El nord-est d’Espanya concentra oliveres tan longeves que han estat conegudes com ‘mil·lenàries’. Ara, un grup de científics del CREAF han estudiat la seva edat. La més vella que han trobat és a la comarca del Montsià i té uns 627 anys, una de les majors edats documentades a Europa.
Article de l’Agencia SINC
A causa de la grandària de les oliveres de la regió mediterrània, molts experts les hi havien atribuït edats mil·lenàries, però “no hi havia cap estudi científic que avalés aquesta afirmació”, explica a l’ecòleg Bernat Claramunt, investigador del CREAF i professor de la UAB.
Ara, un equip d’aquest centre ha analitzat les edats de les famoses oliveres i la més vella que han trobat té uns 627 anys. “És una de les majors edats documentades en un ecosistema mediterrani i al continent europeu”, afirma Claramunt.
Els investigadors del CREAF, liderats per Jordi Martínez-Vilalta, van utilitzar mètodes de dendrocronologia clàssica basats en l’anàlisi dels anells de creixement dels troncs. El seu treball es publica a la revista Dendrochronologia.
Els científics van analitzar 14 oliveres (Olea europea) de la regió litoral del Montsià, a Catalunya. “Utilitzem una tècnica que permet extreure una petita part cilíndrica del tronc que va des de l’escorça fins al cor de l’arbre. Aquesta mostra conté tota la història vital de l’individu “, explica Claramunt. A més, també van estudiar seccions senceres de troncs que havien estat tallats amb anterioritat.
Les dades d'aquesta investigació poden ser d'utilitat per reconstruir les condicions climàtiques dels últims segles.
Obtenir resultats dels troncs no és tasca fàcil. “Hi ha vegades que els anells són poc visibles o que no segueixen un patró temporal conegut- alerta Claramunt-. També pot ser que l’olivera estigui massa recargolada”.
“A més de datar aquestes oliveres hem demostrat que es pot utilitzar aquest tipus d’arbre per fer anàlisis dendrocronològics”, assenyala l’expert.
La llegenda de l’olivera mil·lenaria
Les oliveres que van captivar a Antonio Machado provenen d’una variant que es conreava a Palestina fa 6.000 anys. L’extensió d’aquesta espècie per l’oest del mar Mediterrani va venir de la mà de fenicis, etruscs, grecs i romans. Es creu que el seu cultiu va arribar a la Península Ibèrica fa 4.000 anys.
Al món hi ha almenys 17 espècies d’arbres que poden arribar a viure més de mil anys i gairebé tots són coníferes. Els més antics que es coneixen són els pins (Pinus longaeva) que viuen a les muntanyes Rocalloses d’Amèrica del Nord i que tenen edats properes als 5.000 anys.
“A Europa també es tracta a molts arbres com mil·lenaris, però ningú ha calculat la seva edat”, explica Claramunt. Recentment la Generalitat ha substituït la denominació de les oliveres ‘mil·lenàries’ per la de ‘arbres monumentals’.
Referència bibliogràfica
Arnan X.; López BC; Martínez-Vilalta J., Estorach M.; Poyatos R. “The age of monumental olive trees (Olea europaea) in Northeastern Spain” Dendrochronologia 30: 11-14. Abril 2012. DOI: 10.1016/j.dendro.2011.02.002 2012.
