L’Associació Catalana d’Universitats Públiques ha emès un comunicat al que ens hi adherim.
Al CREAF donem ple suport i estem totalment d’acord i en compromís amb la vaga i les reivindicacions feministes convocades pel 8 de març de 2018, Dia Internacional de les Dones. I, sobretot, per aquest motiu (a més de les raons de caire legal) donem absoluta llibertat al nostre personal per adherir-se o no la vaga general feminista convocada. A més, volem mostrar el nostre acord amb el comunicat emès per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), que reproduïm literalment a continuació:
“L’ACUP vol manifestar el seu suport a les reivindicacions plantejades en el marc de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, celebrat el 8 de març de cada any arreu del món. Aquesta adhesió pública ha de començar necessàriament pel reconeixement de les pròpies mancances del sistema universitari català. Res exemplifica millor el camí que encara ens resta per fer que la presència d’una única rectora entre els màxims representants dels nostres centres d’educació superior.
Si la persistència de xacres camuflades sota eufemismes paternalistes com la ‘bretxa salarial’, el ‘sostre de vidre’, la precarització (accentuada per la ‘she-austerity’) i el tracte desigual en funció del gènere ens interpel·la com a societat en el seu conjunt; resulta especialment sagnant en un àmbit on el talent ha de prevaldre sobre qualsevol altra consideració. A més d’injust i arbitrari, renunciar al 50% de les nostres potencialitats i capacitats ciutadanes resulta estúpid i dilapidador.
Per això, la necessària actuació en els àmbits social i laboral ha d’anar acompanyada d’una mirada més ambiciosa que incideixi en les raons últimes d’aquest biaix discriminatori. Aquest compromís comprèn el llenguatge –sempre important—, però ha d’anar més enllà per tal d’incorporar la perspectiva de gènere com a element fonamental i fundacional de tota la societat. És aquí on la universitat té un paper a jugar com agent proactiu i decisiu a l’hora de trencar estereotips de forma transversal en tota la seva activitat docent, professional i de recerca.
Cal combatre proactivament els relats i els prejudicis culturals sobre la inferioritat intel·lectual femenina o que en limiten el seu desenvolupament, cal integrar la perspectiva de gènere com un element enriquidor del propi coneixement contra les velles derives masclistes, i cal normalitzar la imatge, la presència i la consideració de les dones dins de l’acadèmia. Les inèrcies són poderoses i, fins i tot, perjudicials, com quan condicionen la recerca i prioritzen investigadors, problemes, objectius i grups focus sense diversitat de gènere. No es tracta de plantejar una recerca femenina contra una de masculina, sinó de fer una millor recerca, una millor docència, una millor universitat.
Des de totes i cadascunes de les universitats públiques catalanes, amb la implicació de tota la comunitat universitària i amb l’ajuda de les respectives Unitats d’Igualtat, ens comprometem a seguir treballant per denunciar i superar injustícies flagrants camuflades sota un fals determinisme, i per crear uns entorns lliures de qualsevol mena de discriminació envers les dones. Només a través de la integració d’una major diversitat i complexitat serem millors.”
