Search

Un sòl sa és imprescindible per a aconseguir la sobirania alimentària

Més del 90% dels terrenys agrícoles de la Terra estaran degradats en 2050, segons el recent article ‘Detinguem l’erosió del sòl per a garantir la seguretat alimentària en el futur’ publicat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). Un sòl degradat és infèrtil i pot arribar a reduir el seu rendiment agrícola greument. Recuperar la fertilitat dels terrenys degradats és, per tant, essencial per a que una regió es dirigeixi cap a una major sobirania alimentària.

Sòl compactat pel sobrepastoreig. Foto: Maria Josep Broncano.
Sòl compactat per la sobrepastura. Autora: Maria Josep Broncano.

Les principals activitats humanes responsables de la pèrdua de valor del sòl són la sobrepastura, l’agricultura intensiva i la desforestació.

Els mètodes agraris tradicionals suposen un treball constant i intensiu al sòl.

Els mètodes agraris tradicionals suposen un treball constant i intensiu al sòl: utilitzen grans parcel·les de monocultius, que esgoten els nutrients de la terra, utilitzen maquinària i procediments dependents del petroli i la indústria agroquímica que, a més de contaminar, empobreixen la biodiversitat i eliminen gran part de la coberta vegetal i  les arrels que prevenen l’erosió del sòl.

Foto a Les Planeses, La Garrotxa (Catalunya) on es practica l'agricultura regenerativa. Autora: Maria Josep Broncano, CREAF.
Les Planeses, La Garrotxa (Catalunya) on es practica l’agricultura regenerativa. Autora: Maria Josep Broncano, CREAF.

Una alternativa a la pràctica agrària i ramadera convencionals, que generen aquest desgast, és l’agricultura regenerativa, basada en recuperar la fertilitat pròpia del sòl i augmentar la seva capacitat de produïr aliments d’una forma sostenible. Aquest tipus d’agricultura ajuda a crear i mantenir les condicions d’hàbitat per al funcionament d’un sòl sa, enriquint el contingut de matèria orgànica i afavorint la seva porositat i la seva capacitat de retenció de l’aigua. Al contrari que la convencional, no requereix llaurar el sòl amb tractors de gran potència i evita l’ús d’insecticides, fungicides i fertilitzants químics que provoquen dependència de les grans multinacionals.

L'agricultura regenerativa, es basa en recuperar la fertilitat pròpia del sòl i augmentar la seva capacitat de produïr aliments d'una forma sostenible.

Un sòl saludable és un sistema viu 

El contingut de matèria orgànica, la capacitat de retenció d’aigua i la riquesa de biodiversitat són indicadors d’un terreny fèrtil. Un sòl sa és, per tant, un ecosistema viu i dinàmic on gran varietat de plantes, microorganismes, insectes i vertebrats interaccionen entre ells, alhora que enriqueixen el contingut de matèria orgànica i nutrients de la terra. Un sòl saludable, a més, contribueix a la mitigació del canvi climàtic perquè és capaç d’emmagatzemar més carboni que un sòl infèrtil.

Mostra d'un sòl sa amb un alt contingut de matèria orgànica. Foto: Marc Gràcia, CREAF.
Mostra d’un sòl sa amb un alt contingut de matèria orgànica. Autor: Marc Gràcia, CREAF.
Un sòl sa és un ecosistema viu i dinàmic on gran varietat de plantes, microorganismes, insectes i vertebrats interaccionen entre ells.

El sòl degradat perd biodiversitat i matèria orgànica, absorbeix menys aigua i té menor capacitat per a retenir nutrients. Un país que no disposi d’un terreny fèrtil no és capaç de produir aliments, ni de decidir polítiques agràries i alimentàries pròpies. Donar suport a projectes d’agricultura sostenible és un pas indispensable per a recuperar la fertilitat perduda i avançar cap a una major sobirania alimentària.

El projecte Polyfarming, exemple d’agricultura regenerativa 

La recuperació d’un sòl degradat per a fer-lo evolucionar cap a un terreny fèrtil és l’objectiu del projecte pilot Polyfarming, co-finançat pel programa LIFE de la Comissió Europea i liderat pel CREAF. El propòsit d’aquesta iniciativa, que s’emporta a la pràctica a la granja Les Planeses de la Garrotxa (Girona, Catalunya), és “demostrar que l’agricultura i la ramaderia són grans aliades per a recuperar un sòl viu”, segons explica en Marc Gràcia, el seu coordinador científic.

Finca d'agricultura regenerativa a Les Planeses. Crèdit: Adrià Nebot.
Finca d’agricultura regenerativa a Les Planeses. Autor: Adrià Nebot.

En el projecte s’aprofiten els recursos del bosc, el bestiar i els cultius de la granja, com ara una economia circular. Polyfarming proposa alternatives com ara la pastura intensiva programada amb vaques i els corrals mòbils de pollastres, que contribueixen a fertilitzar el sòl, alhora que permeten al bestiar gaudir de pastura fresca cada dia. Una manera de “tenir en compte la relació entre planta i animal”, en paraules d’en Marc Gràcia. A més, s’utilitzen els recursos del bosc, com el biochar, el BRF o els biofertilizants “no només milloren la fertilitat, sinó que absorbeixen i retenen millor l’aigua i segresten carboni atmosfèric en el sòl”.

En el projecte s'aprofiten els recursos del bosc, el bestiar i els cultius de la granja.

El projecte pilot en Les Planeses va començar al 2016 i ja s’observen resultats en la fertilitat del terreny. “El sistema productiu actual no hauria tingut cap possibilitat. Vam començar el projecte fa uns anys i ja estem observant un augment en la fertilitat de la terra”, afirma el seu coordinador científic. Un dels objectius és incrementar el doble el contingut de matèria orgànica del sòl i passar del 2% inicial al 4% al final del projecte al 2021.

Pastura Intensiva Programada amb vaques, Planeses on es duu a terme Polyfarming. Autora: Maria Josep Broncano.
Pastura Intensiva Programada amb vaques. Planeses on es duu a terme Polyfarming. Autora: Maria Josep Broncano.
No podem parlar de sobirania alimentària si no és un model que permeti alimentar a tota la població de manera assequible. Per a aconseguir-ho, els canvis en el sistema de producció van lligats a nous hàbits alimentaris i a una nova manera de comprar.

Però no podem parlar de sobirania alimentària si no és un model que permeti alimentar a tota la població de manera assequible. Per a aconseguir-ho, els canvis en el sistema de producció van lligats a nous hàbits alimentaris i a una nova manera de comprar. D’acord amb en Marc Gràcia, “el valor de l’agricultura regenerativa és que permet una producció local i sostenible que ofereix productes de temporada, nutritius, produïts amb tècniques que permeten segrestar CO₂ en el sòl, a més de millorar l’economia local”.

Què pots fer tu? 

Els productes que procedeixen de l’agricultura orgànica i ecològics, són els que compleixen les certificacions governamentals pertinents, però són més permissible des d’un punt de vista ambiental enfront de l’agricultura regenerativa, que és també ecològica, però fa èmfasi en la salut del sòl i en el segrest de carboni en la terra per a mitigar el canvi climàtic.

Hort de policultiu ecològic. Foto: Maria Josep Broncano, CREAF.
Policultiu, hort ecològic. Foto: Maria Josep Broncano, CREAF.

Avui dia, es pot optar per un consum responsable i ajudar a mantenir un sòl fèrtil amb la nostra manera d’alimentar-nos. Existeixen multitut d’iniciatives locals que venen els seus productes a través de cooperatives ecològiques o de plataformes on-line. Per exemple, La Carne de Pasto proporciona informació sobre productors que elaboren carn de pastura a nivell nacional. A Catalunya podem explorar Espai i Seny, una iniciativa que fomenta el consum local i ecològic.

Avui dia, es pot optar per un consum responsable i ajudar a mantenir un sòl fèrtil amb la nostra manera d'alimentar-nos.

Per a aprofundir en el concepte d’agricultura regenerativa, es pot visitar la seva pàgina web d’Agricultura Regenerativa. Polyfarming també ofereix recursos divulgatius a la seva web per a conèixer què és aquest tipus d’agricultura i com aplicar-la a nivell de finca.

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia