Search

La formigueta de foc arriba a la península Ibèrica

Provinent d’Amèrica del Sud, és una formiga extremadament petita, d’1 mm de llargada. S’ha detectat recentment a Marbella, però la seva expansió és probable, segons els experts. La picada, força molesta pels humans, s’ha vist que pot deixar cecs als animals quan els clava el fibló diminut a l’ull.

formigues_ou
Dues obreres atenent una larva. Autor: Carlos Pradera

Per primer cop a Europa s’ha detectat una població establerta i en expansió de la formigueta de foc (Wasmannia auropunctata), concretament ocupant unes 6 hectàrees d’una urbanització de Marbella. El seu nom prové d’una traducció directa de l’anglès, ‘little fire ant’, ja que la seva picada és intensa i ardent. Malgrat que pels humans no passa d’una molèstia, tant a la regió d’origen (la zona entre Brasil, Argentina i Uruguai), com en altres llocs on ja és invasora, s’han detectat casos de ceguesa en animals salvatges i domèstics que han estat picats a l’ull —des de gats, gossos, gallines i jaguars, fins a elefants a l’Àfrica. L’article científic on es recull la troballa, que ha comptat amb la participació de l’investigador del CREAF i la UAB Xavier Espadaler, ja s’ha traslladat a l’Ajuntament de Marbella, el qual de moment no s’ha pronunciat.

formigues_WA
Dues obreres es creuen en una filera. Autor: Carlos Pradera

La trucada d’una persona a una empresa de control de plagues queixant-se d’unes formigues “molt petites i que piquen” va ser el desencadenant que va permetre trobar la formigueta de foc en una esquerda d’un mur de la urbanització de Marbella. “Seguint el principi de precaució, creiem que cal dedicar esforços a erradicar-la, ja que fins a les 10 ha encara seria possible, però més enllà d’això ja no hi serem a temps”, explica Espadaler. Tanmateix, alerta que probablement aquesta no és l’única població establerta a la zona. “És tant petita que és pràcticament indetectable, has de saber que és allà i buscar-la bé, sinó és impossible veure una formiga de color terrós i de poc més d’1 mm. És possible que ja sigui en altres llocs i ningú l’hagi vist”, comenta.

La formigueta de foc viu en climes càlids i humits, per això, tal i com mostra aquest mapa, ja s’ha pogut instal·lar en zones tropicals d’Àfrica, illes del Carib i del Pacífic, o el nord-est d’Austràlia, sobretot en plantacions intensives de cafè i cacau. La població de Marbella és, juntament amb unes d’Israel, la més septentrional detectada a Europa, on sempre s’ha trobat que la formigueta de foc viu en zones ben regades, com horts i jardins particulars. “El fet que la costa sud de la Península estigui tant urbanitzada i hi hagi temperatures altes pot facilitar l’expansió d’aquesta formiga, no ho descartem en absolut. Per erradicar aquesta població caldria fer tractaments i deixar de regar els jardins de la urbanització durant dos anys”, comenta Espadaler.

formigues_escorrentiu
Filera d’obreres de Wasmannia auropunctata en un escorrentiu, un bon lloc per trobar-les. Autor: Carlos Pradera

A més de representar un cert risc a nivell sanitari per la possibilitat de deixar cecs els animals —de moment no s’ha registrat cap cas en humans—, a nivell ecològic també pot ser un problema greu, com ja ho és la formiga argentina, una altra espècie invasora que tenim. Dins la zona de la urbanització on s’ha trobat la formigueta de foc, els experts no van trobar cap altra formiga de cap altra espècie. Xavier Espadaler explica que “no és que ataqui les altres formigues directament. Senzillament és una qüestió de número. Hi ha tantes formiguetes de foc en una colònia, tantes més que en les altres espècies, que troben l’aliment abans que ningú. És una competència per exclusió”.

 

ARTICLE REFERENCIAT

Espadaler X., Pradera C., Santana J.A. (2018). The first outdoor-nesting population of Wasmannia auropunctata in continental Europe (Hymenoptera, Formicidae).  Iberomyrmex, nº 10. Artículos y notes.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Estany d'alta muntanya a Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
CREAF

Arrenca una expedició per cartografiar la biodiversitat invisible dels llacs pirinencs

La regió dels Pirineus està experimentant un índex d’escalfament superior a la mitjana mundial, fet que la converteix en un observatori crític per als impactes del canvi climàtic. Un equip científic ha iniciat esforços conjunts per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs diferents dels Pirineus.

Rosa canina. Autoria: Joanna_Boisse.
Notícies
Anna Ramon

Els boscos europeus perden orquídies, però guanyen roses 

Un estudi internacional liderat pel CREAF determina que la biodiversitat del sotabosc europeu s’ha mantingut estable en els darrers 40 anys, encara que hi ha hagut extincions i noves aportacions a escala local.

Resiliència no és “resistir sense canviar”, com ho pot fer un pont o un edifici davant un terratrèmol. És “canviar per resistir”. Foto: Unsplash.
Coneixement
Jaume Terradas

Sobre resiliència i biodiversitat

En torn de la temàtica ambiental, i en particular del canvi climàtic i els seus efectes, hi ha una polarització acusada entre dos grups: els

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia