Search

L’augment de les temperatures durant el dia està avançant la sortida de les fulles

Autor: Steven Severinghaus (CC BY) L'estudi s'ha fet estudiant els brots de les fulles de liles.
Autor: Steven Severinghaus (CC BY) L'estudi s'ha fet estudiant els brots de les fulles de liles.

Un estudi liderat per Josep Peñuelas, investigador del CREAF al CSIC,  ha proposat una nova metodologia per descriure amb més precisió els canvis en el cicle de vida de les plantes provocats per l’escalfament del planeta. Gràcies al nou mètode han comprovat que la primavera biològica comença entre 4 i 5 dies abans que fa 30 anys. Les temperatures diürnes més que no pas les nocturnes determinen aquest canvi fenològic.

Autor: Steven Severinghaus (CC BY) L'estudi s'ha fet estudiant els brots de les fulles de liles.
Autor: Steven Severinghaus (CC BY) L’estudi s’ha fet estudiant els brots de les fulles de liles.

L’estudi, publicat a la revista Nature Communications, conclou que és l’augment de les temperatures màximes més que no pas el de les mitjanes el que provoca que l’estació primaveral arribi abans. La fotosíntesi, que es produeix només de dia, i el metabolisme de les plantes s’acceleren quan puja la temperatura. Així doncs, la pujada de les temperatures diürnes i per tant les màximes és el que més afecta l’activitat fenològica.

Els investigadors han utilitzat dades de camp i dades de teledetecció per satèl·lit per a provar aquesta relació. Això ha permès desenvolupar un nou marc conceptual que millora la predicció dels canvis que patirà la fenologia de les plantes  amb el canvi climàtic.

Gràcies a  aquesta nova aproximació,  s’ha pogut comprovar que a Europa i als Estats Units la primavera biològica comença entre 4 i 5 dies abans ara que no pas fa 30 anys i que ho fa en resposta sobretot a les temperatures màximes, no a les temperatures mitjanes o mínimes.

Els models actuals es basen únicament en l'augment de les temperatures mitjanes i no tenen en compte altres variables importants en el cicle de vida de les plantes.

“La variació de les temperatures màximes i mínimes afecten molts processos biològics relacionats amb la fenologia i s’han de tenir en compte en aquest models. De fet, a partir d’aquesta constatació ara incorporarem les temperatures màximes als mòduls de fenologia dels models de funcionament del sistema terrestre”, remarca Josep Peñuelas, director de l’equip.

Els canvis en la fenologia podrien alterar els cicles biogeoquímics i biològics

L’escalfament del planeta i els canvis en la fenologia modifiquen el balanç de carboni. Per una banda, l’augment de les temperatures màximes accelera el procés de fixació de carboni atmosfèric, ja que les temperatures diürnes estimulen el procés de la fotosíntesi i el creixement de les fulles. D’altra banda, la pujada de les temperatures mínimes dificultaria l’absorció de carboni perquè les plantes accelerarien el procés de respiració que fan durant la nit(sense fotosíntesi) i gran part del carboni absorbit retornaria a l’atmosfera en forma de CO2.

Els cicles biològics dels organismes també són sensibles als canvis en la fenologia que està provocant l’augment de les temperatures. “Per exemple, si la fenologia primaveral s’avança de manera diferent pels diferents organismes, la falta de sincronització podria repercutir a moltes de les interaccions que existeixen entre els organismes de l’ecosistema, per exemple entre planta i herbívor, planta i pol·linitzador, herbívor i carnívor,…i alterar de manera significativa les composicions de les comunitats d’organismes vius”, conclou Josep Peñuelas.

Article:

Piao, S., Tan, J., Chen, A., Fu, Y. H., Ciais, P., Liu, Q., … & Peñuelas, J. (2015). Leaf onset in the northern hemisphere triggered by daytime temperature. Nature Communications, 6.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Rosa canina. Autoria: Joanna_Boisse.
Notícies
Anna Ramon

Els boscos europeus perden orquídies, però guanyen roses 

Un estudi internacional liderat pel CREAF determina que la biodiversitat del sotabosc europeu s’ha mantingut estable en els darrers 40 anys, encara que hi ha hagut extincions i noves aportacions a escala local.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia