El temporal Glòria va afectar Catalunya entre el 19 i el 23 de gener de 2020. Un mes després de la llevantada històrica, Anabel Sánchez i Annelies Broekman, les dones expertes en aigua i canvi climàtic del CREAF, reflexionen sobre com cal gestionar el territori amb inundacions i sequeres cada cop més freqüents.

“Ja fa temps que tenim el coneixement científic que al Mediterrani augmentarà la freqüència i intensitat d’esdeveniments climàtic extrems, com les sequeres i inundacions. Ara cal preparar el territori per afrontar aquestes situacions”, adverteix l’experta del CREAF en gestió de l’aigua Anabel Sánchez. Ho fa mentre mira unes  imatges del satèl·lit Sentinel de l’Agència Espacial Europea (ESA) sobre els efectes del temporal Glòria en el delta de l’Ebre i de la Tordera.

“Els rius no només aporten aigua, sinó també sediments: tan important és el cabal líquid com el sòlid".

En aquestes fotografies es pot observar una gran part del delta de l’Ebre cobert per aigua, inclosa la desaparició de bona part de la barra del Trabucador, i també la quantitat ingent de sediments que el riu aporta al mar. En les imatges de la Tordera també es pot observar el mateix fenomen, fins al punt que davant d’aquest delta ha aparegut una petita illa de sorra. “Els rius no només aporten aigua, sinó també sediments: tan important és el cabal líquid com el sòlid. A la Tordera, l’illa és fruit d’això i de l’orografia del fons marí, que fa que els sediments s’acumulin allà”, explica l’experta del CREAF en gestió de l’aigua Annelies Broekman.

“Cada any, les inundacions provocades pels temporals afecten les instal·lacions a la llera i primera línia de mar, com ara els càmpings, passejos marítims o indústries” explica Broekman; i finalitza: “els usos s’haurien d’adaptar a aquestes situacions. Cal observar la dinàmica de la inundació i prendre decisions al respecte”.

El que proposen les expertes és realitzar una gestió adaptativa del territori: “no es tracta de d’aplicar una mesura i oblidar-se’n –explica Anabel Sánchez–. Cal avaluar com està funcionant davant els riscos o problemes. Si no funciona, s’ha de ser capaç de modificar-ho per enfrontar-ho d’una altra manera”.

“Actualment, la gestió del territori està d’esquenes al risc: construccions a les lleres del riu, polígons industrials en zones inundables o a ran de costa, com les infraestructures ferroviàries, etc. Per protegir aquests usos es construeixen infraestructures de defensa, com les motes o esculleres. Són actuacions de gestió basades en l’enginyeria, i això les fa molt rígides i amb poca capacitat de modificació i adaptació per disminuir el risc”, desenvolupa l’Anabel Sánchez.

 Projectes per protegir la Tordera

Ambdues expertes han estat les coordinadores del projecte ISACC TorDelta, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversitad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, i que tenia per objectiu buscar estratègies per adaptar el delta de la Tordera als efectes del canvi climàtic. Gràcies a aquesta experiència han obtingut una dinàmica per abordar aquestes problemàtiques complexes: “durant nou mesos entre el 2017 i el 2018 vam analitzar el territori des del punt de vista socioeconòmic i mediambiental; en conseqüència, vam aprendre del passat”, detalla la Doctora Broekman. “Amb això vam generar nou coneixement, ens vam crear una imatge de la zona gràcies a l’experiència de la gent i dels tècnics de la zona” finalitza l’experta.

En l’actualitat, coordinen el projecte REDAPTA des de l’octubre de 2019, que també compta amb el suport de la Fundación Biodiversitad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, i que tanca el cercle proposant mesures d’adaptació concretes: “ens basem en els resultats de l’ISACC TorDelta per co-dissenyar recomanacions dirigides als responsables polítics, realitzar un seguiment participatiu de les mesures i crear una xarxa d’intercanvi de coneixements basats en l’experiència. REDAPTA vol innovar en la manera de prendre decisions i fer-ho en una taula de diàleg” explica Broekman.

El que persegueixen aquests projectes és disminuir la vulnerabilitat d’un territori davant del nou escenari climàtic. Per fer-ho, proposen posar en comú i harmonitzar els interessos socioeconòmics i mediambientals de la zona. Gràcies a aquesta experiència, han corroborat que la clau està en intervenir d’una manera diferent a com s’ha fet fins ara: “cal que es coordinin les administracions a nivell vertical (municipal, autonòmic i estatal), a nivell horitzontal (territori, urbanisme, agricultura, aigua, etc.) i s’ha d’incloure necessàriament els actors del territori en la presa de decisions. No és fàcil, però és l’única manera” conclou l’experta del CREAF Annabel Sánchez.

“La probabilitat estadística que es donin esdeveniments climàtics extrems serà més alta: els que s’esperava que passessin cada 100 anys a partir d’ara podrien passar cada 50 o 25 anys”.

Borrasques com el Glòria sempre n’hi ha hagut, però les previsions apunten a que n’hi haurà més sovint. De fet, això és el canvi climàtic a curt i mitjà termini, que “la probabilitat estadística que es donin esdeveniments climàtics extrems serà més alta: els que s’esperava que passessin cada 100 anys a partir d’ara podrien passar cada 50 o 25 anys” alerta Broekman. “Gestionar el territori tenint en compte aquesta realitat és adaptar-se al canvi climàtic”, conclou Anabel Sánchez.