Segons un estudi amb participació del CREAF, les poblacions d’ocells o de papallones que viuen en habitats oberts s’han vist perjudicades per la pèrdua successiva de prats o matollars. Les que viuen en àrees boscoses, en canvi, s’han vist afavorides. Aquestes variacions van relacionades amb els canvis de paisatge que ha sofert Catalunya i el conjunt del mediterrani en les darreres dècades.
Fa uns anys tot això eren camps! I ara, què són? L’abandó de les pràctiques agrícoles, forestals i ramaderes de les darreres dècades han transformat el paisatge de Catalunya. Molts d’aquests espais oberts ara han esdevingut boscos tancats o zones urbanitzades.
Segons un estudi liderat per Sergi Herrando, de l’Institut Català d’Ornitologia, publicat a la revista Environmental Conservation, la pèrdua progressiva d’espais naturals oberts, com són els matollars o els prats, ha perjudicat les poblacions d’ocells i papallones més típiques d’aquests hàbitats. A tall d’exemple podríem esmentar el Botxí Lanius meridionalis, un ocell cada cop més amenaçat d’extinció a Catalunya, o la Fúria Erynnis tages, petita papallona amb davallades poblacionals de gairebé el 90% en els darrers 20 anys De la mateixa manera, els investigadors catalans que han liderat l’estudi han observat que aquests canvis en el territori han afavorit les espècies que viuen als boscos o hàbitats més tancats, com ara el pit-roig Erithacus rubecula o la Bruna de bosc Pararge aegeria. “Aquest resultats ens alerten de que les espècies d’ocells i papallones més forestals podrien estar desplaçant a les espècies dels espais oberts”, comenta Lluís Brotons, investigador del CREAF i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
Milers de voluntaris treballen des de fa dècades seguint aquests animals
L’estudi s’ha dut a terme arreu de Catalunya on l’ICO i el Museu de Ciències Naturals de Granollers treballen en el seguiment d’ocells i papallones. En el cas dels ocells l’estudi va tenir en compte dades recollides durant 12 anys en 300 itineraris realitzats arreu del territori, mentre que en el cas de les papallones es van analitzar dades de 70 parcel·les d’estudi diferents durant més de 20 anys. “Les dades obtingudes ens demostren que les campanyes de seguiment d’ocells i papallones a gran escala i durant llarg períodes de temps són una eina clau per conèixer la magnitud i les conseqüències dels canvis ambientals sobre la biodiversitat”, conclou Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i investigador associat del CREAF.
En aquest estudi hi han participat investigadors del CREAF, de l’Institut Català d’Ornitologia, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, del Museu de Ciències Naturals de Granollers i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Els dos seguiments continuen funcionant gràcies als centenars de voluntaris que hi participen i cada any es pot veure si els patrons temporals observats continuen en la mateixa direcció o canvien.
Més informació: SOCC: Seguiment d’ocells comuns a Catalunya (SOCC) i al de seguiment de papallones: Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS).
Entrevista a Sergi Herrando al Blog del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
