Search

L’escalfament global nocturn limita la captació de CO2 de la flora boreal

Al vespre, quan la fotosíntesi s'atura, la respiració de la vegetació contínua. El major escalfament nocturn que diürn del nostre planeta afecta especialment aquest procés, amb efectes que impacten significativament sobre el balanç de carboni global
Al vespre, quan la fotosíntesi s'atura, la respiració de la vegetació contínua. El major escalfament nocturn que diürn del nostre planeta afecta especialment aquest procés, amb efectes que impacten significativament sobre el balanç de carboni global

Les temperatures nocturnes han augmentat 1,4 vegades més ràpid que les diürnes al planeta.  Aquesta asimetria altera els fluxos de carboni i el creixement vegetal de l’hemisferi nord, segons un treball en el qual participa el CREAF.

Al vespre, quan la fotosíntesi s'atura, la respiració de la vegetació contínua. El major escalfament nocturn que diürn del nostre planeta afecta especialment aquest procés, amb efectes que impacten significativament sobre el balanç de carboni global
Al vespre, quan la fotosíntesi s’atura, la respiració de la vegetació contínua. El major escalfament nocturn que diürn del nostre planeta afecta especialment aquest procés, amb efectes que impacten significativament sobre el balanç de carboni global

L’augment de temperatura que està experimentant el planeta s’ha repartit de forma desigual al llarg de l’últim segle. En concret, les temperatures mínimes, registrades durant la nit, han crescut 1,4 vegades més que les temperatures màximes experimentades durant el dia. Aquest fenomen ha provocat l’alteració dels fluxos de carboni i del creixement vegetal en l’hemisferi nord, segons revela una investigació internacional en què ha participat el CREAF i que es publica avui a la revista Nature .

Aquesta conclusió es desprèn de l’anàlisi de dades recopilades al llarg de 28 anys sobre la quantitat la qualitat i el desenvolupament de la vegetació , així com de mapes de intercanvi de CO2 i de mesures in situ d’aquest gas en les atmosferes d’Alaska i Hawaii (tots dos a Estats Units).

Els efectes sobre l'augment de les temperatures màximes en ambdós ecosistemes ja eren coneguts. No obstant, segons Peñuelas, "aquest estudi posa de relleu que l'augment de les temperatures nocturnes també s'ha de tenir en compte".

A les regions boreals, fredes d’alta muntanya i humides temperades, l’augment generalitzat de les temperatures diürnes (màximes) estimula la fixació de CO2 durant les hores de sol, però el major augment de les temperatures de nit (mínimes) estimula encara més la respiració, limitant així la captura de CO2. A més, en les regions temperades i àrides s’ha comprovat l’efecte contrari, el que afegeix asimetria a aquest flux, que està directament relacionat amb el creixement vegetal .

L’investigador del CREAF i del CSIC Josep Peñuelas, únic espanyol a la investigació, assenyala: “Per poder fer previsions fiables i treure conclusions sobre el funcionament dels ecosistemes terrestres i la seva capacitat d’absorció de CO2 hem d’incloure fenòmens essencials com aquest en els nostres models” .


Peng S, Piao S, Ciais P, Myneni RB, Chen A, Chevallier F, Dolman AJ, Janssens Y, Peñuelas J, Zeng H, Zhang G, Vicci S, Wan S, and Wang S (2013) Asymmetric effects of day and night-time warming on Northern Hemispheric vegetation. Nature. DOI: 10.1038/nature12434

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia