Search

Tenir quatre o cinc dits no és qüestió de sexe en les tortugues mediterrànies

Un estudi publicat a la revista Organisms Diversity & Evolution demostra que les tortugues mediterrànies tenen cinc dits o quatre en la pota davantera degut a la variabilitat que hi ha entre poblacions, i no per diferències sexuals com es creia fins ara.

Les tortugues mediterrànies són les úniques tortugues terrestres, conjuntament amb la tortuga marginada, que estan distribuïdes íntegrament per Europa.
Les tortugues mediterrànies són les úniques tortugues terrestres, conjuntament amb la tortuga marginada, que estan distribuïdes íntegrament per Europa. Autor: Albert Bertolero.

Us imagineu que les poblacions d’humans tinguéssim un número de dits de la mà variable? Per exemple, que les persones de la península Ibèrica tinguessin cinc dits i les de les Illes Balears quatre? Doncs això és el que li passa a les tortugues mediterrànies (Testudo hermanni)! A cada “mà” poden tenir cinc dits o, menys habitualment, quatre. Ara, una recerca publicada a Organisms Diversity & Evolution conclou que aquesta pèrdua del primer dit en algunes tortugues es deu a les diferències genètiques que hi ha entre les poblacions d’una regió o altre.

“A l’estudi vam comptar amb 1669 tortugues de sis poblacions diferents, una del Delta de l’Ebre i cinc de Menorca, i vam poder demostrar que la presència de cinc dits no depèn del sexe de la tortuga com defensaven fins ara algunes autores” explica la investigadora del CREAF i professora de la UAB Mariona Ferrandiz, que ha participat en la recerca.

Vista ventral i dorsal de la pota davantera de la tortuga en un cas de quatre dits i en un cas de cinc dits.
Vista ventral i dorsal de la pota davantera de la tortuga en el cas de tenir quatre dits (imatge a i b) i en el cas de tenir-ne cinc (c i d).

“La pèrdua de dits en animals és un fenomen que s’ha donat freqüentment al llarg de l’evolució, sobretot per no fer-ne ús. Els nostres resultats indiquen que l’edat, el sexe o el tipus de sòl on viuen no són factors determinants. El principal motor és pertànyer a una població o altre” afegeix l’autor principal de l’estudi i investigador de l’Institut de Paleontologia de Catalunya Miquel Crusafont, Àngel H. Luján.

Addicionalment, l’Albert Bertolero, especialista del grup de quelonis de la International Union for Conservation of Nature, explica que “si s’observen les radiografies de diferents tortugues es confirma que els exemplars amb només quatre dits han perdut els ossos de les falanges, metacarps i carpals del primer dit. Això ratifica que la pèrdua del dit és anatòmicament real i no només una aparença externa”.

Les radiografies que es van fer a les tortugues han permès establir els passos que se segueixen en la pèrdua del primer dit de les tortugues.
Les radiografies que es van fer a les tortugues han permès establir els passos que se segueixen en la pèrdua del primer dit de la pota davantera.

Les tortugues mediterrànies es divideixen en dos llinatges

Encara que en aquest estudi no es va fer una anàlisi genètica per trobar a quins llinatges pertanyien les tortugues, gràcies a les dades de treballs previs se sabia que eren dos i es coneixia també la seva distribució geogràfica. D’aquesta manera, ha estat possible relacionar la presència o absència del primer dit amb cada un dels llinatges: un d’ells  té gairebé el 70% de les tortugues amb cinc dits i en el segon llinatge la proporció baixa al 60%. En un tercer grup, on els dos llinatges anteriors es troben barrejats, la proporció és 50-50 (amb el mateix número d’individus amb cinc dits que amb quatre).

"Existeixen dos tipus de llinatges: un continental, que es troba a l'Europa peninsular, i un altre menorquí".

Pel que fa a la geografia d’aquests llinatges, un és d’origen continental —compartit per les poblacions continentals d’Espanya, França i Itàlia— i l’altre fins ara només s’ha trobat a Menorca (però no és possible considerar que hi sigui originari, perquè no hi ha restes fòssils). Tots dos llinatges es troben barrejats en algunes localitats menorquines degut a alliberament de tortugues que es va fer anys enrere.  “Ens ha sorprès molt que la població que es troba en la zona de barreja genètica presenti la meitat dels individus amb pèrdua d’un dit. Una de les hipòtesis que tenim és que podrien tenir sobreexpressat el gen que els fa tenir només quatre dits” conclou Ferrandiz.

Les tortugues mediterrànies són herbívores i diürnes. Presenten diferències entre les soquesd'Itàlia, França i l'estat Espanyol pel que fa al color de la closa i la mida màxima que poden assolir d'adultes.
Les tortugues mediterrànies són herbívores i diürnes. Presenten diferències entre les soquesd’Itàlia, França i l’estat Espanyol pel que fa al color de la closca i la mida màxima que poden assolir d’adultes.

Article de referència:

Luján, À.H., Ferrandiz-Rovira, M., Torres, C. et al. Organisms Diversity & Evolution (2019). https://doi.org/10.1007/s13127-019-00413-3

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’esportista Kilian Jornet entrevista l’Eduard Pla i la Mariona Ferrandiz per parlar sobre biodiversitat 

Sota el nom de ‘Perdem biodiversitat. Actuem!’ Kilian Jornet ha fet quatre entrevistes a diferents científics i científiques, entre els qual es troben el nostre investigador Eduard Pla, que ha explicat el papers dels boscos mediterranis i dels incendis, i la nostra investigadora i professora de la UAB Mariona Ferrandiz, que ha parlat sobre diversitat biològica.

Notícies
Veronica Couto Antelo

Eriçó a la fuga

Els eriçons de mar o garotes són animals herbívors, claus en la xarxa tròfica del fons marí. Van pasturant intensivament i mantenen aquests ecosistemes en

Sa Foradada, Menorca (Font: Crispin Jones a Unsplash)
Notícies
Florencia Florido

Una Mediterrània unida per la ciència pot impulsar l’acció climàtica

El CREAF i la Unió pel Mediterrani promouen la diplomàcia científica per fer front als grans reptes regionals derivats de l’emergència climàtica. Per fer-ho, han organitzat plegades el workshop “Increasing awareness of science diplomacy in the Mediterranean” i n’han publicat un informe ja disponible en accés obert.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia