Mor l’ecòleg i botànic català als 98 anys.
Pere Montserrat Recoder ha estat una de les més grans figures de la botànica i l’ecologia catalanes. Va néixer l’agost del 1918 a Mataró i tenia, per tant, 98 anys i mig. Va ser deixeble de Font i Quer i de M. Losa i va fer la tesi a l’Institut Botànic de Barcelona sobre la Flora de la serralada litoral catalana entre el Besòs i la Tordera.
Va entrar al CSIC el 1953 i s’especialitzà en pastures a Anglaterra. A començaments dels 1960, anà al Instituto Nacional de Edafología de Madrid (actual Instituto de Ciencias Medioambientales), on tingué molta relació amb Fernando Gonález Bernáldez, que després esdevindria cap de l’escola d’ecòlegs de Madrid i Sevilla. El 1964 s’establí a Jaca, al Centro Pirenaico de Biología Experimental fundat per Enric Balcells, actualment Instituto Pirenaico de Ecología. Allà va crear-hi l’herbari més important que existeix sobre flora dels Pirineus.
Ha estat el gran mestre de tots els estudiosos de l’ecologia, la florística i els aspectes culturals de les pastures ibèriques, autor de mig miler de publicacions científiques i de divulgació sobre aquest tema, en les que va defensar aferrissadament la ramaderia de muntanya i les seves idees sobre la importància i els tipus de gestió més apropiats per aquesta mena d’ecosistemes. Li han estat dedicats uns jardins a Jaca, una vintena llarga de tàxons i alguns volums d’homenatge i ha rebut nombrosos reconeixements. Dos dels seus fills, Josep Maria i Gabriel, han seguit els seus passos en la recerca florística i ecològica.
Els qui hem tingut la sort de conèixer en Pere Montserrat enyorarem la seva bonhomia generosa, el seu inesgotable entusiasme al camp i el seu mestratge i li quedarem permanentment agraïts.
