Search

Copernicus, un programa que pren el pols a la Terra en temps real

El CREAF participa de vàries maneres en el programa Copernicus. Descobreix les diferents experteses i connexions del CREAF amb aquesta iniciativa europea coordinada per l’Agencia Europea del Medi Ambient.

Copernicus és una iniciativa europea que té per objectiu aglutinar dades d’observació de la Terra que permetin observar i fer el seguiment del planeta a temps real. El programa proporciona dades i serveis d’informació de forma gratuïta sobre moltes àrees d’aplicació i ho fa gràcies a una gran varietat de tecnologies que van , des dels satèl·lits a l’espai fins als sistemes de mesura a terra, mar i aire.

La iniciativa, coordinada per l’Agencia Europea del Medi Ambient, es recolza en quatre pilars:

  1. El component espacial (observacions per satèl·lits i altres bases terrestres de la terra, l’atmosfera i els oceans)
  2. Les mesures in-situ (dades terrestres i aerotransportades que recol·lecten xarxes d’informacions sobre els oceans, la superfície dels continents i l’atmosfera)
  3. L’harmonització i la normalització de les dades
  4. Els serveis per als usuaris.

El programa Copernicus es nodreix d’una família de satèl·lits anomenats Sentinel, propietat de la Unió Europea i desenvolupats per satisfer les necessitats dels serveis Copernicus i dels seus usuaris. Copernicus també es recolza en infraestructures espacials ja existents conegudes com “missions participants“. Aquestes missions proporcionen dades satelitars de molt alta resolució, com és en el cas de la gestió de situacions d’emergència o de seguretat.

La informació que es recull a Copernicus es comparteix de forma gratuïta i oberta a tots els potencials usuaris.

Copernicus també ofereix serveis que transformen les dades de satèl·lit i in situ en informació de valor afegit gràcies al processament i l’anàlisi, a la seva integració amb altres fonts, i a la validació dels resultats. Les sèries de dades que es remunten anys i dècades enrere es poden consultar i comparar, el que garanteix el seguiment i la detecció de canvis en les tendències. S’examinen els patrons i s’utilitzen per obtenir millors previsions, per exemple, de l’oceà i de l’atmosfera. Aquestes activitats de valor afegit s’han organitzat al voltant de sis eixos temàtics de serveis Copernicus:

  1. Vigilància atmosfèrica
  2. Vigilància marina
  3. Vigilància terrestre
  4. Canvi climàtic
  5. Gestió d’emergències
  6. Seguretat

Copernicus és crucial per donar suport en la presa de decisions. Aquestes dades ajuden a preparar les lleis i acords nacionals, europees i internacionals sobre el medi ambient (inclòs el canvi climàtic) i a supervisar la posada en pràctica i l’èxit de les mesures legislatives.

El CREAF dins de la Copernicus academy

Des de 2019 el CREAF, a través del grup de recerca GRUMETS (UAB-CREAF) forma part de la Copernicus Academy. Això representa un segell de qualitat i la connexió amb altres centres i institucions d’educació, tant de la UE com de fora, amb les autoritats i proveïdors de serveis del programa, per tal d’incrementar la investigació col·laborativa i potenciar la formació, com el cas del Màster Oficial en Teledetecció i SIG i els Cursos de MiraMon.

El CREAF i Copernicus treballen plegats per descriure el clima passat, present i futur

El CREAF ja fa uns anys que col·labora amb el Copernicus Climate Change Service per obtenir dades de les variables climàtiques terrestres essencials. Aquestes variables són les dades de referència escollides per fer el seguiment dels impactes del canvi climàtic sobre els ecosistemes terrestres. En concret, Aleixandre Verger, del CREAF, està treballant en els algoritmes que permeten obtenir dues d’aquestes variables, el Leaf Area Index – LAI i el Fraction of Photosynthetically Active Radiation Absorbed by vegetation – FAPAR.

Matemàtiques per vigilar a temps real la superfície terrestre

El Copernicus Global Land Service és el component de Copernicus que garanteix una vigilància sistemàtica global de la superfície terrestre de la Terra. El CREAF participa com a soci en un consorci europeu que té per objectiu donar suport a aquest servei. Per fer-ho, produeixen i lliuren dades puntualment sobre les variables biogeofísiques globals. A més, les complementen amb sèries temporals a llarg termini a partir de dades satelitars de resolució espacial moderada i baixa. Aquests productes s’utilitzen per controlar la vegetació, el cicle de l’aigua i l’intercanvi d’energia. Igual que amb el Copernicus Climate Change Service, l’Aleixandre Verger, investigador del CREAF, lidera el desenvolupament i l’evolució dels algoritmes que permeten estimar l’Índex d’Àrea Foliar (LAI), és a dir, l’àrea de fulles per unitat de superfície, la Fracció de Radiació fotosintèticament Activa Absorbida per la Vegetació (FAPAR per les seves sigles en anglès), la fracció de cobertura vegetal (FCOVER per les seves sigles en anglès) i les recuperacions fenològiques.

copernicus2

Les dades obertes del Copernicus Open Acces Hub permeten al CREAF contribuir o liderar diversos estudis

Grumets és usuari regular del Copernicus Open Access Hub. Les imatges dels satèl·lits Sentinel són de lliure accés i gratuïtes per a tots els usuaris. I a través d’aquest hub es pot accedir a les imatges i descarregar-les de forma còmode. El CREAF extreu  imatges de la constel·lació Sentinel per aplicar-les a diversos projectes de recerca com HRLandCover,  l’ECOPotential, l’ACAPI i els recentment concedits BestMap i NewForLand. Al mateix temps, l’equip que treballa en aquests projectes ha començat a experimentar amb una evolució del servidor i navegador d’imatges SatCat per imatges Sentinel 2 Level 2A que està disponible a datacube.uab.cat en fase beta.

 

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia