L’abella solitària Flavipanurgus venustus viatja pels matolls mediterranis, s’apropa a una flor, olora una altra, però s’alimenta exclusivament de l’estepa cresta (Cistus crispus). Memoritza el color rosa intens de les seves flors, l’aroma particular que desprenen i les busca per tot el prat. Tenir un cervell més gran podria ajudar-la a tenir aquesta precisió.
Una recerca encapçalada pel CREAF i la Estació Biològica de Doñana ha estudiat per primer cop què fa que les abelles tinguin el cervell menys o més gran. Els resultats desvelen un misteri que ja s’havia trobat entre altres animals, però que mai s’havia comprovat en insectes. Les abelles que tenen una dieta especialista (les més llepafils, com la Flavipanurgus venustus) són les que tenen un cervell més gran en relació a la mida del cos. “Les abelles que s’alimenten de tot, no s’hi han d’esmerçar gaire perquè tenen moltes flors a escollir; en canvi, les abelles que han de pensar on està aquella flor específica i memoritzar les seves característiques necessiten un cervell més gran” explica en Ferran Sayol, primer autor del article i actualment investigador postdoctoral a la University College London. Segons Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF que també ha participat en l’estudi, aquest resultat contradiu el que fins ara s’havia demostrat en ocells, “en el cas dels ocells, els animals que mengen de tot, els més generalistes, són els que tenen el cervell més gros” explica.
Les abelles que viuen en grup són una peça de tot l’engranatge i, potser, per això no necessiten un cervell tan gran com les solitàries.
FERRAN SAYOL, primer autor de l’article i investigador al College London.
En aquest estudi, publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B, també s’ha comparat la mida del cervell de les abelles en relació amb altres factors com el seu cicle de vida i la seva sociabilització. Els resultats indiquen que les espècies que al llarg de l’any tenen una única generació, el que seria un cicle de vida lent, tenen també cervells més grans. Segons el Dr. Sayol, “això, sí que coincideix amb el que es troba en mamífers i ocells.” Pel que fa a la vida social de les abelles, no es van detectar diferències: “les que viuen en grup, com les mel·líferes, són una peça de tot un engranatge i potser per això no necessiten tenir un cervell més gran que les abelles solitàries”.
En la troballa han participat també investigadores i investigadors de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Washington a Sant Louis, la Universitat de Scranton (EUA), la Universitat de Manitoba (Canadà) i l’Institut Van Caldenborghstraat d’Holanda.
Un cervell amb forma de croissant
En Ferran Sayol va aprendre les tècniques per mesurar el cervell de les abelles durant una estada als Estats Units amb l’especialista en formigues Marc A. Seid. Ell mateix ens explica que el que més el va sorprendre era la forma, “que li recordava a un croissant amb la mida més petita que un gra d’arròs”. Un cop apresa la manera d’estudiar aquests insectes, va acabar mesurant un total de 395 abelles, amb l’ajuda d’en Miguel Ángel Collado de la Estació Biològica de Doñana.
La mostra analitzada era de 93 espècies diferents, que pertanyen als Estats Units d’Amèrica, Espanya (sobretot abelles de Sevilla) i Holanda.
Article de referència
Ferran Sayol, Miguel Á. Collado, Joan Garcia-Puerta, Marco A. Seid, Jason Gibbs, Ainhoa Agorreta, Diego San Mauro, Ivo Raemakers, Daniel Sol and Ignacio Bartomeus. Feeding Specialization and longer generation time are associated with relatively larger brains in bees (2020). Proceedings of The Royal Society B. DOI: 10.1098/rspb.2020.0762.
