament i, amb la intenció de no només mantenir sinó també incrementar excel·lència del CREAF perquè aconseguim un segon Severo Ochoa en el futur. Per una altre banda, el meu paper també es centra en liderar l’estratègia del nou CREAF que estem construint de forma col·lectiva, reforçant i dirigint l’equip de promoció estratègica. Les dues vessants de la meva missió passen primer per conèixer l’actual CREAF i tota la gent que el forma—cosa que és un repte estan jo encara als EEUU. I el punt de full en blanc ve donat pel fet de que al ser una posició completament nova pel CREAF jo també estic ajudant a definir-la.
No és poc! Com enfoques una posició tan transversal, nova i en un centre que està en un procés de transformació total?
"Vull ajudar a construir un CREAF que inclogui les perspectives de tothom, sense deixar ningú enrere i sense perdre la cultura i l’esperit propis, que em consta que existeix, i que diferencia el centre de la resta des del seus inicis."
Ho enfoco amb molta il·lusió, energia i idees, i també amb humilitat. Soc l’última en arribar, hi ha gent que porta molts anys fent molta feina i per tant vull aprendre molt d’ells, de la seva visió, del que ha funcionat i del que no ha funcionat. Vull ajudar a construir un CREAF que inclogui les perspectives de tothom, sense deixar ningú enrere i sense perdre la cultura i l’esperit propis, que em consta que existeix, i que diferencia el centre de la resta des del seus inicis. No cal reinventar la roda, però és important detectar aquelles millores que es poden fer, fins i tot aquelles novetats que s’haurien d’incorporar i, per què no, intentar predir les necessitats que pot tenir el CREAF del futur per avançar-nos i treballar en cobrir-les ara. El fet que el mon sencer també estigui en un procés de transformació total jo ho veig com una oportunitat. Quin paper volem que el CREAF jugui en la societat del futur? Respondre aquesta pregunta és part del nostre procés de creixement com a centre.
Il·lusió, humilitat, què més creus que ens porta la teva arribada?
Jo crec que moltes coses! He fet recerca, la conec, però hi aporto una visió externa, una experiència personal i professional fora de la recerca i molt internacional que pot ajudar a encaixar el CREAF en aquest entorn global. Una visió que es conforma de peces en les que el CREAF ja està treballant, però potser encara no d’una forma prou estratègica, així que espero ajudar unint totes aquestes peces.
Si tot plegat es fa realitat, com hauria de ser el CREAF que t’imagines d’aquí cinc anys?
No tinc una resposta per a aquesta pregunta perquè això no ho he de dir només jo, ho hem de definir entre tots. El ‘què’ serà el CREAF d’aquí 5 anys encara no ho sabem, però el ‘com’ arribarem, això sí que m’ho imagino i sí que tinc una idea de com m’agradaria a mi que fos aquest camí. A mi m’agradaria que aquests 5 anys de camí els gaudim, que fem equip i que anem tots a una, construint en la mateixa direcció. Si ho aconseguim, serà el camí que haurem fet plegats i, sigui quin sigui el destí final, el considerarem un èxit.
"No sé com hauria de ser el CREAF en cinc anys, perquè això no ho he de dir només jo, ho hem de definir entre tots."
Quins bons ingredients penses que ja té el CREAF per arribar-hi?
El CREAF ja té molts bons ingredients. Això és una sort perquè ens fa més fàcil la feina a tots plegats. El primer ingredient és una recerca i uns investigadors d’altíssima qualitat. Partim d’una base de recerca excel·lent. A més, el CREAF té un esperit de multidisciplenarietat i transversalitat que admiro molt, de fet, va ser una de les raons per les que vaig optar a aquesta plaça. D’altra banda, penso que el CREAF també ha sabut entendre els nous temps que venen en l’àmbit de la ciència i el departament de comunicació n’és un gran exemple!
I quins ingredients falten i haurem de sortir a buscar?
Dones!! Amb lletres ben grosses i de neó. Al CREAF li falten dones en les posicions més elevades de recerca. És una assignatura pendent que hem de corregir abans de passar de nivell. Sinó, no podrem demostrar que som un centre de referència. Pot ser un error fatal.
“Al CREAF li falten dones en posicions més elevades de recerca, amb lletres grosses i de neó. És una assignatura pendent que hem de corregir abans de passar de nivell. Sinó, no podrem demostrar que som un centre de referència. Pot ser un error fatal.”
La importància de la diversitat, la inclusió, la justícia i l’equitat de gènere és un punt en el que tots ens hem de conscienciar. Absolutament tots, perquè ens afecta a tots. Afecta a la qualitat de la recerca, a la transferència i a l’impacte. Si les veus del 50% de la població mundial no estan representades, vol dir que perdem el 50% del talent, i per tant, perdem tots. Ens ho volem permetre? Ens ho podem permetre? Igual que som un exemple en molts altres temes, jo vull que el CREAF pugui ser un exemple també en això, en com donar-li la volta a aquest problema i superar aquest desequilibri que ara tenim. És un problema que compartim amb molts altres centres de recerca, sobretot en les temàtiques STEM. Hi ha molta feina a fer, en com redactar l’oferta d’una plaça, en com valorar un currículum, en com enfocar una entrevista, en crear un ambient de feina i unes condicions laborals que permeti a les dones quedar-se i desenvolupar al CREAF la seva carrera, i un llarg etc. Comencem?
El teu perfil professional és molt singular. Com neix i es transforma l’Alicia des de que decideix fer un doctorat sobre transcriptòmica d’esponges marines fins a dia d’avui, com a coordinadora científica d’un centre de recerca?
Si hagués de definir la meva carrera professional en una sola paraula aquesta seria serendipitat. Des del doctorat fins a dia d’avui no hi ha hagut un camí estudiat, però sí un neguit de buscar respostes i de connectar aquestes respostes amb la societat. M’he anat deixant portar per les oportunitats, com dirien aquí als EEUU, ’go with the flow’. Sense ser passiva, però vaig aprendre en algun moment que el millor pla era no tenir un pla. De fet, la serendipitat neix de la curiositat, i a ella li dec tot el que m’ha portat fins aquí.
"La serendipitat neix de la curiositat, i a ella li dec tot el que m’ha portat fins aquí."
Vaig fer un doctorat sense pensar què voldria fer després, per pura curiositat i aprofitant l’oportunitat, i perquè jo volia treballar en contacte amb la natura. Un cop acabat vaig trobar-me en una foscor absoluta i sense saber què fer. Va ser una època molt dura en la que una mica més i em perdo entre tanta negror. Ningú m’havia dit què fer amb el títol de doctora sinó feia recerca, i jo no trobava el meu lloc dins del món de la recerca. Des del començament del doctorat em vaig sentir que no encaixava, em faltava una visió holística per poder entendre on s’emmarcava la meva recerca, l’impacte del que estava fent. Amb retrospectiva penso que jo més que voler estudiar la natura, jo volia ser la veu de la natura.
I vas fer el salt al buit, fora de la recerca…
En realitat, més que un salt, vaig ficar-me a l’aigua per les escales, de manera gradual. Un primer esglaó van ser les barreres professionals relacionades amb el meu gènere a les que em vaig haver d’enfrontar i que em van afectar en lo personal i em van fer repensar el meu futur. Un altre esglaó va ser el meu amor per la ciència que em va fer explorar àmbits científics més enllà de la recerca. De la mà de l’activisme científic vaig explorar la igualtat de gènere. Després van venir la política científica, la diplomàcia científica i la gestió. En el punt del camí en el que em trobo ara, considero que tota la meva experiència m’ha fet una persona molt global i que tendeix al pensament ampli. Totes les coses que he anat explorant estan culminant en el Màster en Relacions Internacionals i Diplomàcia que estic cursant a la Fletcher School de la TUFTS University. Amb aquest màster busco sortir del tot de la ciència per poder-me-la mirar des de fora, d’una forma encara més global, i ajudar a que tingui un impacte real en la nostra societat. En aquesta etapa de la meva vida vull que la natura estigui representada a les taules de pressa de decisions, i vull que el CREAF en sigui una de les seves veus
Així doncs, liderar, pensar i posar en marxa una nova estratègia pel CREAF sembla un pas natural coherent en el teu camí professional.
"Aquesta posició em permet aplicar tot el coneixement que he anat adquirint els darrers anys en un lloc i en un càrrec de responsabilitat. Em permet unir tot el que m’ha passat fins ara en un objectiu concret i potent: construir el nou CREAF."
Ser la coordinadora científica del CREAF pren molt de sentit en la meva trajectòria. Aquesta posició em permet aplicar tot el coneixement que he anat adquirint els darrers anys en un lloc i en un càrrec de responsabilitat. Em permet unir tot el que m’ha passat fins ara en un objectiu concret i potent: construir el nou CREAF. A més, torno a l’àmbit de la recerca en canvi climàtic, torno a casa dues vegades.
… dues vegades??
Sí. Torno al sector de la recerca, però també a Barcelona! Aquesta nova aventura en el terreny personal m’aporta la possibilitat de tornar a casa després de 12 anys vivint als EEUU, vaig marxar el 2005 amb una beca de mobilitat de la UAB a Costa Rica, he voltat pel món des de llavors i ara, la serendipitat m’hi ha retornat.
Si la voleu conèixer més a fons
L’Alícia Pérez-Porro es defineix a ella mateixa com una biòloga marina que connecta l’ecologia, la igualtat de gènere i la diplomàcia científica per un futur sostenible. Durant el dia, és la Coordinadora Científica de CREAF. Durant la nit, és la presidenta de l’Associació de Científics Espanyols als EUA (www.ecusa.es), i la presidenta de la Xarxa d’Investigadors Científics a l’Estranger (RAICEX, com representant d’ECUSA). A més, és investigadora associada al Museum of Natural History (Smithsonian Institution, Washington DC, EUA), consultora de sostenibilitat per Bakery Group, i actualment està estudiant un màster en Relacions Internacionals per la Fletcher School (Tufts University – GMAP’21). Al 2018 va ser seleccionada per participar a l’expedició antàrtica més gran fins aquell moment formada per dones, de la mà del projecte Homeward Bound (HB), i va ser guardonada amb la Medalla d’Or de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja espanyola, juntament amb les seves companyes espanyoles d’HB (#ACCIONAteam), pels seus esforços per la igualtat de gènere com a peça clau en l’acció climàtica. A l’any següent, juntament amb les seves companyes d’HB va cofundar l’associació sense ànim de lucre ‘Ellas Lideran‘ per seguir treballant activament pel tema. Va ser seleccionada Aspen Idees Festival Scholar 2019, i Women inPower Fellow 2018. Recentment ha publicat, juntament amb 5 científiques més, el llibre per a nens ‘La vida secreta dels virus’, traduït ja a 14 idiomes i del que s’han venut més de 30.000 còpies. A l’Alicia li encanta el pastís de llimona, enyora ballar, i és mare de dos. Web personal | Twitter.
Aquesta acció és part del Severo Ochoa “ULandscape” finançat l’any 2019 per l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol per donar suport als Centres de Recerca d’Excel·lència.
