Search

Els satèl·lits estan sobrevalorant la capacitat de la vegetació d’absorbir CO2 de l’atmosfera

Els investigadors del CREAF Benjamin Stocker i Josep Peñuelas, publiquen a Nature Geoscience que els estudis sobre l’impacte de les sequeres que es basen en dades de satèl·lit no tenen en compte els efectes que comporta la humitat del sòl.

sequera_dades

Els satèl·lits i els seus sensors són extremadament útils per estudiar el canvi climàtic. Amb ells podem saber si la vegetació de qualsevol punt del planeta està creixent ràpid o lent, i predir així la seva capacitat de retirar CO2 de l’atmosfera i frenar l’escalfament global.

Tot i això, aquesta tecnologia espacial té limitacions. Recentment, un equip d’investigadors liderats per Benjamin Stocker, investigador del CREAF i Josep Peñuelas, investigador del CSIC també al CREAF, han comprovat que les dades de satèl·lit que mesuren l’activitat de les plantes subestimen l’impacte de les sequeres sobre la vegetació perquè no tenen en compte els efectes directes de la baixa humitat del sòl. En el seu article, publicat a Nature Geoscience, alerten que això es deu al fet que l’aigua que hi ha al terra és clau per valorar l’efecte de les sequeres i que aquesta dada ara no es té en compte.

Segons la humitat del sòl, les sequeres tindran un major o un menor impacte en les plantes i la seva capacitat de capturar CO2 es veurà més o menys alterada.

Segons la humitat del sòl, les sequeres tindran un major o un menor impacte en les plantes i la seva capacitat de capturar CO2 es veurà més o menys alterada. “Hem fet servir una xarxa mundial de mesures de producció primària de la vegetació que ens ha permès identificar que si no tenim en compte el paper clau de la humitat del sòl estem sobreestimant aproximadament un 15% de la producció primària de les plantes”, comenta Josep Peñuelas.
Els científics adverteixen que en aquest cas no n’hi ha prou amb prendre dades només des del cel, cal incloure la humitat del sòl, dades subterranis que són claus per per entendre i saber mesurar bé els efectes de les sequeres extremes en la nostra vegetació, un fenomen que va anar en augment pel canvi climàtic.

Stocker, B. D., Zscheischler, J., Keenan, T. F., Prentice, I. C., Seneviratne, S. I., & Peñuelas, J. Drought impacts on terrestrial primary production underestimated by satellite monitoring. Nature Geoscience. DOI: 10.1038/s41561-019-0318-6

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Estany d'alta muntanya a Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
CREAF

Arrenca una expedició per cartografiar la biodiversitat invisible dels llacs pirinencs

La regió dels Pirineus està experimentant un índex d’escalfament superior a la mitjana mundial, fet que la converteix en un observatori crític per als impactes del canvi climàtic. Un equip científic ha iniciat esforços conjunts per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs diferents dels Pirineus.

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia