Search

El projecte ECUAFLUX estudia l’impacte del canvi climàtic a la serralada andina a l’Equador

El Parc Nacional Cajas està ubicat a la província andina d’Azuay, a l'Equador. Font: UB
El Parc Nacional Cajas està ubicat a la província andina d’Azuay, a l'Equador. Font: UB

Les llacunes del Parc Nacional Cajas, ubicades a 4.000 metres d’altitud a la província andina d’Azuay, són l’escenari del treball de camp del projecte de recerca ECUAFLUX, una iniciativa que compta amb diferents experts, entre ells Carles Gracia, investigador del CREAF i professor al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona. El projecte analitza el cicle del carboni a les conques andines de l’Equador amb l’objectiu d’anticipar la resposta dels ecosistemes naturals davant el canvi climàtic.

El Parc Nacional Cajas està ubicat a la província andina d’Azuay, a l'Equador. Font: UB
El Parc Nacional Cajas està ubicat a la província andina d’Azuay, a l’Equador. Font: UB

El projecte ajudarà a comprendre el paper dels diferents components de l’ecosistema natural en el cicle del carboni en tres conques de la serralada andina que comparteixen uns trets comuns: no reben aportacions externes d’aigua (a excepció de la pluja) i contenen diferents concentracions de carboni dissolt i particulat a les llacunes. Els rodals de l’arbre Polylepis reticulata —un arbre andí que viu en condicions extremes i és un dels principals fixadors de carboni— conformen la vegetació característica de les conques estudiades al Parc Nacional Cajas, que té un ric sistema lacustre ben delimitat en una superfície de 29.000 hectàrees.

Tal com explica el professor Carles Gràcia, investigador del CREAF i membre del Departament d’Ecologia de la UB, “l’espècie Polylepis reticulata viu al voltant dels 4.000 m d’altitud, en un ambient de condicions extremes que es modifiquen ràpidament com a conseqüència del canvi climàtic, motiu pel qual es pot considerar un indicador molt sensible al canvi climàtic”.

L'espècie Polylepis reticulata es pot considerar un indicador molt sensible al canvi climàtic. Font: UB
L’espècie Polylepis reticulata es pot considerar un indicador molt sensible al canvi climàtic. Font: UB

ECUAFLUX té el suport de la Secretaria d’Educació Superior, Ciència, Tecnologia i Innovació (SENESCYT) de l’Equador i de la Universitat de Cuenca, i també hi participen la Universitat Tècnica Particular de Loja (Equador), la UB, el CSIC, el CREAF, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), el Consell Nacional de Recerca d’Itàlia (CNR), i el Project Centre on Mountain Forests (Itàlia).

Col·laboració científica amb l’Equador

El 2013, la UB i la Universitat de Cuenca van signar un conveni per impulsar la col·laboració científica i la recerca sobre ecosistemes terrestres i aquàtics a l’Equador, el qual ha engegat un programa de col·laboració d’experts coordinat per Carles Gràcia (UB) i Henrietta Hampel (Universitat de Cuenca). En el marc del conveni, el 2014 es va crear un grup de recerca en ecofisiologia i modelització forestal coordinat per l’investigador Carles Gràcia

ECUAFLUX és un projecte pioner al país andí i estudiarà de manera integral els fluxos de carboni entre la vegetació, el sòl i les masses d’aigua en tres conques experimentals de la serralada andina.

També aportarà informació de gran valor científic per poder millorar la gestió hídrica de les conques de capçalera que abasteixen la ciutat de Cuenca, que amb prop de 350.000 habitants és la tercera més poblada del país després de Guayaquil i Quito.

El projecte està coordinat per Henrietta Hampel i Raúl Vázquez (Universitat de Cuenca), amb la participació dels experts Carles Gràcia (CREAF), Francesc Sabater, Santi Sabaté, Miguel Alonso i Daniel Nadal (Dept. Ecologia UB) i Ramon Vallejo i Maria Teresa Sauras (Dept. Biologia Vegetal UB).

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Espècie Pinus Uncinata, una de les espècies d'arbres que inclou l'estudi. Lloc: Pedraforca, Catalunya. Autoria: Laia andreu-Hayles.
Notícies
Angela Justamante

L’aire a Europa és el més sec dels últims 400 anys

Una recerca publicada a Nature Geoscience, en la qual ha participat la Universitat de Barcelona i el CREAF, demostra que des de principis del segle XXI, l’aire de gran part d’Europa s’ha tornat més sec que en qualsevol període anterior, i que aquesta tendència continua. Les regions més afectades es troben a la regió occidental.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia