Search

Ajuda’ns a recollir dades sobre la processionària

Pineda afectada per processionària. Foto: Lluís Brotons.
Pineda afectada per processionària. Foto: Lluís Brotons.

El CREAF inicia una campanya de participació ciutadana a través de les xarxes socials per recollir dades sobre l’afectació dels boscos per la processionària. La iniciativa s’emmarca dins del projecte BOSCOS SANS PER UNA SOCIETAT SALUDABLE, que impulsa la Fundació Bancària “La Caixa” i es presentarà oficialment en els propers mesos.

Pineda afectada per processionària. Foto: Lluís Brotons.
Pineda afectada per processionària. Foto: Lluís Brotons.

L’objectiu de la campanya és demanar la col·laboració dels ciutadans i ciutadanes d’arreu de Catalunya perquè pengin fotografies a Twitter, Facebook, Flickr o Instagram amb els hashtags #AlertaForestal #processionaria quan trobin zones de bosc afectades per la processionària dels pins (Thaumetopoea pityocampa). També es poden enviar les fotos a alertaforestal@creaf.uab.cat. Amb aquestes dades, els investigadors del CREAF pretenen millorar el coneixement que tenim sobre el cicle biològic de l’espècie i avaluar la capacitat que té aquest insecte d’afectar grans extensions de bosc.

Es busquen fotos de paisatge amb bosses d’erugues

En aquest moment del cicle de la processionària, la major part de les erugues ja han baixat dels arbres fent les conegudes processons, tot i que encara se’n poden veure algunes fileres en diferents zones del territori. Però els investigadors no necessiten fotos de les processons, sinó imatges que els permetin fer una estima aproximada de la quantitat de fulles que s’han menjat aquestes erugues. Per identificar aquests boscos afectats, el més fàcil és fixar-se en la presència de bosses de seda als arbres que deixen les erugues abans de baixar per enterrar-se.

Pineda afectada per la processionària. Foto: Lluís Brotons.
Pineda afectada per la processionària. Foto: Lluís Brotons.
“La foto ideal que estem demanant és d’un vessant de bosc poc o molt defoliat en la qual les bosses de processionària siguin ben visibles.”

Jordi Vayreda, investigador del CREAF i un dels promotors d’aquesta nova campanya, insisteix en què les típiques processons poden ser un testimoni interessant del moment del cicle biològic de l’insecte, però no els ajudaran a valorar l’impacte que ha tingut sobre els arbres.

Cal activar el GPS del mòbil o fixar les coordenades

Perquè les dades siguin realment útils, els investigadors necessiten conèixer amb la màxima precisió possible el moment, la posició i l’orientació de la màquina que ha pres la fotografia. Per això és molt important que les persones que hi participin activin el posicionament GPS del mòbil (o de la càmera de fotos) i que enviïn la foto en el moment de fer-la.

"És molt important activar el GPS perquè les fotos es puguin ubicar en el mapa."

Si això no és possible, caldrà localitzar la foto en un mapa per enviar les coordenades en el cos del missatge. “Si les dades són prou bones, podrem ubicar aquestes imatges en un model tridimensional del territori i fer estimes de la superfície que s’ha vist afectada per la processionària”, explica Lluís Brotons, un altre dels promotors de la campanya i investigador del CSIC al CREAF i al CTFC.

Alguns pins amb bosses de processionària. Foto: Lluís Brotons.
Alguns pins amb bosses de processionària. Foto: Lluís Brotons.

Un sistema d’alertes forestals per complementar la feina dels Agents Rurals

El Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya realitza cada hivern una intensa campanya arreu de Catalunya per valorar l’afectació de les pinedes per la processionària. Amb la informació que recullen, el Departament d’Agricultura pot preveure les necessitats i prioritats de tractaments en les diferents zones afectades. La campanya de participació ciutadana que ara es proposa complementarà aquesta informació durant la resta de l’any i permetrà obtenir dades de tot el cicle biològic d’aquest insecte.

Conjunt de pins afectats per la processionària. Foto: Lluís Brotons.
Conjunt de pins afectats per la processionària. Foto: Lluís Brotons.

“Engegar diverses campanyes de participació ciutadana com aquesta en diferents moments de l’any ens permetrà conèixer més detalls de com varia el cicle biològic de la processionària entre unes zones i altres, i de com s’estan recuperant les pinedes de la defoliació que provoquen les erugues,” comenta Jordi Vayreda. “En cap cas poden substituir la feina experta que de manera programada, metòdica i exhaustiva fan els Agents Rurals cada any per valorar els efectes de la processionària en els nostres boscos”, conclou.

Ciència ciutadana per conèixer la relació entre els boscos i la salut

La campanya significa el tret de sortida del projecte BOSCOS SANS PER UNA SOCIETAT SALUDABLE, una iniciativa que compta amb el suport de la Fundació bancària “La Caixa” i amb la participació del CREAF i l’ICTA. El projecte posarà el focus sobre els mecanismes pels quals els boscos poden afectar de manera directa i indirecta la salut humana i el benestar de la societat. Per fer-ho, serà necessari analitzar com estan els nostres boscos en el context actual i preveure com estaran en el futur tenint en compte el canvi climàtic i altres canvis que també s’estan produint a escala global (canvis en el règim d’incendis, en els usos del sòl, en la biodiversitat, etc.).

Pineda a vista de drone afectada per la processionària. Foto: Lluís Brotons.
Pineda a vista de drone afectada per la processionària. Foto: Lluís Brotons.

El projecte BOSCOS SANS PER UNA SOCIETAT SALUDABLE, que es presentarà oficialment en els propers mesos, incorpora la ciència ciutadana en diferents parts del seu desenvolupament i l’ús de les tecnologies més avançades per obtenir i processar imatges de caràcter ambiental.

NOTA: Si voleu saber més coses sobre el cicle de la processionària, cliqueu aquí.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Alzinar afectat per sequera en un vessant sencer al Berguedà aquest estiu de 2022. Autor: Pau Guzmán.
Coneixement
Pau Guzmán

Per què tenim els boscos marrons si no estem a la tardor? Estratègies dels arbres per afrontar la sequera

Catalunya ha viscut l’estiu més càlid des que es disposa de registres i durant el juny i juliol ha patit una sequera excepcional en algunes zones del territori. Seguidament, molts boscos d’Osona, el Berguedà, la Garrotxa i el Ripollès han aparegut amb les fulles de color marró. Estan morts per sequera aquests arbres? Es poden recuperar? O com podem diferenciar si un arbre està marró per sequera, per un atac d’insecte o fong, o per l’arribada de la tardor?

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia