Search

Els incendis poden afavorir la diversitat de fauna i flora

Quema controlada en Albacete, Espanya. Autora: Carla Vilarasau/Pau Costa Foundation.
Quema controlada en Albacete, Espanya. Autora: Carla Vilarasau/Pau Costa Foundation.

El foc promou que en molts ecosistemes hi hagi més varietat d’espècies animals i vegetals, perquè crea una major diversitat d’ambients per viure. Aquest efecte sobre els ecosistemes no és universal i requereix un coneixement profund sobre les espècies i el règim d’incendis de cada regió. És essencial per planificar estratègies de gestió del combustible, cremes controlades i supressió d’incendis arreu del món. 

Crema controlada a Albacete, Espanya. Autora: Carla Vilarasau/Pau Costa Foundation.
Crema controlada a Albacete, Espanya. Autora: Carla Vilarasau/Pau Costa Foundation.

Els incendis podrien utilitzar-se per promoure la biodiversitat. Aquesta és la idea principal d’un reportatge publicat a Science, i signat per Lluís Brotons (investigador del CSIC al CREAF i al CTFC), i Luke T. Kelly (investigador de la Universitat de Melbourne al CREAF i al CTFC). Els autors recalquen que l’aparició de focs naturals variats —grans i petits,  de capçada i de sotabosc, que afecten a espècies més adaptades o menys adaptades al foc— en alguns ecosistemes permet que s’hi creïn hàbitats únics i diversos, que d’altra manera no apareixerien. Aquests nous hàbitats permeten que hi visqui una varietat d’espècies major de la que hi havia originàriament abans del foc.

De fet, hi ha casos molt específics, com el picot àrtic (Picoides articus), que depenen de les zones post-incendi per viure. Però, tot i que una part de la fauna i flora d’una zona pugui resultar beneficiada per l’aparició de focs de diferents tipus, també necessita un temps mínim per recuperar-se.

“Tot sembla indicar que els hàbitats més heterogenis afavoreixen la coexistència d’un major nombre d’espècies. Els focs potencien aquesta heterogeneïtat, però no vol dir que hi hagi sempre una relació directa entre més incendis i més biodiversitat”, aclareix Lluís Brotons. I adverteix que “cal conèixer les característiques de cada zona. Per exemple, si una pineda de pi blanc i de pi roig conviu amb focs massa freqüents, acabarà desapareixent, com també una part important de la seva fauna i flora associada, perquè els nous pins no tenen temps per madurar i reproduir-se”.

El pictot àrtic viu als boscos de coníferes del nord d'Amèrica i escull zones post-incendi per habitar. Autor: Snowmanradio (CC BY 2.0) Flick'r
El pictot àrtic viu als boscos de coníferes del nord d’Amèrica i escull zones post-incendi per habitar. Autor: Snowmanradio (CC BY 2.0) Flick’r

Incendis programats per potenciar la biodiversitat

“Una de les coses més importants que volem transmetre és que el foc no és necessàriament dolent. De fet, fa temps que coneixem que hi ha algunes plantes i animals que el necessiten per viure”, explica Luke Kelly, coautor del reportatge. “El que és nou i excitant és que estem aprenent suficient sobre com respon la biodiversitat als incendis per poder-ho aplicar en la gestió dels hàbitats. Podrem ajudar els gestors a decidir quan i on fer cremes controlades”, afegeix.

L'estudi destaca que la gestió forestal hauria de tenir en compte la resposta d’animals i plantes als incendis i que caldria integrar aquesta informació en els models de predicció dels canvis de la biodiversitat al llarg del temps.

Quan els experts planifiquin una sèrie de focs controlats o  estratègies de supressió dels incendis, on la biodiversitat pugui resultar afavorida, els autors recomanen tenir en compte tres factors: el cicle de vida de la vegetació que cremarà, com afecta el canvi climàtic en aquella zona concreta i quin efecte tenen els focs conduits directament o indirectament per humans. Segons el Dr. Brotons “el foc és part dels nostres ecosistemes i ho seguirà sent. Tenim dues opcions: podem utilitzar aquests nous coneixements que estem generant des del món de l’ecologia i reforçar els aspectes positius del foc, o podem esperar i respondre a un cicle d’incendis impetuós amb impactes que poden ser catastròfics”.

Crema controlada a Alacant, Espanya. Autora: Carla Vilassarau/Pau Costa Fundation.
Crema controlada a Alacant, Espanya. Autora: Carla Vilassarau/Pau Costa Fundation.

L’escalfament global agreuja els perjudicis dels incendis

El canvi climàtic redueix l’interval entre els incendis i posa en perill a moltes espècies que tenen els períodes de recuperació llargs. “En l’escenari que ens trobem, moltes espècies no podran seguir aquest ritme tan ràpid d’afectació pel foc i s’acabarà alterant tota l’estructura de l’ecosistema. Això s’accentua en regions de clima sec i en hàbitats que estan afectats per altres activitats humanes, com és el cas del Mediterrani”, alerta l’investigador català.

D’altra banda, els investigadors recorden que el canvi climàtic és només un dels factors que afecten el cicle natural d’incendis, i que el canvi d’usos del sòl o la fragmentació dels hàbitats també ajuden a modificar aquest cicle. La desforestació que pateixen l’Àsia i Amèrica del Sud o l’abandonament dels camps a la regió Mediterrània són dos exemples d’aquestes alteracions en el règim d’incendis i, de retruc, en la biodiversitat de la zona.

 

ARTICLE DE REFERÈNCIA

Kelly, L.T. and Brotons, L (2017) Using fire to promote biodiversity. Science 355: 8–9. DOI: 10.1126/science.aam7672

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Estany d'alta muntanya a Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
CREAF

Arrenca una expedició per cartografiar la biodiversitat invisible dels llacs pirinencs

La regió dels Pirineus està experimentant un índex d’escalfament superior a la mitjana mundial, fet que la converteix en un observatori crític per als impactes del canvi climàtic. Un equip científic ha iniciat esforços conjunts per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs diferents dels Pirineus.

Il·lustració pre/post incendi. Disseny: CREAF
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què passa després d’un incendi?

Sovint es parla del bosc com una au fènix, perquè ressorgeix d’entre les cendres desprès d’un incendi. Aquesta idea té una part certa, ja que la capacitat de regeneració dels boscos és sorprenent, però també hi ha una part de mite.

Cabres i ovelles pasturant al bosc. Imatge: Josep Maria Saurí
Notícies
Veronica Couto Antelo

Ramaderia, bosc i foc en una jornada a Collbató 

El passat 15 de febrer es va coordinar una trobada per co-dissenyar com ha de ser el model de pastura al bosc perquè sigui compatible alhora per la pagesia i la conservació de la natura. Es van reunir més de 25 persones de tots els sectors implicats: pastura, investigació, gestió de la propietat i associacions forestals.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia