Les espècies d’ocells que viuen en illes han evolucionat cap a cervells més grans que els seus parents del continent. Les condicions insulars han afavorit la selecció d’aquesta característica un cop colonitzada la illa per permetre afrontar millor els canvis ambientals.
Les illes tenen certes particularitats que fan que la vida sigui diferent a la del continent. Ja des de Charles Darwin i els seus pinsans de les Galápagos, la comunitat científica ha considerat les illes un laboratori natural idoni per a estudiar l’evolució. El seu aïllament enmig de l’oceà fa que els camins que segueix l’evolució siguin fins a cert punt predictibles, com per exemple que molts ocells perdessin la capacitat de volar. Ara, un equip internacional de científics liderat pels investigadors del CREAF Ferran Sayol i Daniel Sol han descobert una altra regla evolutiva de les illes: la tendència que els animals augmentin la mida del cervell.
L’estudi, publicat a la revista Nature Communications, analitza la mida del cervell de 11.500 individus de 1.900 espècies d’ocells, tant insulars com continentals. A partir de reconstruir els canvis que el cervell ha experimentat en els darrers 60 milions d’anys, els autors del treball conclouen que les diferències en la mida del cervell són el resultat de canvis evolutius que es van produir després de la colonització de les illes. “Amb el nostre estudi suggerim que la raó per la qual les espècies illenques tenen cervells més grans que els seus parents continentals és que un cervell gran els permetria afrontar millor unes condicions ambientals més inestables”, explica Sayol.
Les illes tenen unes condicions ambientals que, d’un any a l’altre, poden canviar molt. Però a diferència del que passa als continents, els animals no poden marxar a un lloc millor quan les condicions es deterioren. Per tant, una solució és desenvolupar un cervell gran que permeti generar nous comportaments i buscar noves fonts d’aliment. Per exemple, el corb de Nova Caledònia (un arxipèlag d’Oceania) fabrica eines en forma de palets per extreure insectes de les cavitats dels arbres.
“Un cervell gran és energèticament costós i requereix molt temps de desenvolupament, però ofereix grans recompenses, i els humans en som un gran exemple: la mida extraordinàriament gran del nostre cervell ens ha permès colonitzar gairebé totes les regions de la Terra”, clou el director de l’estudi i investigador del CSIC al CREAF, Daniel Sol.
ARTICLE
Sayol F., Downing P.A., Iwaniuk A.N., Maspons J., Sol D. (2018). Predictible evolution towards larger brains in birds colonizing oceanic islands. Nature Communications. http://dx.doi.org/10.1038/s41467-018-05280-8
