Search

El Segre cada cop porta menys aigua

El pas del riu Segre per Lleida. Font: (CC BY-SA 3.0) Wikipedia
El pas del riu Segre per Lleida. Font: (CC BY-SA 3.0) Wikipedia

El mal model, el canvi d’usos del sòl, la intensificació de l’agricultura, els embassaments i la reducció de la precipitació anual han provocat la reducció del cabal del riu Segre. Aquest fet obliga a replantejar l’ús i la gestió dels recursos hídrics a la conca.

El pas del riu Segre per Lleida. Font: (CC BY-SA 3.0) Wikipedia
El pas del riu Segre per Lleida. Font: (CC BY-SA 3.0) Wikipedia

L’aigua que baixa pel Segre ha disminuït de forma alarmant entre els anys 1951 i 2013, període durant el qual s’ha estudiat el cabal d’aquest riu. Ara una investigació, en la que hi han participat els investigadors del CREAF Eduard Pla i Diana Pascual, conclou que per evitar tenir problemes d’abastiment d’aigua de boca i per a reg seran necessàries noves mesures i estratègies de gestió i consum.

Hi ha diverses causes que expliquen el descens en el cabal del riu Segre i de l’aigua que arriba a la seva conca. La principal raó que destaca l’estudi és l’actual model de gestió, el qual no està en harmonia amb la quantitat d’aigua disponible i les necessitats de les persones. A més el canvi climàtic ha fet que l’aportació d’aigua sigui menor: pràcticament han desaparegut les glaceres del Pirineu, fonts de les que bevia el riu; i també hi ha hagut una reducció de la precipitació anual que cau sobre la conca, especialment durant l’estiu, la qual s’ha reduït un 44,7% en 63 anys.

La conca del Segre. Font: Life MEDACC
La conca del Segre. Font: Life MEDACC

També el canvi d’usos del sòl ha afectat de forma determinant a la pèrdua de cabal, ja que a l’augment de la superfície forestal (que limita molt més l’arribada d’aigua d’escorrentia al riu), s’hi ha de sumar que l’agricultura amb el temps ha anat utilitzant cada vegada més aigua. A més, els embassaments també afecten negativament el cabal del riu, ja que el modifiquen segons les nostres necessitats i eventualitats meteorològiques.

A l’entrada que va publicar l’Agencia SINC podeu trobar més informació sobre aquest estudi, emmarcat dins el projecte Life MEDACC, que compta amb la coordinació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i la participació de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC), , el CREAF, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CSIC).

 

ARTICLE

Vicente-Serrano, S.M., Pla, E., Pascual, D,. et alEffect of reservoirs on streamflow and river regimes in a heavily regulated river basin of Northeast Spain. (2016). Catena. DOI: 10.1016/j.catena.2016.03.042

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Embassament de la Llosa del cavall al 17,50% de la seva capacitat. Imatge Bernat Moreno @lasequeradel22.
Notícies
Veronica Couto Antelo

“Les sequeres es gestionen quan no hi ha emergència”

Catalunya ha arribat a l’emergència per sequera. Tot i això, es parla molt de les restriccions i molt poc del rerefons que ens ha portat a aquesta situació i de la transició hidrològica que necessitem.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia