Search

El CREAF coorganitza els workshops del ConnectinGEO i l’ENEON a Àustria

La investigadora del CREAF Ivette Serral lidera, juntament amb en Joan Masó, el projecte ConnectinGEO i l'ENEON. Autor: CREAF
La investigadora del CREAF Ivette Serral lidera, juntament amb en Joan Masó, el projecte ConnectinGEO i l'ENEON. Autor: CREAF

La setmana del 10 al 14 d’octubre, la ciutat de Laxenburg (Àustria) acollirà les jornades sobre Observació de la Terra ‘ConnectinGEO and ENEON Workshop Week’. Un conjunt de seminaris per a presentar en un primer workshop els resultats del projecte ConnectinGEO, i en un segon, la feina feta fins ara i la continuïtat de l’ENEON, ambdós liderats pel CREAF.

La investigadora del CREAF Ivette Serral lidera, juntament amb en Joan Masó, el projecte ConnectinGEO i l'ENEON. Autor: CREAF
La investigadora del CREAF Ivette Serral lidera, juntament amb en Joan Masó, el projecte ConnectinGEO i l’ENEON. Autor: CREAF

Des del febrer de 2015 i durant dos anys, el CREAF, coordina de la mà d’en Joan Masó i la Ivette Serral, el projecte europeu ConnectinGEO, un programa per posar en contacte les diferents institucions i actors europeus relacionats amb l’Observació de la Terra (OT). Durant els dies 10 i 11 d’octubre de 2016, la seu del International Institute for Applied Systems Analysis (IIASA), a Laxenburg, acollirà el primer dels dos seminaris de la setmana: ‘Earth Observation gaps and prioritization actions’ Workshop’. “La Comissió Europea volia saber a quines àrees de l’OT s’hi dediquen massa recursos i quines queden més oblidades. La detecció d’aquests gaps o mancances en el sistema, el que es coneix com a gap analysis, era un objectiu fonamental del ConnectinGEO”, explica la Ivette Serral. Així, aquest primer seminari servirà per presentar els resultats del gap analysis  realitzat durant el projecte. “A més, també presentarem l’ordre de prioritat amb el que creiem que s’han d’afrontar i abordar aquests gaps”, afegeix.

Per a dur a terme aquest gap analysis es va proposar la creació d’una Xarxa de Xarxes d’Observacions Europea (ENEON, per les seves sigles en anglès) que en facilités la seva realització. Aquesta xarxa, sorgida a partir del ConnectinGEO, permet veure i entendre com estan relacionades les diferents institucions europees dedicades a l’Observació de la Terra. Així doncs, serà l’ENEON que protagonitzarà, el 12 i 13 d’octubre al IIASA, el segon seminari: ‘ENEON Workshop and Plenary’. La intenció dels socis, és que l’ENEON continuï un cop el ConnectinGEO arribi a la seva fi, el febrer de 2017. Per això, en aquest seminari “volem posar sobre la taula com s’ha d’estructurar a partir d’ara, quines accions futures es poden fer, quines ajudes econòmiques caldrà demanar, i quins grups de treball hauria de tenir l’ENEON”, explica Serral.

Representació de com el satèl·lit 'Copernicus' capta imatges de la Terra. En l'Observació de la Terra les dades s'obtenen tant d'imatges de satèl·lit com de mesures in situ, preses directament sobre el terreny. Autor: Agència Espacial EuropeaRepresentació de com el satèl·lit 'Copernicus' capta imatges de la Terra. En l'Observació de la Terra les dades s'obtenen tant d'imatges de satèl·lit com de mesures in situ, preses directament sobre el terreny. Autor: Agència Espacial Europea
Representació de com el satèl·lit ‘Copernicus’ capta imatges de la Terra. En l’Observació de la Terra les dades s’obtenen tant d’imatges de satèl·lit com de mesures in situ, preses directament sobre el terreny. Autor: Agència Espacial Europea

Un workshop és un taller participatiu on no només els organitzadors debaten activament. Per això, la investigadora apunta que “la nostra intenció és que hi hagi un intercanvi d’idees entre els diferents representants i implicats en l’OT i que això serveixi per millorar i enriquir els resultats del ConnectinGEO i facilitar l’inici en solitari de l’ENEON”. Per aquest motiu, l’assistència a aquestes jornades és oberta a tothom i es pot participar com a ponent, prèvia comunicació als organitzadors.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible i les Variables Essencials

Per fer el gap analysis, els investigadors primer van haver de  definir què era important i què no ho era tant en el camp de l’Observació de la Terra. Per fer-ho, l’equip del ConnectinGEO s’ha basat en dos aspectes. Per una banda, l’ONU va fixar per al 2030 uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (SDG, en anglès). Són uns objectius transversals, que abasten totes les activitats humanes, i els quals “les persones que ens dediquem a l’Observació de la Terra (ja sigui a través d’imatges de satèl·lit o en mesures directament al camp) podem contribuir a assolir”, comenta la Ivette. A més, en certes branques de la ciència, com la Climatologia o l’estudi de la Biodiversitat hi ha el que es coneix com ‘variables essencials’. Són els elements fonamentals  que ajuden a comprendre el  funcionament d’un sistema, per exemple la temperatura, la pluviositat, el vent… serien variables essencials de la Climatologia.

Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible proposats per l'ONU per a 2030. Font: Organització de les Nacions Unides
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible proposats per l’ONU per a 2030. Font: Organització de les Nacions Unides

A partir d’aquests SDG i les variables essencials,  els socis que han participat al ConnectinGEO han pogut identificar els gaps de les xarxes d’OT. “Quan es dediquen molts recursos a un mateix tipus d’estudi o indicador, apareixeran redundàncies. I si no se’n dediquen prou hi haurà àrees infravalorades sense estudiar. D’aquesta manera, només alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i de les variables essencials quedaran cobertes per part nostra”, finalitza Serral.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

L’alumnat dels FenoCentres ha aportat gairebé 1.400 observacions de plantes i animals a l’observatori ciutadà RitmeNatura. Autor: Pau Guzmán
Notícies
Gerard Gaya

Neix la xarxa de FenoCentres de l’observatori ciutadà RitmeNatura amb 18 escoles i instituts

Més de 500 alumnes de la província de Barcelona han observat 1.350 canvis en el calendari natural de 289 espècies diferents de plantes i animals gràcies a l’observatori ciutadà Ritme Natura. Aquestes dades ciutadanes es combinaran amb dades de satèl·lit i permetran crear FenoTwin, un mapa on es veurà en temps real com canvia la natura al llarg de l’any. Es presentarà, juntament amb la primera generació de la xarxa de FenoCentres, el 15 de juny.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia