Search

Revolució Russa i ambient

Es commemoren els 100 anys de la Revolució d’Octubre liderada per Lenin i els bolxevics. Quina va ser la política científica i ambiental que va seguir la URSS a partir de llavors i fins el 1989, any de la seva dissolució?

New_Safe_Confinement_at_Chernobyl
El nou sarcòfag de confinament del reactor nuclear de Txernòbil, inaugurat el novembre de 2016. El sarcòfag pesa més de 30.000 tones i té una alçada de 30 pisos, més de 100 m. A l’interior hi roman un 90% del material nuclear i desenes de milers de tones de material altament contaminat. L’explosió va contaminar 50000 km2. Autor: Tim Porter (CC BY-SA 4.0)

Aquest mes d’octubre ha fet un segle de la Revolució Russa i la implantació del règim soviètic, que es va mantenir fins el 1989, 72 anys. La destrucció de l’URSS va ser empesa per una combinació de factors: la incapacitat productiva crònica del sistema soviètic, les tensions internes de l’Imperi, l’empenta del neoliberalisme, triomfant a Estats Units amb Ronald Reagan i al Regne Unit amb Margaret Thatcher, la revolta polonesa amb una forta influència de l’Església catòlica i, en particular de Joan Pau II, etc. La Revolució de 1917 fou un dels fets cabdals del segle XX. El primer assaig d’un estat comunista en un imperi tan immens com el rus es convertí d’immediat en un model, per uns, del camí a seguir i, per d’altres, d’allò en que no s’havia de caure. Fins el 1989, l’URSS va ser el contrapès als sistemes capitalistes. Però no pretenc fer història. Vull comentar l’actitud del model alternatiu soviètic en relació als temes ambientals i a la ciència en general.

Una cosa tenim en comú la immensa majoria dels humans amb els revolucionaris de 1917: pensar que no és bo que massa poder estigui en molt poques mans i per damunt de qualsevol control.

L’URSS va fer esforços molt importants en alguns camps de la ciència i la tecnologia, en gran part lligats a la cursa d’armament i per la conquesta de l’espai, i assolí progressos importants, sobretot en Física i Matemàtiques entre les ciències bàsiques. L’afer Lysenko certament va ser molt negatiu per a la imatge de la ciència soviètica. Aquest agrònom va prometre propulsar la producció agrícola sobre la base d’idees lamarckianes. El fet que Stalin, home sense formació científica, fos partidari de Lamarck i que necessités un urgent canvi en l’agricultura propicià l’ascens de Lysenko al cap de l’Acadèmia de Ciències, la posterior depuració i deportació (a partir de 1935)  de genetistes de sòlida formació acadèmica i l’assassinat del més destacat, Nikolai Vavilov. El lysenkoïsme va durar des de 1929 als anys 60 i fou un tema predilecte de les campanyes des d’Occident contra el sistema soviètic.

Els prejudicis ideològics (que no són exclusius de l’URSS) no van ser les úniques falles de la ciència soviètica. Un problema molt greu fou la centralització de les decisions, preses per buròcrates a Moscou o altres capitals, sovint sobre enormes territoris. Per revitalitzar el camp, destruït per la guerra i la mala gestió, es van assajar introduccions d’espècies exòtiques, com antílops africans o cangurs, amb considerables fracassos.

AralSea
Comparació del mar d’Aral el 1989 (esquerra) i el 2014 (dreta). Autor: NASA

El desastre més conegut, però, va ser la desviació de cabals dels rius Amu Daria i Sir Daria per regar grans extensions de conreu de cotó a l’Uzbekistan i al Kazakhstan. Aquests rius alimentaven els 68.000 km2 de l’immens llac endorreic conegut com a mar d’Aral. En perdre aquestes aportacions, l’Aral es va reduir fins a una desena part de la seva mida inicial. La indústria pesquera va quedar anorreada, els adobs i plaguicides que s’havien dipositat al llit del llac, un cop aquest quedà en gran part sec, el vent els escampà pels voltants. Això provocà malalties, deformacions de fetus i altres complicacions sanitàries gravíssimes.

El centralisme en la presa de decisions sobre intervencions en grans territoris comporta riscos molt greus.

En general, es van destinar molts diners a regadius que es van gastar en projectes sovint mal concebuts i amb altres danys ecològics.  Els problemes per contaminació industrial foren importants (p.e., la intoxicació d’un miler de persones per una fàbrica d’albúmines a Agarsk). L’URSS, a més, va patir dos gravíssims accidents nuclears, el de 1957 a Kasli (a la zona dels Urals), amb més d’un miler de morts i 15.000 km2 afectats i el de 1986 a Txernòbil, a l’actual Ucraïna, amb una zona dita d’alienació de 30 km al voltant de la central i unes conseqüències sobre la salut que mai han estat plenament avaluades. El de Txernòbil ha estat el més important accident nuclear de la història juntament amb el de Fukushima al Japó de 2011. L’any passat encara es va acabar un nou sarcòfag immens pel reactor en fusió que s’espera que aguanti un segle.

No és menys cert que d’accidents nuclears importants n’hi ha hagut a altres llocs, i també de problemes per contaminació industrial. El secretisme soviètic, d’una banda, i la voluntat de fer propaganda antisoviètica als EUA de l’altra, fan molt difícil fer un balanç objectiu de la qüestió ambiental a l’URSS, que tanmateix no pot ser bo, com no ho és a la Xina, amb terribles problemes d’erosió i contaminació.

District-Kunak_Sabah_Baturong-Palm-Oil-Mill
Fotografia d’una plantació de palma d’oli al districte Kunak Sabah, a Malàisia. Autor: © CEphoto, Uwe Aranas.
Aquesta planta és originària de l’Àfrica occidental. Fou introduïda pels espanyols a Amèrica i molt més tard des d’Amèrica arribà a l’Àsia. Com diu Ramon Folch a l’article esmentat: “A Indonèsia i a Malàisia, les plantacions de palma d’oli no paren de créixer d’uns anys ençà. Actualment, ja hi ocupen més de 12 milions d’hectàrees (quatre vegades Catalunya), 12 milions d’hectàrees que eren selva fa poques dècades”.
L’oli de palma ja és el que té més demanda al món, tot i que la seva qualitat com aliment és molt inferior a l’oli d’oliva, la demanda del qual és molt petita a escala global. Sinar Mas és una companyia xino-indonèsia que ocupa el segon lloc mundial en aquest negoci. Ha creat una empresa conjunta amb l’espanyola CEPSA que aquest mateix any ha posat en funcionament una planta d’alcohols vegetals a Indonèsia amb una inversió de 300 milions d’euros els darrers dos anys.

El centralisme en la presa de decisions sobre intervencions en grans territoris comporta riscos molt greus. Ara bé, també cal dir que el règim d’oligopolis amb poders globals que s’ha anat imposant arreu  té el doble risc de prendre les decisions des de lluny sobre territoris sovint remots (per nosaltres) que, a més, tant li fa exhaurir, i que l’objectiu no és millorar la producció sinó incrementar els beneficis empresarials. El cas de l’oli de palma pot ser un molt bon exemple (vegeu l’esplèndid article de Ramon Folch al darrer número de Sostenible: http://sostenible.cat/opinio/portar-se-loli).

Han passat cent anys des d’un moment d’esperança pels pobres i humiliats de la terra. Un segle farcit de guerres i genocidis, de desastres econòmics, ecològics i socials i també d’espectaculars progressos en aquests mateixos camps i en la ciència i la tecnologia, al cap del qual tenim, més que mai, la urgència d’acarar importants incerteses. Potser la més gran sigui si la millora de les condicions de vida en una població cada cop més gran no serà a canvi de passar llindars que provoquin el col·lapse de processos essencials en els sistemes de suport de vida. El futur no es pot predir, però és prudent aprendre dels errors passats i presents.

Una cosa tenim en comú la immensa majoria dels humans amb els revolucionaris de 1917: pensar que no és bo que massa poder estigui en molt poques mans i per damunt de qualsevol control.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Passeig de pujades, al costat del parc de la Ciutadella (Barcelona). Foto: Corina Basnou.
Notícies
Anna Ramon

Ens hem acostumat a respirar contaminació?

El CREAF llança una campanya a través d’una app per conèixer com percep la contaminació de l’aire i el verd urbà la gent que fa vida dins de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia