La jornada, que es va celebrar el 18 de novembre de 2015 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona), va arrencar amb una xerrada de benvinguda a càrrec de Javier Retana, director del CREAF, Montserrat Coromines, vicepresidenta segona de la Societat Catalana de Biologia (SCB), i Joan Pino, president de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN). Es va fer èmfasi en la necessitat de donar a conèixer els serveis ecosistèmics a les nostres vides i assumir que tenen un paper important sense caure en un excessiu antropocentrisme i utilitarisme de l’entorn natural.
El llarg camí cap a la sostenibilitat
Unai Pascual (BC3)
Unai Pascual, investigador de l’Klima Aldaketa Ikergai (BC3) va inaugurar la jornada a través d’un recorregut per l’evolució del concepte de sostenibilitat desde la crisi del petroli de 1973 fins avui. Pascual va destacar que els serveis ecosistèmics no vénen sense més de l’ecosistema, sinó que la nostra intervenció està modificant la quantitat i la qualitat d’aquests serveis. També va remarcar que cal considerar com es distribueixen aquests serveis entre la població i que alguns beneficis poden anar en detriment d’altres serveis que proporcionen els ecosistemes. Per exemple, l’ús excessiu de l’aigua en l’agricultura, la indústria i el turisme pot reduir la qualitat de l’aigua que ens arriba. Per últim, va fer èmfasi en que cal fer un balanç de l’efectivitat de les iniciatives de millora que s’han fet fins ara, tenint en compte les estructures de poder a tots els nivells (polítics, socials i científics).
La funció productiva del bosc
Míriam Piqué (CTFC)
Míriam Piqué, investigadora del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), va explicar les conseqüències que han patit els boscos en quant a la seva estructura pel fet de passar de la sobreexplotació a l’abandonament de les masses forestals en poques dècades. Segons Piqué, els boscos actuals són de molt baixa qualitat productiva, ja que són massa joves, massa densos i propensos al foc. Això genera un desinterès econòmic per la seva explotació que fa que aquesta qualitat no millori. Per Piqué, la solució passa per aprendre a treballar la complexitat dels nostres boscos: tenir en compte que els boscos desenvolupen múltiples funcions, promoure diversitat d’arbres, promoure una gestió adaptativa al canvi climàtic i integrar el risc d’incendi en les seves plans de gestió.
Boscos, aigua i carboni
Eduard Pla (CREAF)
Eduard Pla, investigador del CREAF, va parlar sobre les funcions de regulació del clima local, de la qualitat de l’aigua, dels cabals, de l’erosió, i de la contaminació atmosfèrica en els ecosistemes forestals. Els boscos mediterranis estan en una situació de manca d’aigua permanent, i pateixen una gran evapotranspiració: entre el 70 i el 80% de l’aigua de pluja torna a l’atmosfera. Pla va explicar que ja han observat que està plovent menys en els mesos més crítics per al creixement de les plantes, i que és difícil tenir receptes generals per millorar la disponibilitat d’aigua a les conques. Pel que fa al carboni, va advertir que tots els models prediuen que els boscos mediterranis captaran menys carboni en el futur, però que la gestió forestal pot no només esmorteir sinó també revertir aquesta situació.
El paper de les aus forestals
Sergi Herrando (ICO)
Sergi Herrando, investigador de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), va parlar sobre el paper que juguen les aus forestals en els serveis ecosistèmics, així com en el seguiment i conservació de la biodiversitat. Tot i representar un petit grup d’espècies, les aus tenen unes funcions ecològiques i culturals fonamentals. Herrando en va destacar tres com els més rellevants en l’àmbit forestal de la regió mediterrània: la dispersió de llavors lligada a la seva gran mobilitat, l’enginyeria d’ecosistemes com a conseqüència de comportaments com la construcció de nius, i el control natural de les poblacions d’insectes. Finalment, va fer una reflexió sobre la contribució de les aus al benestar sonor de les persones, l’impacte del turisme ornitològic (birdwatching) i el potencial divulgatiu-educatiu-cultural que té aquest grup d’animals.
Com mesurem els serveis ecosistèmics que ens ofereixen els boscos catalans a nivell municipal i regional?
Joan Pino i Mireia Banqué (CREAF)
Segons l’investigador del CREAF Joan Pino les infraestructures verdes representen una xarxa dels espais naturals que proporcionen diferents serveis ecosistèmics. Pino va plantejar la problemàtica que existeix a l’hora de quantificar aquests serveis i representar-los, ja que ens trobem davant d’una gran oferta i demanda d’aquests. Per aquest motiu, va remarcar que cal disposar d’una base de dades de bona resolució, per exemple sobre la connectivitat ecològica i els embornals de carboni. La biodiversitat és dels indicadors més difícils de quantificar i representar, per això de vegades no queda clara la seva funció com a servei ecosistèmic. Aquesta representació ja s’està desenvolupant a les àrees verdes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Mireia Banqué, tècnica del CREAF, va exposar un exemple de com es valoren els serveis ecosistèmics dels boscos de Catalunya a escala municipal. El seu treball se centra en un conveni amb l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic i han classificat els serveis ecosistèmics en quatre grups: provisió, regulació, culturals i biodiversitat. L’objectiu del treball és, en primer lloc, avaluar i cartografiar aquests serveis a escala municipal com una unitat d’estudi. D’altra banda, volen estudiar quina relació hi ha entre aquests serveis i els factors socioeconòmics i climàtics que fan que el territori sigui variable. Per cadascuna d’ells utilitzen diferents indicadors, destacant el sector turístic. Segons Banqué, la majoria dels serveis ecosistèmics són als boscos del Pirineu i Osona.
Serveis ecosistèmics dels boscos i gestió multifuncional
Elena Górriz (EFI)
Per Elena Górriz, investigadora del European Forest Institute (EFI), el bosc té la capacitat de produir béns que arriben a la societat. Fins ara, el bosc s’ha gestionat segons el valor que el mercat ha donat a aquests serveis. Com a exemples, Górriz explicava que sovint es prioritza el valor econòmics de la fusta per davant d’altres serveis, per exemple d’algunes espècies que cal protegir. Per tant, la gestió òptima seria aquella que tingui en compte tots els valors o serveis del bosc, una gestió multifuncional del bosc. No obstant, l’investigadora es preguntava si la societat realment demana aquesta multifuncionalitat, ja que a vegades hi ha un salt important en el que demana la gent i el que ofereixen els boscos. Caldria, doncs, fer una anàlisi cost-benefici per prendre decisions sostenibles econòmicament. En aquest cas, els propietaris i gestors hi tenen un paper rellevant, ja que són ells els que promourien uns serveis ecosistèmics o uns altres.
Pagament pels serveis ecosistèmics i limitacions de la seva aplicació a al gestió
Ignasi Puig Ventosa (ENT)
Segons Ignasi Puig, consultor d’ENT Environment and Management, actualment no hi ha un marc legislatiu que expliciti la creació de programes de serveis ambientals. Aquests programes tenen l’objectiu de transferir recursos entre agents socials i promoure accions sostenibles per part dels propietaris i gestors dels recursos naturals. En el cas dels programes públics, l’administració utilitza les normatives com a eines barates i eficients, i a més eviten que es produeixin molts impactes ambientals. Alguns exemples que va exposar Puig són els carnets per recol·lectors de bolets, l’import que es paga als ramaders en funció de la mida del ramat quan hi ha atacs per llops, i l’acord entre l’Ajuntament de Matadepera i ramaders de la zona per prevenir els incendis forestals en els boscos. L’avantatge d’aquests programes és que les polítiques són flexibles i estan associats a la comunicació ambiental. No obstant això, el fet de mercantilitzar la natura debilita les motivacions ètiques.
Taula rodona: Acords i desacords entorn del concepte de servei ecosistèmic
Lluís Brotons (CTFC), Federica Ravera (ICAAM i CREAF), Gabriel Borràs (Oficina Catalana de Canvi Climàtic) i Carles Castells (Diputació de Barcelona) i Joan Pino (CREAF)
La jornada va concloure amb una taula rodona moderada per Joan Pino, on els ponents convidats i el públic van debatre sobre les implicacions ideològiques i pràctiques del concepte de servei ecosistèmic, entorn a tres preguntes: què ha aportat aquest concepte a la gestió de la conservació? És un concepte “útil”, o “utilitarista”? I com el podem aplicar adequadament a la gestió i planificació del territori?
Durant les intervencions, molts dels participants van coincidir en què és un nou instrument per quantificar el valor de la natura i que ofereix un punt de trobada de diferents actors on poder dialogar, aproximar posicions i treballar en conjunt per adaptar-nos al canvi global. Alguns també van expressar una inquietud des del punt de vista conservacionista: caldrà sempre tenir una raó econòmica per decidir conservar la natura? Moltes veus van insistir en què la dificultat principal està en quantificar, monitoritzar i controlar la seva aplicació, i en què cal treballar junts per una correcta aplicació del concepte. En tot cas, la major part dels assistents van estar d’acord en el fet que la biodiversitat estarà igualment en risc en absència d’aquest concepte.
Aquestes són algunes de les reflexions que resumeixen el debat:
“Es podria haver anomenat sistema de suport de vida, ja que el terme servei pot emular el capitalisme extractiu, més que l’equitat i el benestar social. Els mots no són innocus.” (Jaume Terradas, fundador del CREAF)
“No ens hem de perdre en el debat terminològic sobre el concepte de serveis ecosistèmics. També el podem traduir com a nature gifts (obsequis de la natura), cada terme pretén aproximar-se més a un determinat llenguatge.” (Lluís Brotons)
“El concepte clau és fer en comú, un concepte antic al qual posem noves etiquetes, potser perquè encara no ens en sortim, però és una manera de forçar alternatives en el planejament territorial.” (Gabriel Borràs)
“De tant en tant tenim la responsabilitat d’enfangar-nos en el món real per veritablement canviar les coses, no val només defensar unes conviccions.” (Carles Castells)
“Queda molt per fer, el marc dels SE encara és teòric. Com més diversifiquem les institucions, més mecanismes trobarem per solucionar les situacions d’inequitat.” (Federica Ravera)
