La prestigiosa revista Nature publica avui un estudi, en el que han participat els investigadors del CSIC al CREAF Marc Estiarte i Josep Peñuelas, que mostra la relació entre l’alliberament de carboni per part dels sòls terrestres i l’acceleració del canvi climàtic.
La investigació a Nature revela que amb l’augment de la temperatura de la Terra els sòls podrien alliberar més carboni cap a l’atmosfera, el que faria augmentar encara més la temperatura. Això ens faria entrar en un cercle redundant difícil d’aturar. “L’activació d’aquesta retroalimentació pot accelerar i intensificar el canvi climàtic”, alerta Peñuelas. Els sòls de les regions boreals i de latituds encara més altes, que fins ara han estat en part congelats i amb grans estocs de carboni, serien els més sensibles a l’augment de la temperatura.
“L’activació d’aquesta retroalimentació pot accelerar i intensificar el canvi climàtic”
L’estudi explica com l’escalfament terrestre pot comportar que els sòls alliberin, en la previsió més conservadora, més de 55 petagrams de carboni (55 bilions de kg) fins el 2050. Aquest valor és l’equivalent a augmentar un 17% les emissions humanes de carboni a l’atmosfera previstes per aquest període. Els autors de l’estudi calculen que l’augment en 1 ºC de la temperatura terrestre pot provocar que els sòls alliberin de dues a tres vegades el carboni emès en un any per les activitats humanes. Una perspectiva força preocupant ja que l’acord de la COP21 a París de l’any passat fixava com a objectiu que l’augment no superi els 2 ºC l’any 2100.
La investigació mostra com els sòls més sensibles a l’augment de la temperatura són els de les regions més fredes. “Els sòls àrtics i subàrtics estan freds i sovint congelats, com ho han estat durant segles o fins i tot mil·lennis. Amb la fredor l’activitat microbiana ha estat menor i les restes vegetals no s’han descompost. Així, aquests sòls han alliberat poc carboni a l’atmosfera i n’han acumulat grans estocs”, explica en Marc Estiarte. Com que aquestes regions són les que més s’escalfaran, segons indiquen els models, “es pot alliberar una enorme quantitat de carboni a l’atmosfera”, afegeix Estiarte.
Com que aquestes regions són les que més s’escalfaran, “es pot alliberar una enorme quantitat de carboni a l’atmosfera”.
De fet, un altre estudi on també hi han participat Josep Peñuelas i Marc Estiarte, publicat el passat 14 de novembre a la revista nord-americana Proceedings of the National Academy of Sciences, explica per què els sòls de latituds altes són els més sensibles al canvi de temperatura de la Terra. En aquesta investigació s’ha vist que l’alliberament de carboni pel sòl augmenta fins que la temperatura del sòl arriba als 25 ºC, i més enllà d’aquest llindar es van reduint les emissions de carboni.
La temperatura dels sòls de regions temperades i tropicals és més propera a aquest límit, no així la dels sòls boreals més al nord que tenen, per tant, més recorregut per augmentar les seves emissions de carboni a l’atmosfera. Això, sumat als grans estocs de carboni que alberguen, fa que els sòls àrtics i subàrtics siguin claus per a les prediccions de canvi climàtic.
ARTICLES
Crowther, T.W., Estiarte, M., Peñuelas, J. et al. (2016). Quantifying global soil carbon losses in response to warming. Nature. DOI: 10.1038/nature20150
Carey, J.C., Estiarte, M., Peñuelas, et al. (2016). Temperature response of soil respiration largely unaltered with experimental warming. Proceedings of the National Academy of Sciences. DOI: 10.1073/pnas.1605365113
