Search

Amb pocs trets biològics podem predir si dues espècies interactuaran

Dues espècies interactuaran depenent de les seves característiques o trets biològics
Dues espècies interactuaran depenent de les seves característiques o trets biològics

L’estudi en el que ha participat el CREAF  determina que les relacions entre les espècies segueixen uns patrons comuns i que, per tant, amb poques dades es poden conèixer amb molt detall  les xarxes ecològiques dels ecosistemes i predir-ne l’evolució davant de les pertorbacions. 

Dues espècies interactuaran depenent de les seves característiques o trets biològics
Dues espècies interactuaran depenent de les seves característiques o trets biològics

Vist de prop, un ecosistema pot semblar una autèntic camp de batalla. Preses, predadors, plantes i animals, competidors i aliats tots lluitant per menjar i no ser menjats. Però, en realitat, no totes les espècies estan interaccionant entre elles. Dues espècies interactuaran depenent de les seves característiques o trets biològics. Per exemple, la mida corporal: un peix mitjà es menja un peix petit, però no un peix gran. O el color, una papallona visita una flor blava però no una flor groga.

Un grup d’experts en computació de la University of Chicago, conjuntament amb ecòlegs del CREAF i d’altres experts d’altres centres de recerca, han descobert recentment que les interaccions entre les espècies no son tan difícils de predir com sembla perquè, al final, segueixen unes normes comunes. En el seu estudi, publicat recentment a la revista Ecology Letters, es conclou que per saber si dues espècies interactuaran només cal conèixer unes poques característiques dels seus individus. Poden ser necessàries dues, tres o quatre característiques, però mai més de deu.

Aquestes interaccions ecològiques es poden representar en un diagrama complex, en la qual cada espècie està enllaçada amb moltes altres.
Aquestes interaccions ecològiques es poden representar en un diagrama complex, en la qual cada espècie està enllaçada amb moltes altres.

L’estudi ha analitzat més de 200 xarxes ecològiques de tot el món, des dels esculls de coral del Carib, fins les prades de  Nova Zelanda, amb l’objectiu de trobar el mínim nombre de característiques que expliquin amb fidelitat les relacions entre les espècies d’un ecosistema. En molts casos, tenint en compte només un o dos trets característics ja es podia predir una part important de la realitat. Per exemple, tenint en compte la mida del fruit i l’obertura del bec dels ocells es podria explicar molt bé la relació alimentària entre aquests dos grups d’organismes. En el cas dels pol·linitzadors i les flors, el temps de floració explica gran part de les interaccions que s’estableixen entre la flor i l’insecte.

“Aquest descobriment és molt interessant perquè fins ara, no es tenia una idea clara de quants trets són necessaris per predir totes les interaccions que es donen en una xarxa”, apunta Anselm Rodrigo investigador del CREAF i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’estudi també posa de manifest que els trets biològics rellevants són diferents per a cada tipus de xarxa (planta-pol·linitzador, depredador-presa, hoste-paràsit). Per últim, les característiques del productor (planta, presa, hoste) solen ser més determinants que les del consumidor

Fins ara es pensava que el total de característiques que s’havien de tenir en compte era molt més gran, per això els científics prenien unes quantitats ingents de dades diferents a l’hora d’estudiar les relacions dins dels ecosistemes. “Aquesta troballa estalviarà temps i esforços als ecòlegs a l’hora de descriure l’estructura dels ecosistemes. Així mateix, ajudarà als científics a construir models matemàtics molt fiables amb poques variables ben escollides. Es podran predir més fàcilment les respostes dels ecosistemes davant de les pertorbacions, per exemple per determinar quines interaccions establirà una espècie invasora”, comenta Jordi Bosch, investigador del CREAF.

 

 Article:

Eklöf, A., Jacob, U., Kopp, J., Bosch, J., Castro-Urgal, R., Chacoff, N. P., Rodrigo, A.,. . . Allesina, S. (2013). The dimensionality of ecological networks. Ecology Letters, 16(5), 577-583.

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Estany d'alta muntanya a Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
CREAF

Arrenca una expedició per cartografiar la biodiversitat invisible dels llacs pirinencs

La regió dels Pirineus està experimentant un índex d’escalfament superior a la mitjana mundial, fet que la converteix en un observatori crític per als impactes del canvi climàtic. Un equip científic ha iniciat esforços conjunts per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs diferents dels Pirineus.

Rosa canina. Autoria: Joanna_Boisse.
Notícies
Anna Ramon

Els boscos europeus perden orquídies, però guanyen roses 

Un estudi internacional liderat pel CREAF determina que la biodiversitat del sotabosc europeu s’ha mantingut estable en els darrers 40 anys, encara que hi ha hagut extincions i noves aportacions a escala local.

Resiliència no és “resistir sense canviar”, com ho pot fer un pont o un edifici davant un terratrèmol. És “canviar per resistir”. Foto: Unsplash.
Coneixement
Jaume Terradas

Sobre resiliència i biodiversitat

En torn de la temàtica ambiental, i en particular del canvi climàtic i els seus efectes, hi ha una polarització acusada entre dos grups: els

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia