Una científica valenta, capaç de canviar de rumb quan pràcticament acabava la llicenciatura en Ciències Ambientals, constant en centrar els seus esforços i el seu temps en l’estandardització geogràfica un cop va detectar que li apassionava. Aquest tarannà caracteritza la investigadora del CREAF Alaitz Zabala i, en bona part, l’ha portat a especialitzar-se en recerca avançada sobre sistemes d’informació geogràfica (SIG) i teledetecció, i a impartir classes a la Universitat Autònoma de Barcelona sobre aquestes disciplines.
Forma part del grup de recerca Grumets i s’involucra en projectes internacionals amb l’equip de Joan Masó que, juntament amb el de Xavier Pons, són dos noms constants en el seu relat professional.
Estudiar Ciències Ambientals va ser una decisió no ben bé atzarosa, però gairebé, i li va atraure que fos una carrera multidisciplinària que inclou dret, economia, química física i biologia.
Estudiar Ciències Ambientals va ser una decisió no ben bé atzarosa, però gairebé, per l’Alaitz Zabala. “Era una persona idealista, jove… volia ser veterinària, però ben aviat vaig entendre que implicava curar i a vegades sacrificar, i això últim no ho hauria suportat”. I va prendre forma la voluntat d’estudiar medi ambient per contribuir a gestionar i millorar l’entorn. “M’atreia molt que Ciències Ambientals és una carrera multidisciplinària que inclou dret, economia, química física i biologia”. Mentre elaborava el projecte final de carrera va cursar dues assignatures que la van introduir en la teledetecció, i aquí es produeix un abans i un després. “Vaig deixar penjat el treball final de carrera per poder fer el màster en Teledetecció i Sistemes d’Informació Geogràfica“.
Avui dona classes en aquest màster i reconeix que la docència li resulta molt atractiva, per l’intercanvi que suposa i per l’obligació de mantenir-se actualitzada. “És una oportunitat, gaudeixo molt fent avançar, fent aprendre i no ho canviaria per res. A més, m’ajuda molt a qüestionar les coses, a replantejar-m’ho tot. Implica una gran dedicació, però val la pena”.
Una ambientòloga que programa
Programar codi informàtic no li va fer massa respecte. “Com que sóc una ambientòloga bastant quadriculada, no se’m va fer difícil almenys provar-ho. I vaig tenir la sort de comptar amb l’acompanyament del Joan Masó, el Xavier Pons, el Lluís Pesquer i la resta de companys”. Arran d’aquesta col·laboració, s’incorpora a Grumets i contribueix principalment al Gestor de Metadades del MiraMon, un sistema d’informació geogràfica i programari de teledetecció constantment actualitzat i millorat per visualitzar, consultar, editar i analitzar imatges de satèl·lit, mapes temàtics, topogràfics vectorials, etc. Lluny del clixé de programar com una tasca mecànica, comenta la necessitat d’aportar solucions imaginatives al crear codi informàtic.
Com que sóc una ambientòloga bastant quadriculada, no se’m va fer difícil programar codi… almenys provar-ho. I vaig comptar amb l’acompanyament del Joan Masó, el Xavier Pons, el Lluís Pesquer i la resta de companys.
ALAITZ ZABALA, investigadora del CREAF.
Saber codificar també li va facilitar el treball que va escollir per a la seva tesi doctoral en geografia, dedicada a explotar la via de la teledetecció i dirigida per Xavier Pons. “També va tenir un component informàtic perquè estudiava com afecta la compressió d’imatges amb pèrdua als usos en teledetecció. I incorpora una part tecnològica important perquè aquesta pèrdua afecta a la classificació, a la regressió… al capdavall, a l’ús final de les imatges”.
Tancar el cercle
Davant de la pregunta de què queda de la persona a la que movien ideals de contribuir a canviar el món, respon que a la seva vida professional s’està tancant una mica el cercle. “Avui treballo en dotar els navegadors de mapes d’eines analítiques, per acostar els sistemes d’informació geogràfica a les persones que gestionen el territori i tenen poder polític de decisió. Estic contenta perquè sembla que aquella idea d’ajudar podria estar aquí, si aconseguim que les eines arribin més fàcilment a determinats sectors”. Un altre exemple és una tesi doctoral que co-dirigeix amb el Dr. Pere Serra: “es proposa utilitzar aquestes millores en els navegadors de mapes per acostar el coneixement de l’estat fenològic dels cultius de la canya de sucre (basat en teledetecció) als petits productors i a les cooperatives de Costa Rica”.
"La docència és una oportunitat: gaudeixo molt fent avançar, fent aprendre i no ho canviaria per res. A més, m'ajuda molt a qüestionar les coses, a replantejar-m'ho tot. Implica una gran dedicació, però val la pena"
El seu recorregut des que trepitja per primera vegada una aula de la UAB és un seguit de decisions lligades per la curiositat i l’entusiasme, en les que sovint pronuncia la paraula oportunitat. “No he tingut punts morts, he tingut molta sort en anar encadenant propostes i projectes. Sóc afortunada per les oportunitats que he anat tenint, malgrat la incertesa sempre present en la recerca avui en dia”, afirma.
Maternitat i recerca
La cadència amb què la seva carrera ha anat prenent forma sembla que ha sigut relativament amable, si bé reconeix dificultats sobretot en compaginar la maternitat amb la recerca i la docència universitària. “Amb la primera filla anava cansada… ara, amb el segon vaig tenir una patacada espectacular, perquè em vaig haver d’incorporar molt aviat i el temps que podia dedicar a la recerca va quedar limitat durant una temporada”.
"Als nostres fills intentem fer-los pensar al màxim, donar la volta a les situacions, introduir el pensament crític i científic perquè s'acostumin a pensar el per què de les coses"
Els seus dos fills avui són esponges de les preguntes que ella i el seu company (també professor universitari) generen constantment. “Intentem fer-los pensar al màxim, donar la volta a les situacions, introduir el pensament crític i científic perquè s’acostumin a pensar el per què de les coses”.
Aquesta acció és part del Severo Ochoa “ULandscape” finançat l’any 2019 per l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol per donar suport als Centres de Recerca d’Excel·lència.
