Alerta Forestal seguirà l’expansió de l’eruga del boix als boscos de Catalunya

16 d'octubre 2018

L’eruga del boix és una arna invasora que va arribar al nostre país fa quatre anys i que s’alimenta de les fulles dels boixos a una velocitat extraordinària. La plataforma de ciència ciutadana inicia aquest octubre una campanya per rebre imatges de les boixedes atacades i estudiar-les.

•Paisatge de l’Alta Garrotxa on s’observa una gran taca de boixos afectats. Autor: José Luis Ordóñez.

Paisatge de l’Alta Garrotxa on s’observa una gran taca de boixos afectats. Autor: José Luis Ordóñez.

El clima mediterrani no agrada només a les catalanes, catalans i turistes, sinó que també és l’escenari perfecte per a que alguns insectes invasors arribin, s’hi adaptin i esdevinguin una plaga. És el cas de la papallona defoliadora del boix (Cydalima perspectalis) o l’eruga del boix que va arribar a Catalunya al 2014 per quedar-se i que enguany ha causat una gran alarma social i ambiental per la quantitat de boixos que ha atacat i per la rapidesa estenent-se pel territori. Per aquest motiu, l’equip d’Alerta Forestal, que coordina el CREAF amb l’impuls de la Fundació Bancària “la Caixa”, ha iniciat una campanya ciutadana per recollir imatges dels boixos afectats a través de la seva plataforma. L’objectiu és veure l’abast de la plaga a Catalunya, mesurar el grau d’afectació a cada zona i monitoritzar la seva expansió cap a altres comarques.

"Confiem obtenir prou fotografies per seguir la plaga, fer models matemàtics que ens expliquin què afavoreix o retarda la seva expansió, i predir si l’eruga pot acabar afectant a tota Catalunya” explica Anabel Sánchez.

De moment sabem que les comarques més afectades són la Garrotxa i Osona, però també s’ha confirmat la seva presència al Ripollès, la Selva, el Pla de l’Estany i el Gironès. Des de l’Alt Empordà, Berguedà, Vallès Oriental, Occidental, Baix Llobregat, el Maresme, la Cerdanya, Anoia, i el Barcelonès s’han reportat observacions de la papallona, però queda pendent de confirmar si s’ha establert en aquestes comarques i si ja ha atacat alguna boixeda. “Tenim més de 400 usuaris donats d’alta  a la plataforma, confiem obtenir prou fotografies per seguir la plaga, fer models matemàtics que ens expliquin què afavoreix o retarda la seva expansió, i predir si l’eruga pot acabar afectant a tota Catalunya” explica la coordinadora d’Alerta Forestal, Anabel Sánchez. A la resta de la Península l’eruga també està afectant boixos al País Basc, Navarra, Cantabria, Galiza i València.

•Exemplar de boix afectat, mentre que la resta de bosc roman verd. Autor: José Luis Ordóñez.

Boixeda molt afectada per l’eruga del boix a l’Alta Garrotxa. Autor: José Luis Ordóñez.

Des del CREAF afegeixen que a l’inici d’un procés d’invasió sovint hi ha un creixement molt exponencial de l’espècie invasora, però que després la població es pot estabilitzar perquè l’ecosistema reacciona (apareixen nous depredadors, competidors, reducció de l’aliment, etc). Per això, cal estudiar a fons el què succeeix amb aquesta papallona. En aquest sentit, el projecte vol coordinar-se amb les administracions i les persones expertes en el tema per poder aportar aquesta informació i trobar solucions conjuntes al problema.

Dos anys consecutius atacant les mateixes boixedes

L’eruga del boix és una arna nativa del Japó, Corea i Xina que es reprodueix ràpidament a l’estiu i que en la seva fase d’eruga s’alimenta de les fulles dels boixos. Aquest arbust típic i molt abundant del paisatge català té la capacitat de rebrotar i recuperar-se amb certa facilitat. Tot i això, estudis científics en altres països que pateixen l’eruga des de fa més temps apunten que si són atacats diverses vegades i de forma severa els boixos poden acabar morint. De fet, els ecòlegs del CREAF sospiten que això justament pot estar passant enguany: la Cydalima està atacant les mateixes boixedes que el 2017 i l’aspecte enguany és devastador.

Foto de la papallona del boix. Autor: José Luis Ordóñez.

Foto de la papallona del boix. Autor: José Luis Ordóñez.

, , , , , , , ,

Verónica Couto Antelo
Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).
Articles relacionats
Segona jornada anual de la plataforma Prismàtic
9 de novembre 2018CREAF
Teresa Rosas participa en una xerrada de la Setmana de la Ciència
8 de novembre 2018Albert Naya i Díaz
Un equip de recerca internacional descriu el fòssil més antic d’esquirol volador
5 de novembre 2018Verónica Couto Antelo
,
Els anells dels arbres expliquen el moviment dels tròpics des del segle XIII
5 de novembre 2018CREAF
Matadepera s’alia amb el CREAF per passar a l’acció en la lluita contra el canvi climàtic
25 d'octubre 2018Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: